Publicitat
La Punteta · 26 de Juliol de 2014. 16:45h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El Helmut Kohl català

L'equip de L'hora del pati, el programa matinal que llavors presentava Albert Om a Rac1 va publicar el 2003 un llibre, El dia que plegui Jordi Pujol, en el qual 100 catalans havíem d'endevinar què passaria després de la seva retirada. Un servidor, que llavors col·laborava en aquest espai radiofònic, va contestar que esperava que no acabés com Helmut Kohl.

L'excanceller alemany, en efecte, va ser l'artífex de la reunificació alemanya davant les reticències tant de l'URSS, que encara existia, com de les potències aliades que havien sortit victorioses de la II Guerra Mundial. S'ho va jugar tot a una carta: el 9 de novembre queia el Mur de Berlín i el 3 d'octubre del 1990, menys d'un any després, es consumava la unitat. Kohl s'havia posat a l'alçada de Bismarck sense disparar ni un sol tret.

Un dels seus col·laboradors més directes, Horst Teltschik, explica en el dietari que va escriure aleshores ("329 días", Círculo de Lectores) com va ser rebut amb llàgrimes als ulls en el seu primer viatge a Dresden, llavors encara a l'Alemanya comunista. Semblava una estrella de rock.

Doncs bé: l'estrella de Helmut Kohl va començar a declinar a finals dels 90 quan es va saber que el seu partit, la CDU, havia estat finançada il·legalment. A més de l'ostracisme polític, la seva vida personal des de llavors es va veure marcada també pel suïcidi de la seva dona el 2011.

Per això, la confessió pública de Jordi Pujol que ha tingut diners a l'estranger durant 34 anys i no va trobar mai "el moment" de regularitzar situació confirma, malauradament, que no tot el que va publicar El Mundo sobre ell era mentida. Ni tampoc un atac a Catalunya.

Encara recordo Oriol Pujol, el 4 de desembre del 2012, després que el seu partit perdés dotze diputats, afirmant en roda de premsa quan encara era secretari general de CDC que havien reculat per culpa de Duran, de les portades d'El Mundo i pel vot de la por esperonat pel PP contra la independència.

Llavors no va fer cap autocrítica -sobre el cartell de Mas en pla Messies, per exemple- però ara ell ja no és ni diputat i la imatge d'honradesa forjada durant 23 anys pel seu pare ens ha caigut a trossos. El pitjor és que si l'expresident reconeix ara que ha de passar comptes amb Hisenda i l'Oriol, que havia de seguir la seva carrera política, ha estat imputat pel cas de les ITV què deuen haver fet el Jordi o l'Oriol?.
 
Perquè, durant anys, els que ens dediquem al periodisme hem hagut de sentir tota mena de rumors sobre ells, però en aquest ofici el que no es pot confirmar no es pot publicar. A més, el Jordi ni tant sols ha desmentit o ha amenaçat amb accions legals per tot el que ha anat publicant El Mundo sobre els seus cotxes de luxe o els seus negocis a l'estranger. Res a dir si són honestos, és clar.

De fet, el propi president ja ens va llançar una galleda d'aigua freda quan, en una entrevista amb Manuel Fuentes a Catalunya Ràdio el 12 de juny del 2013, va deixar anar allò que "jo responc per mi mateix" i que els seus fills ja eren grans. Si els fills es van aprofitar de la posició política del pare un home tan ben informat com Jordi Pujol ho havia de saber.

El pitjor de tot és que el cop més dur al procés sobiranista no ha vingut d'Espanya, ni de la Moncloa, ni del PP, ni del CNI, sinó de les nostres pròpies files. L'home que, fins ara, havia estat un referent moral resulta que, en un tema de calés, s'ha posat a l'alçada d'altres polítics que han vist estroncada la seva carrera. President, no ens ho mereixíem.

Publicitat

36 Comentaris

Publicitat
#22 Jaume, Barcelona, 29/07/2014 - 20:11

Realment estem vivint un gran exercicii d'hipocresia colectiva. Què fàcil és fer llenya de l'arbre caigut. Ara resulta que Jordi Pujol encarna tots els mals de Catalunya, els seus fidels seguidors reneguen d'ell.Quants ho savien i lell els va colocar? Què fàcil és fer llenya de l'arbre caigut

#21 barretnaire, bcn, 28/07/2014 - 12:09

Fins ara només sabem les notícies del NODO que filtra el Ministeri, després d'estirar el fil dels dos fills que es van acollir a l'amnistia fiscal. A veure si a partir d'ara tenim periodisme, és a dir, esbrinar què li ha ofert la màfia a l'ex treballador d'Andorra a canvi de treure els papers.

#21.1 Alexei, Bacn-Sants, 29/07/2014 - 13:51

Dos fills, no.... 7 fills enmerdats. Tots ells (també la dona) arxi-milionaris gràcies a negocis fets a partir de les influències del sant pare (Jordi), Un País al servei d'una família...

#20 Ernesto, Vilassar, 27/07/2014 - 21:21

Aznar dijo: Antes se romperá la unidad de Cataluña que la de España.
Cuanta razón que tenía...

#20.1 Xipolleig, Barcelona, 27/07/2014 - 21:42

La d'Espanya no es pot trencar perquè no existeix.
Catalunya, com bé sap l'Aznar no és Espanya és d'Espanya, per tant des del moment que hi ha un territori que pertany por " derecho de conquista", no hi està unit.
un ha de ser molt ingenu o molt cínic per pensar que Espanya està unida

#20.2 Barcelonino, Barcelona, 28/07/2014 - 09:40

A veure Xipo, Espanya no ha existit mai sense Catalunya formant-ne part, ni amb els romans, ni amb els visigots ni amb els Reis Catòlics ni amb Felip V ni amb el VI. Pots desitjar el que vulguis, potser algun dia sereu més, si ho fóssiu ara no mentirieu tant, però els fets són aquests.

#19 Xipolleig, Barcelona, 27/07/2014 - 19:28

Per cert Rius, el darrer paràgraf és absolutament fal.laç.
Vostè ha preguntat als partidaris de la Catalunya espanyola si els casos de corrupció de Gürtel,NOOS, Eres, Pokémon,etc,etc, els ha fet canviar d'opinió i dir que no paga la pena defensar la idea d'una Catalunya dins d'Espanya ?.
No fotem

#19.1 Oriol, BCN, 27/07/2014 - 21:15

Tens raó, però el problema és que, en tot conflicte, revolució, etc., el que ha de demostrar la seva validesa sempre és el que no té el poder. Espanya, simplement, ja existeix. Nosaltres volem que Catalunya existeixi com a Estat, i hem de poder defensar-ho sobre unes bases creïbles.

#19.2 joan, bcn, 27/07/2014 - 22:18

xipolleig, per favor, el molt honorable ens ha fet un mal terrible, es la millor notícia pels unionistes. Si volem que ens facin un poc de cas a espanya i a l'estranger hem de ser nosaltres mateixos els que acabem amb en jordi Pujol i tots els seus embulls. Si no ens aixecam contra ell, no anam be

#18 Xipolleig, Barcelona, 27/07/2014 - 19:21

Els catalans tenim en Pujol, els espanyols Aznar i González. i Dom Juan Carlos
Tant de bo això fos el començament perquè moltes coses que es diuen " off the record " , sorgissin a la superfície