Publicitat
La Punteta · 8 de Gener de 2013. 23:42h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El cas Pallerols i jo

Notícia publicada a El Mundo, el 23 de Maig de 1997

Perdonin que avui parli de mi, però el primer que va escriure sobre el cas Pallerols a Catalunya vaig ser jo. A mitjan 90 quan era un periodista ras i curt al diari El Mundo -cosa que no he deixat mai de ser- vaig publicar una sèrie de quatre informacions sobre el que, amb el temps, seria l'anomenat cas Pallerols.

Primer que la UE havia detectat irregularitats en la gestió de les ajudes als aturats (23 de maig del 1997), segon que la conselleria havia intentat tapar-ho tot (24 de maig), després que l'import del forat pujava a més de 1.000 milions de pessetes (25 de maig) i, finalment, que ni la Intervenció ni els mecanismes interns de control de la Generalitat havien detectat res (26 de maig). Poso les dates per si algú vol tenir la paciència de buscar-ho, però llavors tots érem més joves i no hi havia Internet ni mòbils ni les xarxes socials.

Només jo sé les hòsties que vaig rebre i, sobretot, el que em va costar confirmar-ho tot. De fet, em vaig trobar visitant centres de formació ocupacional que, el primer que feien quan jo sortia per la porta, era trucar a la conselleria per explicar que els havia visitat un periodista tafaner fent preguntes indiscretes.

Vaig visitar un munt de centres de formació ocupacional, alguns de fora de Barcelona, i vaig arribar a anar a Madrid perquè les ajudes de la UE les tramitava el Ministerio de Trabajo. També vaig trucar al Tribunal de Comptes de Luxemburg on em va atendre un socialista que, amb el temps, arribaria a conseller d'Economia, Antoni Castells, amb idèntics magres resultats. Amb franquesa, d'aquelles ajudes en sucava tothom.

La veritat és que, professionalment, va ser una època apassionant i repassant ara l'hemeroteca me n'adono que no va ser l'únic cas de corrupció perquè també va ser l'època de Filesa -aquest afectava el PSC-; adjudicacions de Justícia -amb Núria de Gispert de consellera, per cert- a un amic de la família Pujol; o el catering de les presons a un exdiputat de CiU, entre d'altres. Amb aquest historial no m'estranya que mai no m'hagin convidat a TV3. Crec que no m'ho han perdonat.

A nivell personal també vaig aprendre un parell de lliçons: en primer lloc que no es pot fer periodisme d'investigació -el periodisme d'investigació no existeix: sempre és algú que xerra- si no estàs recolzat pel teu director. I jo no ho estava. M'estalviaré d'explicar més sobre el personatge en qüestió -que no era Pedro J. Ramírez, amb aquest s'hi pot estar d'acord o no, però els té ben posats- perquè ja n'he fet alguna pinzellada en algun article anterior. A mi va estar a punt de fer-me avorrir el periodisme.

No sé si en agraïment als serveis prestats uns mesos després em va defenestrar i em va enviar a galeres. Vaig passar, amb 35 anys, de cap d'investigació d'El Mundo a Catalunya a fer la cartellera i la columna de les farmàcies de guàrdia, una cosa que en la majoria de diaris els hi encolomen als becaris acabats d'arribar.

Això sí, era el becari més ben pagat de tota la premsa barcelonina perquè, per contracte, el sou no me'l podien tocar. I no cal dir tampoc que, amb la meva experiència professional i la tasca de la resta de becaris, sortien impecables. Un dia Lluís Foix em va dir una cosa que, llavors, em va semblar una ximpleria, però que amb el temps ha seguit al peu de la lletra: "quan hagis de fer una cosa, fes-la bé.

En aquella època no existia la paraula mobbing, sinó que simplement et putejaven. Quan va veure que resistia -ni tan sols em vaig agafar una baixa per depressió, recurs habitual en aquests casos- em va passar a tancament, que significava arribar a casa a les quatre de la matinada.

Però, des d'aquí voldria donar-li les gràcies, sense la seva inestimable col·laboració -i la font que em va donar la pista sobre el cas Pallerols, però d'això ja en parlarem un altre dia- no hagués posat mai en marxa l'e-notícies. A més, crec que el personatge en qüestió ha acabat fent història en el periodisme barceloní: va tancar l'ADN.

En segon lloc, que la persona que em va donar la primera pista sobre les aleshores presumptes irregularitats havia visitat abans -amb papers!- tots els diaris de Barcelona i tots, se'l van treure de sobre. El Mundo té mala fama a Catalunya, però a mi mai no em van parar una notícia. Potser que ens ho fem mirar tots plegats. A veure si al final la cantarella de la premsa subvencionada serà veritat. I que consti que nosaltres també rebem subvencions.

