Publicitat
La Punteta · 20 d'Octubre de 2014. 09:32h.

XAVIER DEULONDER

EL 9-N

Des del primer moment que va començar a plantejar-se, sempre he tingut clar que la consulta, entesa com a acte polític amb un valor equiparable a un referèndum, resultava inviable perquè el govern espanyol no l’autoritzaria pas, la qual cosa crearia tot un seguit de problemes logístics que impediria realitzar-la en unes condicions que en garantissin la seriositat; per això, sempre he estat partidari de celebrar unes eleccions plebiscitàries, seguint el model d’abril de 1931, quan, com tots sabem, unes simples eleccions municipals van dur a la proclamació de la II República Espanyola; així doncs, quan el dirigent de Ciutadans Albert Rivera desafiava el president Artur Mas a treure les urnes, però les de veritat, jo volia que se li agafés el repte. Per tant, al marge de què poguessin pensar els dirigents dels partits reunits ara fa una setmana, a mi em sembla que la decisió del president Mas ha estat la correcta.

La consulta del proper 9-N —les urnes de mentida o de joguina segons la lògica d’Albert Rivera— servirà només per preparar l’ambient per a quan siguem convocats a les “urnes de veritat”, fet que, si se segueixen els terminis marcats aquest darrer diumenge per l’ANC, tindrà lloc, com a molt tard, just després de passades les properes festes de Nadal. Per això, totes aquelles persones que, ni que fos només participant-hi, han contribuït als èxits de les massives mobilitzacions de les tres darreres diades ja saben què han de fer el pròxim dia 9, és a dir, d’ací a unes quatre setmanes. Al capdavall, suposo que no deu ser pas gaire complicat d’entendre que la consulta tindrà el mateix valor simbòlic que aquestes accions, amb l’avantatge, a més, que, com va dir el president Mas, sempre resulta molt més senzill comptar votants que no pas manifestants, com també, d’altra banda, no ens haurem de desplaçar ni al centre de Barcelona ni al lloc remot on estigui el nostre tram de la cadena humana ni necessitarem tampoc posar-nos samarretes grogues o vermelles ni col·locar-nos d’una manera especial per formar una determinada figura, sinó que, simplement, al nostre poble o barri ens hi trobarem una urna on només haurem de dipositar-hi una papereta.

Una independència pactada com la que, el 1992, acordaren Eslovàquia i Txèquia no podrà ser perquè el president del govern espanyol és Mariano Rajoy i no pas Václav Havel i perquè Madrid no és Praga; per tant, haurem d’arribar a una Declaració Unilateral d’Independència (DUI), la qual només serà possible després d’haver acudit a les “urnes de veritat”, és a dir, un cop s’hagin celebrat les eleccions plebiscitàries i s’hagi elegit un nou Parlament de Catalunya que voti la declaració.

I tranquils que com que som a l’Europa del segle xxi, per derrotar un estat corrupte, decadent i putrefacte com ho és Espanya, amb espelmetes a les places, samarretes grogues i sardanes o amb cadenes humanes i V en tenim ben bé prou i de sobres perquè així és com, ara fa vint-i-cinc anys, va caure el Mur de Berlín sense que la temuda i totpoderosa Stasi pogués fer-hi res per impedir-ho; els tancs, els soldats, els policies o els guàrdies civils que ens han de sotmetre per la força, el terror i la repressió, com van fer-ho les tropes franquistes a partir de 1939, només existeixen en la imaginació delirant i malaltissa d’aquells que es manifesten per demanar que es prohibeixi votar o que, a més, exhibeixen simbologia nazi i criden —o, potser, més aviat, baladregen— que a algú se l’ha d’enviar a la cambra de gas o afusellar-lo; afortunadament per a tots, fins i tot per a ells mateixos, això són idees d’altres temps, sortosament passats.

Evidentment, no vull acabar pas sense recordar que tots els partidaris de continuar formant part d’Espanya estan també convocats el proper 9 de novembre perquè, d’una manera lliure, pacífica i democràtica, expressin la seva opinió votant a les urnes, ja que, com és natural, tots els vots valen igual i tothom està disposat a acatar la voluntat de la majoria.

Ja ho entenc que tothom que participi en la consulta, sigui quin sigui el sentit del seu vot, posarà en entredit el principi, recollit a la constitució de 1978, que Espanya és una nació única i indivisible, però és que hi ha certes idees que resulten incompatibles amb la democràcia.

Publicitat
Publicitat

7 Comentaris

Publicitat
#5 BEJOTA, BCN, 21/10/2014 - 15:09

ELECCIONS EUROPEES. Els 1.401.421 vots que van aconseguir ERC, CiU i ICV en són pocs en relació amb els 5.317.789 catalans cridats a les urnes. Tot just un 26% del cos electoral. "De cara a Europa, això no és força suficient", apunta. "Encara han d'aparèixer un milió de vots independentistes més",

#5.1 BEJOTA, BCN, 21/10/2014 - 15:10

AIXÓ ÉS QUE HI HA I PROU.

#5.2 BEJOTA, BCN, 21/10/2014 - 19:47

368 empresarios (el 50% del PIB de Cataluña) se pronuncian contra el independentismo de Artur Mas.
Apoyan el estudio elaborado por el ?think-tank? Europa Liberal que explica los perjuicios de la separación con España.

#4 Lluis, Barcelona, 21/10/2014 - 13:56

I si no volen jugar al
JOC DE EN MAS
soposo que es tan legitim com els que hi jugaran
si som TANT DEMOCRATAS
deixem que cada escu decideixi lliurament el que vol
encara que desde TOTS els mitjans Nacionals de Catalunya insintiran insistiran en VOTAR I VOTAR durant 15 dies, UNA GRAND MENJADA DE COCO

#3 Kropotkin, Vic, 20/10/2014 - 20:37

Esto del esteladismo es clavado al cuento de la lechera.... Va a haber muchas depresiones entre los seguidores del tinglado friki este... Como os habeis podido fiar de los friki politicos que teneis...

#2 Maria.bcn, barcelona, 20/10/2014 - 20:05

Tranquilo no sufras, que llevaremos las papeletas en blanco, para que vosotros las relleneis....

#1 Joan, Tordera, 20/10/2014 - 09:52

Es tendeix a oblidar que a les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, els dos partits que defensaven la independència al seu programa electoral (ERC i CUP) van obtenir menys del 18% dels vots.