L’expressió “democràcia de baixa qualitat” per referir-se a l’Estat espanyol se la devia empescar Francesc Homs. En efecte, l’ara cap de llista a Madrid, dedica un capítol sencer del seu bestseller "Dret a Decidir. Estació concert" (Editorial Base) a la "Democràcia de baixa qualitat", "S'ha demostrat -afirma- que a l'Estat espanyol la democràcia és de molt baixa qualitat”, afirma en al·lusió a la sentència de l’Estatut (pàg. 76)
Com que era l’”ideòleg del procés” -en definició d’un periodista de confiança com Tian Riba- l’afirmació va crear escola amb alguna variant. Sense anar més lluny, Artur Mas va fer servir una expressió similar en aquell viatge a Nova York organitzat per Xavier Sala i Martín. Espanya -va dir el llavors president- era en aquest cas “una democràcia de baixa intensitat”.
En canvi, els catalans com que sempre hem estat oprimits per la pèrfida Espanya, que no ens ha deixat votar mai, portem això de la democràcia ben endins. La democràcia és congènita al nostre ADN. No endebades som uns fans del dret a decidir.
D’entrada tenim un president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que ni tan sols ha passat per les urnes. Bé, sí que hi ha passat, però com que anava tercer per Girona no sabem ben bé quin resultat hagués tret en cas d’haver anat de cap de llista. De fet, tampoc és cap secret, el va posar a dit el seu antecessor, Artur Mas.
De retruc, Puigdemont va posar d’alcalde per Girona un altre que anava dinovè, Albert Ballesta, amb el resultat ja conegut a hores d'ara. L'home ha tornat al Departament d'Interior on, per descomptat, cobrarà més. Tant per tant s’haguessin pogut estalviar l’espectacle -fer dimitir tots els regidors que el precedien- vist com ha acabat tot plegat.
El darrer exemple d’aquesta manera d’entendre la democràcia tan nostrada ha estat la decisió de la Mesa del Parlament de condicionar la moció de la CUP sobre la desobediència a la modificicació del seu contingut. Però quina democràcia és aquesta?. Les mocions s’apoven o es rebutgen, però no pots posar com a condició sine quan non perquè arribi al ple que es modifiqui. Es com posar la CUP entra l’espasa i la paret.
El problema és que la Mesa no vol desobeir el Tribunal Constitucional. I això que els mateixos que ara s’ho repensen van votar una resolució que deia, llegeixo textualment: “aquest Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions de l'Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, a qui considera deslegitimat i sense competència”. Les negretes són meves.
Però llavors en què quedem?. Em sap greu per la "bona gent" -una altra expressió que el procés ha posat de moda- que ha cregut en ells. L'han estirat com un xiclet. I al final es trencarà. El que passa és que no saben com dir-ho.
