Publicitat
La Punteta · 21 d'Octubre de 2011. 19:58h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El dia que Luis del Olmo va salvar la vida

Potser estic equivocat, però dóna la sensació que el que més ha recordat les víctimes d'ETA després de l'anunci de l'organització terrorista ha estat el periodista Sergi Mas. Quan sentia el seu editorial a ComRàdio he recordat alguns dels atemptats que per raons de feina -a mitjans dels 90 servidor treballava a en un diari seriós com La Vanguardia, no com ara- em va tocar cobrir.

Tinc la sensació, en efecte, que en aquests moments d'eufòria de les víctimes ens n'hem recordat poc. Tot començant pel president de la Generalitat, Artur Mas, que només hi va fer un esment al final de la seva declaració oficial. A la propera dissolució d'ETA, Mas hauria de fer un discurs solemne des de Palau, no des de la Masia del Barça. El Govern porta massa errors de comunicació com perquè no hi posin remei aviat.

Ni Anna Simó (Esquerra) ni Joan Herrera (Iniciativa), van fer tampoc dijous cap esment de les víctimes. Potser els únics que han estat a l'alçada han estat els del PSC, ho van patir en carn pròpia, que van afirmar al seu comunicat que "la superació d’aquest conflicte no suposarà en cap cas l’oblit de la tragèdia patida per les víctimes del terrorisme i les seves famílies la memòria de les quals seguirà sempre viva entre nosaltres". No puc parlar del PPC perquè la notícia més destacada de la seva web a hores d'ara és el discurs de Sánchez Camacho dimecres passat al Parlament.

Per això els atemptats que recordo de més a prop són el del comandant de l'Exèrcit de l'Aire Arturo Anguera, tirotejat al carrer Vila i Vilà del Poble Sec. O els dos subofiicials d'una unitat militar d'èlit com la banda de música del quarter de Bruc. També el veí de Sabadell Antonio José Martos, manobre de professió, que anava a treballar a Sant Quirze del Vallès i li va explotar el cotxe que havien deixat els etarres en un túnel sota l'autopista. Hores abans havien matat un tedax de la Guàrdia Civil amb una trampa.

També, òbviament, els atempats d'Hipercor -encara que en aquest va badar la policia com va explicar el periodista Antoni Batista en un llibre ara introbable- o el de Vic. Fins i tot el de Saragossa o el de la Plaça de la República Domincana de Madrid -dotze morts- encara que ens quedin més lluny. A Madrid van arribar a matar un nordamericà que feia jogging a primera hora del matí i casualment passava per allà.

O els atemptats contra regidors del PP com el de Sant Adrià del Besòs, José Luis Ruiz Casado, -deien que l'objectiu era García Albiol- o el de Viladecavalls, Francisco Cano. Encara recordo també -hi ha moments que no s'obliden- que em vaig quedar de pedra en escoltar a la ràdio la notícia de la mort d'Ernest Lluch.

També voldria esmentar Santos Santamaria, el mosso d'esquadra mort a Roses a causa de l'explosió d'un cotxe bomba, perquè el seu pare el vaig conèixer un dia al bar del Parlament i no vaig saber què dir-li. O el guardia urbà que va salvar probablement la vida a Luis del Olmo: Juan Miguel Gervilla, que va ser assassinat en plena Diagonal -a poca distància del domicili particular del conegut periodista- quan l'agent es va acostar a dos joves als quals se'ls hi havia espatllat el Fiat Uno que conduien. Era un cotxe bomba amb tretze quilos d'explosius i, després de deixar-lo estés a terra, van fugir cames ajudeu-me.

Però, de totes les víctimes, la que més me'n recordo és la de Vicente Beti Montesions. Va morir el 18 d'abril del 1994. No era policia, ni militar ni membre de les forces repressives que deia ETA. Era un dilluns i l'organització terrorista va aparcar un cotxe just davant del Govern Militar de Barcelona des del qual van llençar tres coets contra aquell edifici al peu de les Rambles. A un company d'El País també li va anar de pèls.

Simplement treballava en una empresa armadora d'aquelles que hi havia a la zona i el va enxampar l'onda expansiva quan anava a lliurar una documentació a la duana. Vivia al carrer Espronceda i cada vegada que passo per la Meridiana encara hi penso. La seva dona treballava d'infermera a Sant Pau i va deixar dos fills, la Virgínia, que llavors tenia 16 anys, i el Dani, de 14. Podran perdonar?

