Sempre que passo per davant dels antics jutjats de Barcelona em pregunto si calia construir la Ciutat de la Justícia. L'edifici, de quatre plantes, roman des de llavors tancat i barrat. Fins i tot l'han hagut de tapiar perquè no hi entrin okupes.
A més la Ciutat de la Justícia, en teoria, havia d'aplegar tots els organismes judicials però hi ha només penal, civil, menors i mercantil. El TSJC i laboral continuen a les seves respectives seus. Tampoc no ha assolit, doncs, l'objectiu per al qual va ser construït.
Les meves sospites s'agreugen amb la darrera resolució del jutge del cas Palau que considera que una de les comissions que va cobrar CDC, a través de Fèlix Millet, va ser per l'adjudicació a Ferrovial de l'esmentada Ciutat de la Justícia, entre d'altres.
L'adjudicació va ser a "una UTE participada en un 20 per cent per Ferrovial Agroman" aquell 22 de juliol de 2003, just uns mesos abans de les eleccions al Parlament, que van ser el 16 de novembre d'aquell any. L'import total superava els 263 milions d'euros.
"Ferrovial Agroman abonava -sempre segons el jutge- una comissió del 4% de l'import de l'obra pública adjudicada, i d'aquest 4% un 2,5 s'assignava a Convergència i l'1,5% per cent restant per als imputats Fèlix Millet i Jordi Montull que, al seu torn, se'l distribuïen al 80% i el 20%, respectivament".
En l'escrit del jutge surt esquitxat també l'advocat Jaume Camps, que CiU va arribar a col·locar al Consell Consultiu. Camps hauria rebut "alguna remuneració per la seva intermediació, almenys en una ocasió, al març de 2003 en què va rebre de Fèlix Millet la suma de 5.450.000 pessetes".
Casualment, la penúltima vegada que vaig ensopegar amb Ferrovial va ser a la pàgina 66 les Memorías líquidas (JotDown Books) d'Enric González. L'autor explica que, quan era redactor d'economia d'El País, "colaboré con Andreu Missé en una investigación que demostró que la Generalitat había concedido a Ferrovial la construcción de una autopista de peaje entre Terrassa y Manresa, pese a que había presentado un proyecto incompleto y deficiente, a cambio de que Ferrovial y el banco con mayor paticipación de la constructora, el Hispano-Americano, sufragaran la enorme deuda dejada por la calamitosa Opeación de Miquel Roca y Florentino Pérez".
Potser cal recordar que l'autopista en qüestió no és només una de les més perilloses de Catalunya -Fernando Lara, llavors hereu del grup Planeta, hi va morir en accident de trànsit el 1995 amb només 38 anys-, sinó també una de les més cares. A veure si les presumptes comissions de Ferrovial vénen de lluny.
El pitjor de tot és que el president de la Generalitat, Artur Mas, aconsellava diumenge passat a Mariano Rajoy "que no defugi explicacions, que doni la cara" pel cas Bárcenas. Entre d'altres raons perquè ell mateix haurà de fer-ho, per aritmètica parlamentària, el proper 31 de juliol.
Però si tot el que explica el jutge és cert, el famós 3% que va denunciar llavors Pasqual Maragall en un ple del Parlament aquell 19 d'octubre del 2006 -i que al final va quedar en no res- seria veritat.
Amb tota la presumpció d'innocència que calgui, però CDC hauria cobrat un 2,5% de comissions, a través del cas Palau entre el entre el 2000 i el 2007. Potser Espanya ens roba, però aquí també.
Hi ha coses que no ajuden gens a la Transició Nacional. Quina confiança podem tenir en la classe política si el partit al Govern a Catalunya s'hauria embutxacat comissions il·legals?
Si em busques em trobaràs:
Web personal: http://www.xavierrius.cat/
Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies
Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies
