Publicitat
La Punteta · 19 de Novembre de 2014. 13:49h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El Govern juga amb foc amb la llengua

Aquest Govern actua amb una enorme frivolitat amb els temes d’immigració. De fet, actua amb una enorme frivolitat també en altres temes -el qui dia passa any empeny en els temps que corren es una frivolitat-, però especialment en els temes de llengua i d'immigració.

És culpa de la consellera Munté -vingui a l’escola dels meus fills, consellera-, Irene Rigau, Àngel Colom, la correcció política, els savis universitaris i fins i tot els mitjans de comunicació. I ho dic jo, que sóc periodista. La política d’immigració d’un país -sobretot d’un país sense estat- no es pot deixar en mans de les ONGs. A aquest pas, els catalans acabarem engolits per la història.

L’últim exemple ha estat el decret que regula la Llei d’Acollida aprovat dimarts pel Consell Executiu. Perquè els immigrants puguin aconseguir el certificat d’acollida, un tràmit establert per la Generalitat per poder optar al permís de residència, caldrà fer 90 hores de català.

De fet no són ni 90 hores perquè el propi decret accepta una assistència a classe de només del 75%. Anem bé per afavorir l’absentisme escolar. La resta són 15 hores de coneixements laborals -m’ho imagino: com buscar feina, com fer un currículum- i 15 de “coneixement de la societat catalana i del seu marc jurídic”.

A veure, algú de debò es pensa que una persona que arriba parlant només urdú, mandarí o àrab en té prou amb 90 hores per aprendre català?. Encara que siguin nocions bàsiques?. No, per descomptat.

Dimarts, quan li vaig preguntar al portaveu en la roda de premsa de Govern, el propi conseller Homs admetia que “és evident que és insuficient”. Llavors per què ho aproven?. Però que “millor això que no fer res”. Fins i tot va recórrer al franquisme per justificar-ho perquè deia que no es podien fer “imposicions com en altres èpoques.

Va acabar dient -no sé si amb el to que criticava després Maurici Lucena- que “si són 90, 80 o 150 hores comprendrà que jo no hi entri”. Sembla mentida que un Govern que ha defensat la immersió lingüística amb dents i ungles s'abaixi després els pantalons d’aquesta manera amb els nouvinguts.

Perquè vostè provi de fer, per exemple, 90 hores de francès i sortirà dient Bonjour, Comment allez-vous i cantant el Frère Jacques. I això que les dues llengües s’assemblen, fins i tot fonèticament, perquè provenen del llatí.

Per descomptat, tampoc no es tracta d’exigir a immigrants acabats d’arribar el Proficiency, ni tan sols el First Certificate, però intentin emigrar al Québec o a Austràlia i allà no s’estan per romanços. L’examen de francès al Quebec és difícil fins i tot per als francoparlants. Al capdavall, els experts consideren que, per dominar una llengua, calen unes 8.500 hores d’estudi.

Per això, el problema no és que el Govern jugui amb foc amb la immigració, que també, sinó que juga amb foc en un tema tan sagrat com la llengua. Toni Soler ja va advertir fa anys en un llibre premonitori, Amb llengua o sense, que “com més gran sigui el flux migratori, més retrocedirà la llengua catalana. Negar aquesta evidència és pueril”. Sort que ho va dir ell perquè ho arribo a dir jo i em diuen racista.

El llibre en qüestió (Columna) era del 2008: han passat sis anys. Amb governs tripartits i de CiU sense que s’hagi fet res en la matèria. Al contrari, som un país inclinat a les metàfores -fins i tot nàutiques- i als eufemismes per dissimular la realitat.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va presentar el passat 3 d’octubre l’Informe de Política Lingüística. El titular de la nota de premsa oficial era que “l’ús del català tornava a pujar lleugerament després de la forta davallada del 2003-2008”.

Però si grataves una mica te n'adonaves que, el castellà era “la llengua habitual de la majoria de la població” a l’Àrea Metropolitana on el català només el feia servir el 27,8%. En fi, el que deia el Toni Soler. Això sí, el català era més parlat a l’Alt Pirineu, a les comarques de Girona i a les Terres de l’Ebre. Magre consol.

Mascarell no es va ni tan sols atrevir a atribuir-ho a la immigració sinó que va parlar de “la progressiva incorporació de llengües estrangeres” i va definir Catalunya com “un país amb una estructura demogràfica exuberant”. Semblava que parlés dels pits de la Pamela Anderson en la seva bona època.

És veritat que almenys, respecte al tripartit, hem millorat una mica perquè llavors es demanava només 45 hores de català i ara en són 90. Però, amb franquesa, jo no veig tanta diferència entre Xavier Bosch com a director general d’Immigració i Oriol Amorós com a Secretari per a la Immigració llevat que el primer, ara, cobra menys.

El problema de fons és que el Govern es pensa que amb un certificat d’acollida afavorim la integració i l’arrelament. S’equivoquen. El més important per a la integració no són els certificats, ni les subvencions als ajuntaments, ni tan sols els ajuts socials.

Semblarà una boutade, però el més important per a la integració és la voluntat d’integració. Com ho ha demostrat a casa nostra, per exemple, Najat el Hachmi. Només cal llegir les seves obres per adonar-se’n que, de vegades, ha estat amb un elevat cost personal. A ella, que va guanyar el Ramon Llull el 2008, sí que l’haurien de fer directora general d’Immigració.

 

 

Segueix-me a twitter

Qui sóc

Més articles

Elogis

Insults

Publicitat

7 Comentaris

Publicitat
#5 Jordi Romaguera, L´Hospitalet de Llobregat, 21/11/2014 - 22:03

Això ja ho vam dir als anys seixantes a l´Hospitalet. En ple franquisme tothom parlava en català espontàniament. I ara, tothom parla espanyol espontàniament. I és perquè com més ciment es veu, més es nota la presència de la llengua de fora. És matemàtica pura. Quina desgràcia haver-la encertat.

#4 ALEX, Terrassa, 20/11/2014 - 11:58

Utilizar la lengua como arma política es un error, las lenguas hay que estimularlas y no imponerlas.

#3 Albert, Barcelona, 19/11/2014 - 16:54

Que PROHIBEIXIN ja de una vegada
PARLAR EN CASTELLA
que multin a tot aquell que parli en castellá
crec que ja falta ven poc

I aixi es quedaran tranquils

#3.1 LLUC, MARXEM JA, 19/11/2014 - 20:08

Albert, a tu t´haurien de multar per tenir l´ESO o el Graduat Escolar (si és que ho tens) i escriure "ven poc" o "castellá"

#2 luca, bcn, 19/11/2014 - 15:57

La idea de que es necesari tenir una llengua per sobreviure com a poble es erronia.
El mon ha perdut milers de dialectes i llengues al llarg de la historia, fins i tot ha perdut el llatí i el grec antic, sense el cual el catalá no existiría.
No es un problema, es progres.

#2.1 Oriol2, BCN, 21/11/2014 - 01:21

Es pot sobreviure com a poble sense la llengua, però, paga la pena? Jo sóc catalanista, primer de tot, perquè vull que sobrevisqui una llengua, un marc cultural. No tinc clar que una independència en castellà m'interessi (malgrat els esforços del Mariano per convènce'm del contrari).

#1 Juan Francisco , Huesca, 19/11/2014 - 15:16

Este gobierno, como los demás, busca votos. La lengua no es más que un arma que se saca cuando y como conviene. Ponga usted 8000 o 9000 horas de catalán y verá cuántos enemigos se crea al instante.