Malgrat les crítiques de l'oposició i d'algun diari -El País parlava del 'supermajestic'-, amb el pacte CiU-PPC no n'hi ha per tant. Només cal llegir les onze planes del document per adonar-se'n que només inclou mesures econòmiques. Fins i tot hi ha iniciatives -com la llei d'Emprenedoria- que les podria signar el PSC.
El PPC, en efecte, no ha traspassat les 'línies vermelles' de les quals va parlar Artur Mas en la seva darrera reunió a La Moncloa. Enlloc figura, per exemple, suspendre la immersió lingüística o tancar delegacions de la Generalitat a l'exterior, dos temes que han estat sovint casus belli per als 'populars'.
És veritat que tampoc no hi surt la transició nacional o el pacte fiscal de CiU -per esmentar dos temes estrella-, però del que es tractava era d'aprovar els pressupostos. Potser la prova més evident que no n'hi ha per tant és que la presidenta del PPC -com amb el seu recent viatge a Madrid- s'ha afanyat a vendre el que, en el fons, és una foto i un titular.
Això vol dir que no sigui important? No, malauradament de vegades la política també és l'art de sortir als diaris i Alícia Sánchez-Camacho ha aconseguit posar el PPC sota els focus. El diputat Santi Rodríguez ho ha dit durant el debat de la llei de la CCMA: "vagin acostumant-s'hi: som al tercera força política".
En el fons les crítiques de l'oposició -o almenys d'aquells partits que han intentat arribar a acords amb CiU- és el clàssic atac de banyes. Però estem pagant -estan pagant- aquella famós annex del Pacte del Tinell que establia "Cap acord de governabilitat amb el PP a la Generalitat i a l'Estat".
Potser cal recordar-lo: "Els partits signants del present acord es comprometen a no establir cap acord de governabilitat (acord d'investidura i acord parlamentari estable) amb el PP al Govern de la Generalitat. Igualment aquestes forces es comprometen a impedir la presència del PP en el govern de l'Estat, i renuncien a establir-hi pactes de govern i pactes parlamentaris estables a les cambres estatals".
El PPC, de retruc, s'ha revenjat del notari de Mas. L'esmentat Santi Rodríguez també ho va dir: "hem enviat el notari a l'atur". Encara recordo que després de les eleccions del 2006 un dirigent de CDC -que en principi arribarà a secretari general al proper congrés- em va confessar que amb el famós notari, segons els estudis electorals del partit, havien perdut 30.000 vots, però malgrat això encara ho defensava.
És veritat que, amb l'Estatut, el PP va dir molts disbarats, alguns de jutjat de guàrdia. Tants que fins i tot el socialista Miquel Iceta en va recollir més d'una quarantena -de Vidal-Quadras a Mayor Oreja passant per la FAES- al seu bloc, però també que l'ara ministre de l'Interior, Jorge Fernández, va fer autocrítica durant la darrera campanya.
Amb l'Acord del Tinell i el notari només han aconseguit tots plegats, en efecte, que el PPC assolís 387.000 vots i 18 escons a les darreres eleccions al Parlament. I, a les municipals, han esgarrapat als socialistes dos municipis de l'àrea metropolitana tant importants com Badalona i Castelldefels. No cal que expliqui tampoc qui té ara la paella pel mànec -amb majoria absoluta, per cert- a Madrid. En política, els cordons sanitaris sempre acaben beneficiant al de dins.
Recomano aquest llibre (11,40 euros) encara que sigui meu:
http://www.contralabarcelonaprogre.cat/
També em pots seguir al twitter:
