La presidenta d'Òmnium l'ha tornat a cagar en afirmar en una entrevista diumenge passat a TV3 que el castellà hauria de ser reconegut, però no oficial, en una Catalunya independent. "Hi ha la llengua pròpia del país i hi ha altres llengües, i en aquest cas el castellà, que té una presència forta. Jo no en reclamaria l'oficialitat", va dir. Ves per on va posar el castellà a l'alçada de l'àrab, el mandarí o l'urdú, que també es parlen a Catalunya.
I dic que l'ha tornar a cagar perquè ara fa dos mesos es va mostrar partidària d'ajornar la consulta -per fer un favor a CiU- i li van donar un toc des de la pròpia entitat. Tant que després ella mateixa es va autorectificar. La societat civil sempre es mou segons bufa el vent del Govern.
El castellà hauria de ser oficial en una Catalunya independent -jo hi fotria fins i tot l'anglès, a veure si espavilem- perquè si no els tres milions de persones que el tenen com a llengua materna votaran que no a la consulta. Ja ho deia Manuel Cuyàs aquest dissabte a El Punt-Avui: "em sembla que les declaracions de Muriel Casals ens han restat vots, i els necessitem tots".
Al capdavall, Carod-Rovira ja va manifestar el 2006 que calia despolititzar el català i, probablement, va ser de les coses més assenyades que va dir l'aleshores vicepresident tot i que llavors no es va acabar d'entendre. No sé si els servirà l'exemple, però Irlanda té l'anglès com a llengua oficial que, durant 800 anys, va ser la llengua de l'opressor. I, de fet, en gaèlic només hi ha les plaques dels carrers i un canal de televisió que no mira ningú.
El pitjor és que les declaracions de Muriel Casals mostren que el procés sobiranista ha entrat en una fase perillosa: la de vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo. Al Govern ja li està bé perquè així tapa la crisi.
A aquesta estratègia s'hi ha sumat, amb entusiasme, el consell de savis de la Transició Nacional, que ha anunciat que faran fins a 19 informes per al dia després: des de les relacions amb la Unió Europea -com si la UE ens volgués independents- a les relacions futures amb l'Estat espanyol -ídem-. Ja està bé tenir un pla B, però volen dir que no corren massa?
Al capdavall, si mai arriba, el més dur de la independència començarà l'endemà. Però hi ha sectors sobiranistes -també al Govern- que venen que tot serà bufar i fer ampolles. Fins i tot hem entrat en el debat surrealista de si hem de tenir Forces Armades, Ministeri de Defensa i serveis secrets. Tant per tant fem com Costa Rica i invertim en recerca, que falta que ens fa.
A aquesta pas, acabarem discutint si els Mossos han de mantenir a l'uniforme de gala les espardenyes o no. No fotem, si us plau.
Si em busques em trobaràs:
Web: http://www.xavierrius.cat/
