Publicitat
La Punteta · 30 d'Abril de 2015. 11:53h.

VICENÇ PLANS

Vicenç Plans

El dret a protestar: xiulant

Durant la inauguració de l’Estadi Olímpic Lluís Companys a Barcelona, el setembre de 1989, el públic present, d’una manera calculada i responsable va xiular fins on va poder l’himne espanyol i el seu màxim representant, el rei. Des d’aleshores, no s’han deixat passar les ocasions per xiular i cridar els símbols aliens als catalans. La propera ocasió, el dia 30 de maig al Camp Nou, durant la final de Copa entre el Barça i l’Athlètic de Bilbao, per tres raons fonamentals.

La primera, estrictament esportiva, per desvincular aquest títol esportiu d’una possible convalidació popular del relleu monàrquic imposat des de les altes instàncies de l’Estat espanyol. En segon lloc, per què, ara més que mai, la institució monàrquica i l’establiment de la simbologia nacionalista espanyola no aporten res positiu ni de nou en les ambicions democràtiques dels catalans. I finalment, per posar en evidència la injustícia històrica i les arbitrarietats comeses pel llinatge borbònic arreu dels Països Catalans, des de fa molts anys. Són tres motius suficients d’afirmació i protesta, molt allunyats d’una suposada voluntat d’ofendre als espanyols: el seu representant i els seus símbols.

Efectivament, des de sectors contraris a ampliar el règim de llibertats i aprofundir el sentit democràtic, s’està explicant que xiular i cridar, com a protesta, és una ofensa o una forma d’atac agressiu. És una postura que no sols no entén els motius d’aquest gest, representatiu i propagandístic, com una necessitat nacional catalana sinó que el desdibuixa com una forma de violència. Ben al contrari, és una afirmació més, pacífica i controlada, d’uns motius raonats per no sucumbir a l’assimilació nacionalista espanyola. Però una vegada més, el problema no és el comportament del públic, el poble, sinó el valor de les institucions.

En aquests cas, la monarquia sucumbeix a dos gran defectes, de partida, que ni amb milers d’aplaudiments quedarien resolts: la seva manca de credibilitat en una societat de ciutadans lliures (és difícil entendre, i molts menys justificar, què poden aportar els senyors Felip i Leticia a qualsevol de nosaltres, catalans o no) i en segon terme, els dubtes raonables sobre la seva honestedat personal i institucional sabent que no han de donar comptes de res, i poder fer el que més els qui plagui. Per tot això, hom sovint parla d’aquestes figures com de titelles dels poders fàctics de l’Estat espanyol, o directament, d’actors consumats, al servei d’un auditori apàtic format per milers de famílies enganyades o fàcilment manipulables.

Ha plogut molt més des d’aquell setembre de 1989 en que es va obrir una esquerda profunda en el conglomerat de favors inconfessables o tèrbols acords fornits entre el sistema de poder de la dictadura espanyola i les noves necessitats socials a les qual s’havia d’acontentar. El 1989, a Montjuïc, una joventut organitzada, va trencar el motllo hispànic basat en la monarquia d’una manera freda i conscient. Aquells patriotes, majoritàriament joves, havien llegit i estudiat les raons de la seva acció, i des d’aleshores, en recollim fruits abundosos, tot i que amb una eficàcia desigual.

Ara, un altre cop, cal protestar, queixar-se: el que ens proposen és més del mateix! Han canviat algunes cares, però les formes i les idees que tenen són les mateixes que les anteriors. Tot plegat, és una història que es repeteix, i usant el sentit pràctic, cal no deixar passar les ocasions per manifestar la contrarietat o un sincer rebuig, sense voler ofendre ni fustigar.

 

© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ , facebook  

 

Publicitat
Publicitat

6 Comentaris

Publicitat
#6 marticc, Tarragona, 02/05/2015 - 10:35

A ver si Vicenç si nos enteramos, la gente que silba los simbolos de España lo hacen única y exclusivamente porque odian España (no hace falta que busques excusas adicionales que justifiquen tu xenofobia en un artículo etermo).

#5 ander, lleida, 01/05/2015 - 15:28

dret a ser un niñato

#4 karkamal, La Marca Hispànica, 01/05/2015 - 00:17

I jo, en un acte d'afirmació i protesta, molt allunyat d'una voluntat d'ofendre als nazionalistes d catalunya, i desprès d'haver estudiat les raons de la meva acció, EM CAGO en "els segadors ". I mi cago fins on pugui. Però amb una cagada, perdó, d'una manera calculada i responsable.

#3 karkamal, La Marca Hispànica, 30/04/2015 - 23:58

Tot un argumentari absurd per intentar justificar el q nomès és simple acte de mala educació, de falta de respecte i de covardia. Nomès teniu collons a xiular l'himne d'Espanya amparats en la impunitat de la massa i quan no us jugueu el físic. La impunitat fa valents.

#2 karkamal, La Marca Hispànica, 30/04/2015 - 23:47

Segur q tu ets un d'aquestos fanàtics q canten amb tot el fervor i la mà al pit ( o el braç aixecat ) aquell avortament d cançó q sembla una marxa fúnebre i es diu " Els Caganers ", perdó, " Els segadors ". Fora el Barça de totes les competicions espanyoles. Però no hi ha ni coherència ni collons.