Publicitat
La Punteta · 26 de Novembre de 2011. 22:21h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El kleenex de Chacón

Des que vostè ha perdut les eleccions generals -amb el pitjor resultat del PSC des del 1977- no se li ha vist el pèl. Des de llavors han donat més o menys la cara Miquel Iceta, José Zaragoza, Daniel Fernández, Quim Nadal, Joan Rangel o Àngel Ros, entre d'altres. Vostè enlloc.

I l'únic que va dir aquella nit -la nit més amarga a Nicaragua des del 20 de març del 1980: aquella vegada tampoc s'esperaven perdre- és allò de "hem perdut, però no estem derrotats". Encara no sé si ho va dir en clau catalana o espanyola, però sobretot semblava que ho digués en clau personal.

És veritat que, durant aquesta setmana, ni Rajoy -no sabem encara ni el nom del seu ministre d'Economia- ni Rubalcaba han donat cap roda de premsa. Però sí Zapatero -un dels seus ídols juntament amb Felipe González i Iñaki Gabilondo- encara que només fos per culpar a la crisi del desastre. Els grans polítics són aquells que donen la cara en els mals moments.

No li hagués costat gens, doncs, comparèixer l'endemà de les eleccions en la roda de premsa convocada a Nicaragua encara que fos escortada per Miquel Iceta, que sempre és una garantia. A la trentena de periodistes que esperàvem amb candeletes la seva presència només ens van dir que havia hagut de marxar. Em sembla que estava tan amagada que, a l'hora de les fotos de la reunió, no la vaig ni veure asseguda com estava en un extrem de la taula.

Curiosament, el passat 7 de febrer vaig llegir un article a La Vanguardia ("La educación política de Chacón") a càrrec d'un professor d'Esade, José Luis Álvarez, que la deixava pels núvols. No sé si vistos els resultats, l'autor manté fil per randa les afirmacions que va fer llavors: "acumula un capital político apreciable", "es seria", "no parece fràgil", etc.

Personalment des que regalaven màsters a Iñaki Urdangarín -al seu soci el tenien de professor i tot- jo desconfio d'Esade. Amb l'anomenat govern dels millors ja ens van donar gat per llebre en algun cas. Al final, serà veritat el que deia el meu col·lega de columna Sergi Fidalgo -votant socialista durant vint anys- en un article demolidor que li recomano: potser és vostè un producte de màrqueting.

Vaig assistir al seu míting central i, francament, en vaig tenir prou: es va passar la meitat de la seva intervenció carregant contra el PP i l'altra meitat contra CiU, però no li vaig sentir cap proposta positiva. Va fer servir expressions com "estafa democrática" o "una y otra vez mienten" que, fins i tot encara que fos un míting electoral, em van semblar molt gruixudes. De fet, Jorge Fernández ja va haver de recordar-li al debat de TV3 que havia estat ministra de Vivienda després que vostè culpés a la "bombolla immobiliària" de la crisi. Va quedar planxada.

Que consti que al pavelló de la Plaça Willy Brandt -si aquesta figura històrica de la social-democràcia aixequés el cap- em va sorprendre les seves dots de mitinera, però s'ha passat fugint tota la campanya. Des de Manuel Cuyàs, que és un senyor, a Josep Cuní, tan professional ara com quan estava a TV3. Potser el debat a 8tv era en camp contrari, però també l'última possibilitat que tenia d'esgarrapar algun vot. Si el director de campanya hagués estat Miquel Iceta en comptes de José Zaragoza estic segur que li hagués obligat a anar-hi.

Tanmateix, l'entenc perquè la seva gestió com a ministra ha estat com la seva campanya. A efectes pràctics tant se val que vostè hagués nascut a Espluges de Llobregat com a Castejón de los Monegros o Pedrosillo de los Aires, un poblet al costat de Salamanca. Per això tinc la sensació que ha fet servir el PSC no sé si com un trampolí o com un kleenex.

Durant el debat de l'Estatut no va dir ni piu ni tan sols en defensa dels seus companys del PSC, que eren els que rebien les hòsties d'un i altre cantó. I arran de la sentència del Constitucional, només se li va ocórrer dir -en un article a El País escrit conjuntament amb Felipe González- que els efectes eren "petits". Atès que ha posat en perill la immersió lingüïstica una afirmació com aquesta qüestiona fins i tot els seus coneixements en matèria de dret constitucional com a professora en excedència de la Universitat de Girona.

I amb les declaracions de tràmit fetes després del darrer comitè federal del PSOE es nota que pensa més en la successió de Rubalcaba que en com han quedat de trinxats els seus companys de partit. El PSC, a vostè, fa molts anys que se li ha quedat petit. Però vagi en compte perquè sense els militants, els simpatitzants i els votants del PSC vostè no seria ningú.

No m'atreveixo a dir, en tot cas, que la seva carrera política estigui acabada perquè no m'atreveixo a dir-ho ni de la de  Carod. Però vostè ha fet tota la carrera a l'ombra de Zapatero que, a hores d'ara, es cotitza al PSOE si fa no fa com el deute italià o l'espanyol.

 

 

Si t'ha agradat aquest article potser t'agradarà aquest llibre (12 euros):

http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

També em pots seguir a twitter:

@xriusenoticies

 

Publicitat

2 Comentaris

Publicitat
#2 Enric P., Barcelona, 28/11/2011 - 12:56

Chacón, juntament amb Iceta, Montilla, Zaragoza, De Madre, etc, són els socialistes que han enfonsat el PSC al nivell més baix de la seva historia. I encara volen continuar ? Prescindim d'una vegada dels quillosocialistes del Baix Llobregat i fem un altre cop un PSC de veritat català.

#1 Antoni, La Pobla de Segur, 27/11/2011 - 19:29

Tu eres malo, muy malo Rius, que diria en Van Gaal. Que la vols fer plorar ?? Una mica de mimo home, que no veus que fins i tot el Guerra li ha dit que no pot ser candidata perquè és del PSC, o sia catalana ? La seva reacció ha estat patética. No te capacitat d'encaix. És evident.