Vostès s’imaginen que diríem del jutge Santiago Vidal si en comptes de ser indepe fos del PP? Imaginin que anés a totes les tertúlies de Catalunya justificant la querella al president Mas, per exemple. O dient que, el que cal fer, és suspendre l’autonomia. O fins i tot enviar els tancs.
Llavors què haguéssim dit? No només l’haguéssim deixat com un drap brut, sinó que si poguéssim l’haguéssim penjat al bell mig de Plaça Catalunya. Jo, si el jutge Santiago Vidal vol fer política em sembla collonut, però llavors que no faci de jutge. Com Macià, que va tenir problemes de consciència i va deixar la carrera militar.
Si fa no fa com la monja Forcades també: si vol fer política que pengi els hàbits. Encara que sigui temporalment en el cas que ho permeti el dret eclesiàstic, que tampoc ho sé perquè sóc agnòstic. S’imaginen què diríem si Teresa Forcades fos del Partit Popular en comptes de Procés Constituent. O fins i tot de Plataforma per Catalunya, al capdavall és un partit tan legal com els altres.
A mi Santiago Vidal em recorda Montserrat Nebrera, que prometia molt, però que li va pujar la fama al cap i va acabar cremada. Malgrat que encara la tingui el senyor Cuní. De fet, a 8TV també tenen Arcadi Calzada, aquell que comprava quadres de la seva gal·leria per a Caixa Girona sent ell president de l'entitat, o sigui que no ve d’aquí.
A un jutge, com a qualsevol funcionari públic, se li ha d'exigir discreció. La prova més fefaent és que d’aquells 33 jutges que van signar a favor del dret a decidir només Santiago Vidal va seguir endavant. Per mi que volia deixar la carrera judicial per la porta gran perquè dir que l’han sancionat per ser “desafecto al régimen” és gairebé comparar l’Espanya actual amb la dictadura de Franco. A aquest pas s'està guanyant l'expulsió definitiva.
De fet, el Consell General del Poder Judicial l’ha condemnat por “por vulneración del deber básico de fidelidad a la Constitución y al ordenamiento jurídico” cosa que, des del punt de vista espanyol, em sembla lògic si vas redactant Constitucions per a una Catalunya independent.
També per “una falta muy grave de vulneración del deber de observancia del régimen de incompatibilidades”. Però, per cert, si jo necessités un advocat no li encarregaria la meva defensa: les al·legacions que va presentar les va pedre. La de caducitat de l'expedient disciplinari per 13 a 8. I la d'indefensió per golejada: 14 a 7.
Sí, ja sé que el mateix CGPJ està polititzat -la seva elecció és per quotes, com les tertúlies de TV3- i que el president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, va ser militant del PP. Però quan la polititzen els altres posem el crit al cel i quan ho fan els nostres mirem cap a una altra banda.
Aquí hem arribat a dedicar un programa d’una televisió pública, com el .Cat del passat 5 de febrer, per esbrinar si el jutge Vidal és heroi o màrtir. Quan els mitjans públics que depenen de CiU li hagin donat prou peixet es passarà a ERC. Hem convertit les tertúlies en un pas imprescindible per dedicar-se a la política.
El més divertit és que acaba de treure un llibre, amb pròleg de Mònica Terribas, i dedica el primer capítol a un altre jutge estrella, Baltasar Garzón. “Som davant -diu- d’un personatge que, alhora, presenta molts carobscurs en la seva trajectòria, fins al punt que podem afirmar que el bagatge final no ha valgut la pena. Ni per a ell a títol personal, ni per a la societat, i ha demostrat una vegada més que el fi no justifica els mitjans”.
Espero que no siguin unes paraules pemonitòries aplicables en un futur proper a ell mateix. Personalment, desconfio d’un jutge que li agradi tant sortir als mitjans. Crec que hem perdut un bon magistrat i no estic convençut del tot que hàgim guanyat un bon polític.
Xavier Rius és director d'e-notícies
