Els més joves no se’n recordaran, però el PSC va vetar el 2008 David Madí com a membre del consell de govern de la Corpo. Els socialistes van al·legar llavors que havia estat Secretari de Comunicació del Govern i que -en benefici de la neutralitat dels mitjans públics- una persona que havia tingut aquestes responsabilitats polítiques no podia aterrar després a la CCMA.
El veto a David Madí no va impedir tanmateix que el tripartit -gràcies a Esquerra en aquest cas- donés exemple amb Albert Sáez -no va per tu, Albert-, que va passar directament de Secretari de Comunicació del Govern a president de la CCMA. Almenys el David Madí, quan el van proposar els del seu partit, ja no tenia cap càrrec oficial.
Però els de CiU tampoc no es poden queixar perquè quan van recuperar la Generalitat van posar de director de Catalunya Ràdio una persona que havia estat membre de la direcció d’Unió, Fèlix Riera. Riera continua des de llavors al càrrec i -a la vista dels índexs d’audiència de l’emissora pública- aconseguirà el que no va aconseguir ni Montserrat Minobis: enfonsar Catalunya Ràdio.
El darrer exemple és el d’Eladio Jareño, fins ara cap de comunicació del PPC, que acaba de ser nomenat director de TVE a Sant Cugat. Que consti que Eladio Jareño és una persona exquisida en les formes i que ens coneixem potser des de fa vint anys, però quan ho vaig saber vam titular a e-notícies com havíem de titular: “El PP posa un home de confiança a TVE-Catalunya”. Es nota que l’any vinent hi ha eleccions generals.
De fet, en una altra mostra de neutralitat informativa, el PP ha posat també de president de RTVE un periodista de confiança, José Antonio Sánchez, amb una trajectòria que el fa idoni per al nou càrrec: ABC, la Cope, La Razón, Telemadrid, etc. Encara més heavy: el fins ara cap d’opinió de La Razón, José Antonio Álvarez Gundín, és el nou director d’informatius de TVE. Es com si posessin, per exemple, Paco Marhuenda a presentar un Telediario.
A Catalunya, els partits s’han repartit tradicionalment els mitjans públics. Si CiU tenia TV3 i Catalunya Ràdio; els socialistes tenien -a l’època que manaven- ComRàdio. Mentre que TVE-Catalunya i Ràdio 4 depenien successivament del PSOE o del PP, segons qui manava a Madrid. Però ara estem assistint a una politització més subtil.
Les tertúlies s’estan omplint, més que mai, de tertulians de confiança. A l’especial del 9N de TV3 hi havia, per exemple, el director del Born, Quim Torra -també molt amic meu, almenys fins aquestes línies- això sí en qualitat de vicepresident d’Òmnium per dissimular una mica. Vostès s’imaginen el director del Born criticant el procés participatiu?.
I aquest dijous faran un .Cat sobre la corrupció política. Sembla que no han trobat un altre expert en el tema que Toni Aira. Que ahir ja estava al Polièdric de Catalunya Ràdio. No hi ha res com ser de Convergència. A aquest pas, si fessin un programa de física nuclear hi posarien Francesc-Marc Álvaro.
Però no només les tertúlies, també els espais d’entreteniment -com el Divendres- s’estan omplint de veus amigues, de vegades per partida doble: l'oficial i el camuflat. És més fàcil colar-hi el missatge polític. Sobretot amb les tietes del país. A més, hi ha un veritable desembarcament de polítics, generalment del mateix color o colors. No ve d'aquí.
El CAC, per exemple, acaba de donar la raó a TV3 en contra de Societat Civil Catalana perquè una tertuliana va dir a Els Matins que l’entitat unionista era una “quinta columna”. El CAC ha apel·lat a la llibertat d’expressió, però el que no diu és que la tertuliana en qüestió, Marta Alòs -a banda de blocaire a e-notícies-, ha estat també diputada de CiU per Lleida. Tot queda a casa.
Això sí, després volem construir un país nou.
