Una de les llegendes urbanes que corre sobre el procés és que Artur Mas és un “actiu internacional”. La portaveu del Govern, Neus Munté, ho va tornar dir en la roda de premsa de dimarts: “el president Mas és un actiu importantíssim”. “Des del punt de vista internacional pot ser una eina molt útil per a les nostres aspiracions”, va remarcar.
El propi Mas va avançar la seva nova feina dilluns en la seva entrevista a Rac1: “Puigdemont ja m'ha demanat que en algun àmbit de les relacions internacionals, de manera discreta, faci determinades feines o contactes" alhora que va recordar que "si se'm diu que en diplomàcia europea puc ajudar, ajudaré".
La veritat és que -acostumat al domini de llengües estrangeres d'Aznar, Zapatero o Rajoy- fa patxoca haver tingut un president capaç de comunicar-se fluïdament en anglès i francès. Assolides, val a dir, no gràcies a la immersió lingüística sinó a l’escola privada.
Però això és tot. Només cal repassar els darrers viatges oficials a l’estranger quan encara era president. En el que li va organitzar Xavier Sala i Martín a Nova York -amb fons públics- no va passar de la vicepresidenta de relacions institucionals del Museu 9/11 Memorial, Linn Rasic. És a dir, la relacions públiques. A més la deuen haver fet fora perquè no he aconseguit trobar-la a l’staff.
La resta de membres eren el secretari d’Afers Exteriors, Roger Albinyana, i el delegat als Estats Units, Andrew Davis, que òbviament no compten. Clar que aquell dia el president no va estar especialment afortunat. Va comparar l’atac a les Torres Bessones amb la Guerra del 1714: “Fa 300 anys vam patir l’aniquilació de les nostres llibertats, del nostre dret, de les nostres institucions i fins i tot de la nostra llengua”.
Unes setmanes després va viatjar a Brussel·les, però en aquest cas no va passar de la comissaria de Transports, Violeta Bulc, en una visita de caràcter més tècnic que polític. Per descomptat, no el va rebre el president del Consell Europeu, Donald Tusk, perquè la Unió Europea la fan els estats. Però tampoc el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker. És que ni el del Parlament Europeu, Martin Schulz, un senyor molt simpàtic que rep gairebé tothom.
Despres dels atemptats contra la revista satírica Charlie Hebdo va viatjar a la gran manifestació de París juntament amb l’alcalde de Barcelona, aleshores Xavier Trias, i els consellers d’Interior (Ramon Espadaler) i de Territori (Santi Vila). Però crec que les autoritats franceses el van posar amb els alcaldes. A les fotos sortia rodejat de senyors amb la faixa tricolor.
Durant la cimera del clima de París també va aprofitar per fer una ofrena floral a les víctimes del Bataclan, però a les imatges se’l veia tot sol. Crec que no hi va anar ni el president-conseller de districte o, com diuen els francesos, arrondissement.
Una de les meves teories personals és que el procés afectarà a la nostra autoestima com a catalans. Pujol s’havia reunit amb els presidents o primers ministres d'Alemanya, Helmut Kohl; de França, Jacques Chirac; d'Itàlia, Romano Prodi; d'Holanda, Ruud Lubbers; i de Bèlgica, Jean Luc Dehaene, entre d'altres. També els prínceps del Japó o el Rei del Marroc -els dos: Hassan II i Mohamed VI-. A Mas no el conviden ni a Davos.
Sort que la nostra política internacional va a tota vela: El conseller d’Exteriors, Raül Romeva, s’ha entrevistat, de moment, amb el nou cònsol americà a Barcelona, Marcos Mandojana, i va rebre la delegació d’eurodiputats que han d’avaluar l’impacte del Pla Hidrològic al Delta de l’Ebre. A les imatges de TV3 tot eren abraçades amb els antics col·legues encara que, a la reunió decisiva, em sembla que no el van deixar entrar.
Mentre que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, també ha volgut afegir-se a aquesta ofensiva internacional del Govern i aquest dimecres mateix ha rebut el cònsol general d’El Salvador, Francisco Mena Sandoval. El món ens mira.
