Publicitat
La Punteta · 8 de Març de 2012. 21:58h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Do you speak English, consellera?

Ara que el TSJC ha salvat pels pèls -i de moment- la immersió lingüística és el moment de començar a replantejar-se-la. Amb franquesa, en temes judicials me'n refio més d'Alfons López Tena -que almenys va passar unes oposicions a notari- que de la consellera Rigau. Per això hauríem d'aprofitar tot el rebombori per introduir l'anglès a l'escola d'una vegada per totes.

Al capdavall en aquest tema, com en d'altres, estem fent el ridícul. No sortirem de la crisi si no canviem el model educatiu de dalt a baix: de primària a la universitat. I quan l'hàgim canviat encara haurem d'esperar vint anys per començar a recollir-ne els primers fruits. Imaginin si és urgent, doncs.

Per això, a la roda de premsa de la consellera, vaig gosar dir-li una blasfèmia: el que haurien de fer és introduir l'anglès com a llengua vehicular. Rigau em va respondre, si fa no fa, que no calia, però quan li vaig preguntar el clàssic "do you speak English?" gairebé es va tornar a quedar en blanc.

Hauríem d'introduir ja l'anglès per no patir el que ha patit la meva generació. Servidor, més o menys, es defensa, però encara m'estic barallant amb el Proficency. I m'ha costat molts esforços aprendre que business s'escriu business i no bussines. I que és written, però writing. Amb 23 anys em vaig fer monitor de la YMCA per poder anar tres mesos de franc als EUA. Va ser un trauma: eren gairebé delinqüents juvenils.

I un dels dies que he passat més vergonya com a català és aquell en que l'aleshores president Montilla va rebre a Palau -amb el seu conseller de Medi Ambient, Frances Baltasar- un alt càrrec de l'ONU cadascú amb un intèrpret a cada banda. Amb Mas almenys la imatge exterior ha millorat, però Rajoy encara rebia l'altre dia Bill Gates amb una traductora al seu costat.

Em sap molt greu dir-ho, però gairebé des que em dedico al periodisme polític -i d'això ja fa més de vint anys-, sento allò de la Catalunya trilingüe. La cantarella de la Catalunya trilingüe -com el Segarra-Garrigues o el Sincrotró- vénen ja de l'època de Pujol. Però en matèria de coneixement de llengües estrangeres no hem avançat gens.

Cal un pla estratègic per fer l'anglès un idioma habitual. En dues dècades ens hauríem de posar a l'altura dels països nòrdics. Ja n'hi ha prou de pedaços, de bones intencions, de fer el papallona. A aquest pas potser salvarem el català -que també ho dubto- però no sé si salvarem Catalunya: dimecres, al TN, sortien uns estudiants d'enginyeria que buscaven feina a l'estranger i la majoria reconeixien que fluixejaven en idiomes.

El Govern hauria d'impulsar un pla estratègic per fer de l'anglès una llengua habitual en vint anys. A 8tv les pel·lícules no es poden veure ni en versió original i a rac105 els videoclips haurien de ser amb la lletra en anglès a sota. I els del grup Godó en comptes de cedir-ne un a Canal Català l'haurien de cedir a la BBC. La Corpo també hauria de reconvertir un dels seus canals -a Puigcercós ja se li va passar pel cap- i Catalunya Ràdio l'Icat FM, el Catalunya Música o els dos.

Fins i tot hauríem de deixar de pagar un munt de calés a Hollywood i passar-nos a la versió original. Ja ho va dir Sergi López en ple debat de la llei del Cinema: "si alguna cosa s'ha de promocionar és la versió original". Mentre que un dels meus amors platònics de joventut, Assumpta Serna, defensa que "el doblatge, en qualsevol idioma, és un atemptat a la propietat intel·lectual de l'actor". Ara espero que no els acusin de ser del PP.

Els autors del Pla Estratègic de Barcelona -amb Maria Reig al capdavant- reclamen un munt de vegades "un anglès seriós". L'exdirector general d'Esade, Carlos Losada, va arribar a afirmar que "hem de dominar més idiomes: el català com a llengua pròpia de Catalunya, el castellà com a llengua patrimoni de molts catalans, i de manera especial l'anglès. Hi hauríem d'afegir el francès per raons sentimentals, perquè ens envaïen de tant en tant, l'alemany perquè són els que ara manen a Europa i el mandarí perquè serà la llengua del futur.

 

 

 

Recomano aquest llibre, encara que sigui meu (11,4 euros):

http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

També em pots seguir al twitter:

@xriusenoticies

 

 

Publicitat

21 Comentaris

Publicitat
#12 Pedro, Barcelona, 11/03/2012 - 23:58

Bueno, esto es lo que defiende Ciutadans desde siempre.

#11 Núria, Valls, 10/03/2012 - 20:03

El primer pas és eliminar COMPLETAMENT la indústria del doblatge. Només així la propera generació ja estarà més "immergida" en la llengua i en tindrà un major domini, que en cas dels docents es podrà transmetre a través de classes en anglès com a llengua vehicular. O això o res a fer.

#10 Javi, Soria, 10/03/2012 - 10:30

En Soria todos los colegios son ya bilingües. Algunos desde hace 16 años. En los institutos hay línea bilingüe y se incorpora un tercer idioma: francés o alemán. Muchos padres se las ven y se las desean para poder ayudar a sus hijos cuando preguntan pues más de la mitad de asignaturas son en inglés

#9 María Jesús, Barcelona, 09/03/2012 - 19:55

Estaba viendo la BBC ONE por internet -mediante expatshield- cuando de repente ha salido una noticia interesantísima. Salía un grupo de niños en una escuela de primaria que tenían como profesor de español, por un día, al futbolista Oriol Romeu.

Qué ironía! En su tierra no se puede estudiar!

#9.1 Joan, TT, 09/03/2012 - 22:48

Qui diu que es la seva llengua el castella?

#9.2 María Jesús, Barcelona, 10/03/2012 - 18:32

Pues lo de que su lengua era el castellano lo decía el presentador del programa, el profesor personal de Romeu, ¡y hasta los niños lo creían!

Por eso precisamente exclamaba lo de qué ironía, porque tenía la seguridad de que alguien como tú dijese que él no habla la lengua de su país.

#8 andreu, bcn, 09/03/2012 - 16:52

És el catalanisme el que porta al provincianisme i la pobersa; tot alterant la realitat.

El castellà pot sobreviure amb 3 o 4 hores; el Català necesita un adoctrinament integral. No hi ha espai per a l'Anglès "vehicular".

A Madrid aprendran l'Anglès i aquí a plorar i a fer-nos els importants.