Ja sé que no em faran cas, però avui voldria fer una crida als diputats -i sobretot a les diputades de CiU- a deixar de fer el paperina en un tema tan sensible per al seu electorat com el de la immigració. Si es volen arrenglerar amb ICV en aquest tema que ho facin, però llavors que ho diguin abans de les eleccions.
Perquè, a veure si ho entenc: CiU ha votat amb l'antic tripartit -i la CUP- en contra d'una proposta de Ciutadans per prohibir el burca. La proposta demanava rebutjar, a la via pública i als edificis públics, el que ja han aprovat -o s'han plantejat aprovar- ajuntaments d'un color o altre com el de Lleida, Tarragona, el Vendrell, Cunit, Figueres, Palafrugell, Olot i Roses.
En realitat, països amb una tradició democràtica més sòlida que la nostra com França, Holanda, Dinamarca, Luxemburg, Bèlgica, Itàlia o Àustria ja ho han fet també. Però què diran ara el socialista Àngel Ros o el convergent Carles Pellicer que van proposar mesures similars a Lleida i Reus, respectivament? El mateix Govern de CiU que ha votat en bloc en contra de regular el burca va donar suport a l'Ajuntament de Lleida per recórrer la sentència del Suprem!.
Ja ho sap Pilar Rahola -que hi està aferrissadament en contra- que les dones de CiU han votat en contra de prohibir-lo?. La indirecta va per la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i les conselleres Joana Ortega, Irene Rigau o Neus Munté.
Però també per les diputades Marta Llorens, Ramona Barrufet, Meritxell Borràs, Cristina Bosch, Mireia Canals, Violant Cervera, Anna Figueras, Victòria Forns, Mercè Jou, Begonya Montalban, Àngels Pons, Glòria Renom, Elena Ribera, Montserrat Ribera, Meritxell Roigé, Maria Senserrich, Anna Solé. Totes elles, se suposa, defensores dels drets de les dones.
Podem entrar en el debat de si el burca s'ha de prohibir o no als espais públics -prohibir-lo a tot arreu és excessiu-, però l'autèntic debat no és aquest: el rovell de l'ou és com hem deixat entrar dones que van amb burca? Quina voluntat d'integració mostra una dona que vesteix aquesta peça integral? Ella i de retruc tota la seva família.
El problema de fons saben quin és? Que la immigració és una patata calenta i, parafrasejant el conseller Homs, "gat escaldat, de l'aigua calenta fuig". L'única manera que té la nostra classe política d'abordar el tema és fugint d'estudi. A la seva darrera roda de premsa -la dels 100 dies-, el president Mas portava una hora i 42 minuts parlant i encara no havia sortit la qüestió.
Anem amb compte: estem jugant amb foc. Tenim sort que Josep Anglada -i el seu secretari general Robert Hernando- va passat de voltes perquè si moderés el seu llenguatge seria el Geert de Wilders català. Només cal veure com, en molts països europeus, els partits populistes oscil·len entre el 5 i el 20% perquè els partits tradicionals, en aquesta matèria, han deixat orfe el seu electorat pel por al què diran i l'obsessió pel políticament correcte.
Dos experts tan assenyats com Àlvar Thomàs i Jordi Mannet adverteixen en el pròleg al llibre de Patrick West "Les misèries del multiculturalisme" que "sense voler ser catastrofistes ni generar falses alarmes estem convençuts que almenys a curt termini la qüestió de la immigració a Catalunya generarà problemes, i probablement alguns de greus". I això que sospito que són convergents.
"No faríem una afirmació tan contundent i arriscada com aquesta, que, per desgràcia, una forma o altra d’esclat social en el tema de la immigració és in-evitable si l’actual classe dirigent del país, tant de «dretes» com d’«esquerres», no continués passant de puntetes per damunt d’aquesta qüestió i s’aferressin com tristos lloros de repetició als dogmes multiculturalistes políticament correctes i cada cop més buits de contingut".
Que consti que, aquesta vegada, no ho dic jo. Però queden advertits. El burca és només la punta de l'iceberg.
Si em busques em trobaràs:
Web: http://www.xavierrius.cat/
Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies
