Mai no hagués imaginat que acabaria fent un article a favor del conseller Mena. I això que no és l'alegria de la huerta, li falta cintura -sobretot parlamentària- i tampoc no té el do de la comunicació, almenys de la comunicació política. Com a molts que provenen de la vida acadèmica, això de la política els ve gran. No s'hi senten còmodes.
Però una de les coses més assenyades que ha dit la va ser el passat 18 d'abril a la comissió de Joventut del Parlament, quan va recomanar als joves "una experiència vital a l’estranger" encara que sigui "servint cafès a una cafeteria de Londres, per guanyar fluïdesa amb l’anglès".
Ja sé que en un país amb una taxa d'atur superior al 50% pot semblar un insult, però si jo no fes de periodista, tingués família i una hipoteca seguiria la recomanació del conseller al peu de la lletra. Malgrat que amb l'anglès, més o menys, em defenso. Fa molts anys no vaig anar fer de cambrer, però si de monitor de la YMCA. I, francament, no sé què és pitjor.
A més servidor, encara que no ho sembli, ha passat per Oxford, malgrat que malauradament vaig fer més relacions amb súbdites d'Amèrica Llatina que de la Commonwealth. Com em va dir llavors un amic mexicà: "En tiempo de guerra, cualquier trinchera es buena". I l'hivern, a Oxfordshire, era molt dur.
Mena, abans de rebre un munt de crítiques, ja va reptar els assistents: "m’agradaria que aixequés la mà qui té fluïdesa en anglès". Desconec si poden presumir de "fluïdesa" tots els que l'han criticat des de llavors: el líder d'EUiA, Jordi Miralles; el diputat d'ERC Oriol Amorós, el portaveu de les JERC, Gerard Gómez del Moral; i el de la JSC, Javier López. Però amenaço d'intentar comprovar-ho en les properes rodes de premsa.
Perquè l'anglès és encara una assignatura pendent de Catalunya. Com el canvi de model productiu -ara esperem l'Eurovegas amb candeletes-, la Catalunya trilingüe és un d'aquelles temes que surt periòdicament a cada campanya electoral. I així portem vint anys perduts.
No sortirem de la crisi gràcies només a l'anglès, però sense l'anglès tampoc no sortirem de la crisi. Al darrer número del The Economist -sobre la tercera revolució industrial, que per cert també l'estem perdent- em va sorprendre un anunci de la Kimep University, és el primer que han van fer al Kazakhstan després d'esdevenir independents: una universitat d'elit en anglès.
Llevat del president Mas que almenys pot parlar amb Scarlett Johansson -com l'envejo, president-; la majoria dels nostres polítics fan el ridícul: Zapatero era incapaç de dir-li ni "good morning" a Bush com vam poder comprovar en alguna cimera de l'OTAN i fa quatre dies Rajoy va rebre Bill Gates a la Moncloa amb un intèrpret al costat. Encara recordo també que Montilla i Baltasar van fer el mateix amb un alt càrrec de la ONU i això que l'aleshores conseller de Medi Ambient va començar de periodista.
Però, per descomptat, tampoc sortirem del pou només servint cafès a Londres, conseller; sinó que caldria un pla estratègic -un veritable pla de xoc- per esdevenir trilingües en vint anys. Amb el baix nivell d'anglès no només fem tard, sinó que sobretot fem el préssec. Només cal veure la diferència abismal amb els països nòrdics.
Caldria una sèrie de mesures dràstiques; cosa que el govern de CiU, com en d'altres camps, tampoc s'ha atrevit a fer. Des de destinar un canal de TV3 o de Catalunya Ràdio a programació íntegra en anglès -això ja se li va ocórrer a Joan Puigcercós- a deixar de doblar pel·licules encara que sigui pecat dir-ho. A 8tv ni tan sols es poden seguir en versió original i els videoclips de Rac105 haurien de sortir amb la lletra de la canço a sota.
I un tema tabú: hem de començar a pensar que amb la immersió lingüística només en català no anem enlloc. Ni exigint el nivell C de català per als professors de les escoles oficiales d'idiomes. Potser salvem el català, però no salvarem Catalunya. L'anglès és fonamental per poder jugar, en primera divisió, aquest segle que acabem de començar.
A la roda de premsa de la consellera Rigau després de la sentència del TSJC sobre la immersió li vaig fer el mateix prec. No em va fer cas, però quan li vaig preguntar l'elemental "Do you speak English, consellera?" no va saber què respondre'm.
En fi, com que m'he llegit la transcripció sencera de l'esmentada comissió, tampoc voldria acabar sense recordar unes altres paraules. En aquest casno del conseller sinó del secretari general de la conselleria, Enric Colet, perquè em van recordar les de Kennedy: "què poden fer els joves per Catalunya, no el que Catalunya pot fer pels joves". Cal ser conscients que, amb la crisi, ningú ens treurà les castanyes del foc.
Un llibre sense pèls a la llengua:
Crítiques i ressenyes:
http://www.contralabarcelonaprogre.cat/
També em pots seguir al Twitter:
