A mitjans dels 90, Santi Vila, era una jove promesa de les JERC i d’ERC a Figueres. El llavors president del partit en aquest municipi, Pere Prats, va trucar un dia a Joan Puigcercós, llavors president d’Esquerra a Girona, per dir-li que l'actual conseller de Territori es volia donar de baixa.
Es van encendre totes les alarmes. Puigcercós el va convocar a dinar al restaurant del Parlament, quan encara estava a l’actual sala de premsa. Com que era divendres, el recinte estava mig buit.
En un atac de sinceritat, l’ara conseller per CiU li va confessar que era “socialista” i que no se sentia còmode a ERC. Joan Puigcercós va intentar reconduir la situació amb l’habitual discurs que, a dintre d’Esquerra, hi cabien diferents sensibilitats polítiques i que el necessitaven.
Va sortir del dinar convençut que havia estat una crisi passatgera i va trucar al Pere Prats per dir-li que ja estava tot arreglat. Just uns dies després el regidor republicà a Figueres li va tornar la trucada.
- Joan, saps això del Santi Vila?
- Què?
- S’ha fet de Convergència
- Però si em va dir que era socialista!
En quatre dies, en efecte, havia passat de socialista a convergent. A partir d’aquí la història és coneguda: a les eleccions del 1999 ja el van fer regidor i el 2007 va arribar a alcalde. Mas el va posar de cap de llista el 2010 i conseller de Territori el 2012 en substitució de Lluís Recoder. En teoria, un altre moderat de Convergència
Recoder, per cert, va decidir passar al sector privat sense signar la famosa adjudicació d’Aigües Ter-Llobregat a Acciona en comptes d’Agbar. Qui va estampar la signatura en el document va ser el número dos del departament, Pau Villòria. Espero que no se n'hagi de penedir mai.
Però a mi Santi Vila em recorda Alberto Ruiz Gallardón, que va ser la promesa eterna del PP. Ara fa just una setmana va dir que el seu antic partit era “molt poc patriota” per fer comparèixer Mas a la comissió d’investigació del cas Pujol.
És veritat que, els republicans, al matí pactaven amb CiU els Pressupostos i, a la tarda, feien comparèixer Mas. Però també que van sorgir noves revelacions sobre el cas ITV. Encara recordo quan Convergència feia pinya amb Oriol Pujol -com el comunicat del 19 de març del 2014-. Ara l’exsecretari general de CDC sembla un empestat i compareix tot sol al jutjat.
Però ha passat de les acusacions de manca de patriotisme a dir que se sent “més a prop” de Junqueras que de Duran. Al conseller li van penjar fa anys la llufa de ser el moderat de Convergència i sembla que vol esmenar la trajectòria a base d’acostar-se a ERC en detriment d’Unió.
En política les presses no són mai bones. Al capdavall, l'esmentat Ruiz Gallardón va protagonitzar una sortida falsa i va acabar una brillant carrera política com a exministre de Justícia. A Gallardón, com a Vila, se li va veure el llautó massa aviat.
Xavier Rius és director d'e-notícies