El cas va quedar enterrat fins que dos companys del Diari de Girona no el van reprendre -Josep Callol i Eduard Cid- amb una tenacitat digna del Washington Post. També més tard El Periódico però -en plena batalla per la successió de Pujol- jo sempre vaig veure la mà de Convergència per afavorir Mas en detriment de Duran. Potser perquè sóc un malpensat.

Tant se val, però alguna cosa falla també en la justícia quan tenim una Oficina Antifrau amb cinc milions de pressupost i cinc alts càrrecs endollats i el cas Pallerols triga, en canvi, setze anys per arribar a judici. I, quan arriba, acaba com acaba.

Perquè si Unió paga vol dir que és culpable, oi? On són ara totes les declaracions de dirigents del partit -amb Josep Antoni Duran i Lleida al capdavant- negant els fets? L'última, ves per on, de la presidenta del Parlament -el segon càrrec institucional del país- que dilluns mateix assegurava a TV3: “Jo penso que el meu partit s’ha finançat de forma legal, sempre". A e-notícies ens va fer tanta gràcia que vam fer una vinyeta i tot.

Dit això voldria, malgrat tot, defensar UDC perquè com diu aquella cita bíblica qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra. Al capdavall tots els partits han tingut casos de corrupció: Casinos (CDC), Filesa (PSOE i PSC), Naseiro (PP) -i a veure com acaba el Gürtel-, escurabutxaques (PNB), etc. Amb la diferència que alguns han tingut més conseqüències judicials que per altres.

Fins i tot hi havia un partit que es vantava de mans netes i té tot un exconseller -de Governació!- imputat per un cas de tràfic de tabac. Pel que fa ICV, encara estic esperant que el Síndic de Greuges desmenteixi que ha promocionat la seva cap de gabinet sense que ho vegi un atac a Catalunya. La corrupció no s'impedeix amb lleis, sinó que és una qüestió d'ètica individual.

L'editor Ernest Folch -amb el qual de vegades no combrego, només faltaria- va dir ahir al Twitter una veritat com una casa: "En una Catalunya independent, la resolució del cas Pallerols hauria estat... exactament la mateixa". I un altre editor, Eduard Voltas -m'estalviaré de comentar les subvencions que va rebre Time Out quan ell era número dos de Cultura perquè avui no ve al cas-, li va contestar: "Fundar un nou estat és una gran oportunitat de fer-ho tot millor. Si la malbaratem és que som imbècils". Jo, ja ho saben, sóc dels pessimistes.

 

 

 

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies



Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies



Obres completes: http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

Publicitat

15 Comentaris

Publicitat
#12 Pere, Lleida, 26/01/2013 - 15:54

Sr. Rius, l'altre dir vaig sentir al president Mas, a l'entrevista de 8TV, que quan es es provés un cas de corrupció s'actuaria amb contundència. El president del Consell Comarcal del Segrià (CIU) ha estat CONDEMNAT pel jutjat. El partit i els mitjans callen...

#11 Salvador, Vilanova del Camí, 25/01/2013 - 20:45

Sr. Rius , ja sap vostè que amb els diners de tots (Conselleria de Interior) estem pagan un mosso que fa de "guardaespaldas" del Duran vagi on vagi. ?
Quin polìtic català encara te aquest privilegi ?

#10 Caciquisme al Sud d'Europa, Xoriçolàndia, 25/01/2013 - 17:53

"La corrupció no s'impedeix amb lleis, sinó que és una qüestió d'ètica individual". Hem avançat una mica, fins fa poc vivíem en un "oasi" infectat. "En una Catalunya independent, la resolució del cas Pallerols hauria estat... exactament la mateixa". No, no hauria existit aquest cas. Gràcies, Rius

#9 MartÍn, Barcelona, 13/01/2013 - 18:30

Bo!

#8 Bernat, BCN, 11/01/2013 - 13:28

IN-INDE-INDEPENDENCIA!!! Si, pero sense aquests polítics. Fa por pensar que seria de Catalunya amb aquesta fauna de corruptes. Cal renovar-los tots perquè tots tenen les mas tacades

#8.1 #8.1 Gombau, Vidrà, 11/01/2013 - 18:21

Bernat, no és pot matar tot el que és gras."Tots els polítics son corruptes"dius tú; això és el mateix que diuen tots els dictadors i sobre tot el que deian Hitler, Franco i Musolini als anys 30. Perquè no fas com els catòlics que donaben les culpes de totes les miseries a les bruixes o als jueus!

#8.2 pepe, andorra, 25/01/2013 - 14:07

Bernat, de acuerdo totalmente contigo, Gombau, el ha dicho estos políticos, se necesitan políticos q hagan patria y piensen en q hacen por el país, no como estos, los de Madrid y los de bruselas, q solo buscan q puede hacer el país por ellos y sus cuentas corrientes.