Puigdemont no va fer la mili. Es nota. Ahir, en el 35è aniversari de l'ACM -l'entitat municipalista que aplega bàsicament els ajuntaments governats per l'antiga Convergència- va comparar l'ofensiva judicial de l'Estat contra el procés amb el cop d'estat del 23-F.
“Avui de cops d’estat militar no n’hi ha, però sí que continuem tenint involucions que amenacen l’arquitectura democràtica”, va afirmar. També va fer una crida als ajuntaments a fer de guardians de la democràcia en defensa dels "valors fundacionals de la nostra societat democràtica”.
Com pot ser que un president de la Generalitat faci declaracions com aquesta? Ja no recordem els guàrdies civils al Congrés? les empentes a Gutiérrez Mellado? els tancs pels carrers de València?. El bàndol de Milans del Bosch?. Els moviments sospitosos de la Brunete? (l’autèntica, no la mediàtica).
Jo, al 23-F, tenia disset anys i se’m van posar per corbata. Vaig estar enganxat a la tele. No vam respirar tranquils fins que va sortir el Rei en uniforme militar, carregat de medalles. Va sortir amb una hora de retard, però va sortir.
Encara va haver-hi més temptatives com l’Operació Galàxia o aquell pla per fer volar la tribuna d’autoritats el Dia de les Forces Armades durant una desfilada militar a Galícia. Hagués estat una veritable carnisseria. Com Anwar el-Sadat el 1981.
Per això hi ha comparacions que un president de la Generalitat no pot fer. Per respecte als ciutadans. Però sobretot perquè desmereixen la pròpia institució en particular i el sobiranisme en general. És evident que un estat mai posarà las coses fàcils a la independència. Però caure en aquesta mena d'excessos verbals deslegitima el propi procés.
És com quan la titular de Presidència, Neus Munté, va afirmar dijous als passadissos del Parlament que les darreres actuacions de la justícia espanyola eren “contra els demòcrates” i que a Espanya “no hi ha separació de poders”. La “no separació de poders”, consellera, és una dictadura. I per dictadures la de Franco. O la de Kim Jong-un
El procés, pel que fa al llenguatge, sembla que hagi entrat en un terreny de terra cremada. I que en fa de temps. Es com quan Francesc Homs va dir que declararia en la causa del 9N “en nom de Catalunya”. Home, no, l’exconseller no és Catalunya. Va declarar per una causa ben legítima com la independència, però no en representació de tot el país. Pujol, aquesta trampa, ja la feia.
O quan l’anterior president de la Generalitat, Artur Mas, l’abril del 2015, va visitar el memorial de les víctimes de l’11-S a Nova York i les va comparar amb les del 1714. “A Catalunya també tenim el nostre 11 de setembre”, va manifestar aleshores. Però tampoc es el mateix una derrota militar -dolorosa, com totes- que un atac terrorista premeditat amb dos avions contra les Torres Bessones.
Com poden cometre aquests excessos verbals?. Declaracions així només demostra la desesperació dels nostres dirigents i que el procés té, en el fons, el sostre de vidre. Si la intenció és eixamplar la base social a base d’estirabots aconseguiran precisament l’efecte contrari. La gent, com aquell anunci de Mediamarkt, tampoc és tonta.