Publicitat
Publicitat

20 Comentaris

Publicitat
#12 LLUIS, BARCEONA, 25/10/2011 - 19:52

Cert que hem de recordar les víctimes. Ja varem fer manifestacions i vamsortir al carrer en el seu suport i en el de les famílies. També varem assistir als funerals. Pero ara el més important no és parlar de les víctimes sino de que ja no n'hi hauran més. Aquesta és la notícia.

#12.1 pepe, andorra, 26/10/2011 - 13:42

Si, eso decia Chamberlain tambien cuando llego de Munich y ya ves lo q paso. No te creas nada hasta q hagan como los de Euskadiko Ezkerra, eso es dejar las armas y seguir la via política. No puede haber paz sin justicia.

#11 DON PELAYO, España, 25/10/2011 - 00:34

Los del GAL, si en lugar de mercenarios a sueldo, hubieran sido patriotas de verdad, os aseguro que hacen una limpieza de etarras y simpatizantes acojonante. Los etarras víctimas?? de qué???nacieron para combatir al franquismo y tendrían que haberse disuelto al morir el viejo.

#9 CARLOS, BCN, 24/10/2011 - 19:12

soc puc dic FELICITATS - VAIG VIURE VIC - SEMPRA TINC GRAVAT ELS NENS no oblidem: ETA ASESINA- UNA ALTRE COSA ES LA ESQUERRA POLITICA I LES SEVES REIVINDICACIONS si es volen apoyar amb ETA MALAMENT La cara tapada mala senyal

#8 teresa gimenez, tgn, 23/10/2011 - 11:36

Són molt d´agrair les teves paraules, Xavier. Ets ben diferent a la resta, la veritat.
Una forta abraçada

#8.1 pepe, andorra, 24/10/2011 - 02:10

Q siguin dues abraçades.

#7 marc, bcn, 22/10/2011 - 11:00

Lasa, Zabala? i tota aksta llista de assaninats pel gal http://es.wikipedia.org/wiki/GAL#Actuaciones tb debien de tenir families suposo...bé podem dir q sha acabat una de les ultimes conseqüencies del franquisme...algun altra encara la sofreix la nostra llengua

#7.1 Carlos Fraiche, Barcelona, 22/10/2011 - 11:23

¿La culpa del estado del catalán en Perpignan la tiene Franco?

#7.2 marc, bcn, 22/10/2011 - 14:34

No no, la culpa la té el tractat dels pirineus mitjançant el qual el rossello i part de la cerdanya passaren a formar part de frança el 1659, per cert Lluis XIV el 1700 prohibí l'us del català en documents oficials...la resta cal q te l'expliquí? Au a llegir artiste

#7.3 Carlos Fraiche, Barcelona, 22/10/2011 - 16:22

marc, comparar a Lasa y Zabala con los niños asesinados en Vic dice mucho de tu catadura moral.

Respecto al catalán ¿sabes lo que significa "pregunta retórica"? Franco sería muy malo, pero la democrática Francia debe ser mucho peor, a juzgar por cómo está el idioma a cada lado de la muga.

#7.4 marc, bcn, 23/10/2011 - 12:46

La francia del 1700 no creo q fuera democràtica, de todas maneras me gusta q de tus palabras se desprenda los efectos de una determinada politca puede ejercer sobre una lengua, i no té apuntes a eso q se defienden solas. por lo q respecta a ETA espero q "todos" los q hayan violado la ley cumplan...

#7.5 Carlos Fraiche, Barcelona, 23/10/2011 - 14:27

marc, la frase "Soyez propre, parlez français" no es precisamente del 1700. Sobre lo de la política y la lengua... "què m'has de dir, Joan", inmersión, multas, ninguneo... y en democracia.

#7.6 Carlos Fraiche, Barcelona, 23/10/2011 - 14:35

Referente al GAL, ya sé que es un tema cenagoso, pero ¿acaso EE.UU., Francia, R.U., Alemania, Israel, no tienen GAL oficiales y operativas? otra cosa es la chapuza y la basura que estuvo operando en esa organización, tipo Amedo y otros..

#7.7 pepe, andorra, 24/10/2011 - 02:09

un error no tapa otro. Ademas q en democracia existe un dispositivo de corrección de errores q en el caso de los etarras no existe.