Publicitat
La Punteta · 27 de Maig de 2013. 22:02h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El millor polític català del segle XX

Mas, en la commemoració de la Mancomunitat

Ara que el president de la Generalitat -juntament amb Núria de Gispert i els presidents de les quatre diputacions catalanes- commemoren el centenari de la Mancomunitat em pregunto si hem estat dignes de Prat de la Riba. Si aixequés el cap què pensaria dels seus successors al capdavant de la Generalitat? Al cap i a la fi, va aixecar la Mancomunitat amb una sabata i una espardenya.

En l'imaginari del nacionalisme català -una mica esbiaixat cap a l'esquerra-, Prat és una figura de segona fila perquè no va proclamar la República Catalana com Macià ni va tenir una mort heroica com Companys.

Però si cal jutjar un polític per la seva obra de govern val a dir que els supera a tots. Només empata o és superat per Jordi Pujol. Pujol va construir la nova Generalitat del no res després d'una dictadura, però també va tenir més temps. La resta -inclosos els dos esmentats, però també Maragall, Montilla o Mas- encara no han estat a l'alçada.

Si algú vol saber què va fer Prat només ha de llegir l'Homenot que li va dedicar Josep Pla on l'obra de govern ocupa mitja plana sencera (1). Entre d'altres, cal esmentar l'Institut d'Estudis Catalans, les Normes Ortogràfiques, la Biblioteca de Catalunya, el Museu d'Art de Catalunya, el Museu Arqueològic, l'Escola del Treball, l'Escola de Bells Oficis, les biblioteques populars, les excavacions d'Empúries, el salvament de les pintures romàniques, etc, etc.

Prat, a més, reunia dues característiques no habitual en un polític: era un teòric -La nacionalitat catalana és la primera obra del catalanisme modern- però també va deixar petjada en la seva tasca de govern. Aquí els presidents -o expresidents-, quan volen publicar un llibre, encarreguen a algú que els entrevisti. Els nostres polítics estan acostumats a escriure. I ja ho va dir Julia Otero fa temps: "quan no hi ha paraules, no hi ha idees" (2).

Però, sobretot, hi ha una característica important en Prat que el va fer gran: va triar els alts càrrecs pels seus mèrits professionals, no per si eren o no de la seva corda. Torno a citar Pla (3): "No tingué mai cap inconvenient -al contrari!- a prendre com a col·laborador un home que pensés altrament que ell pensava". No, no hem estat a l'alçada tots plegats.


(1) Pàg. 58
(2) Alícia Sánchez-Camacho, pàg 82. Ed.Columna
(3) Pàg, 52

 

Si em busques em trobaràs:

 

Web personal: http://www.xavierrius.cat/

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies



Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies



Publicitat

2 Comentaris

Publicitat
#1 María Jesús, Barcelona, 28/05/2013 - 13:16

Dónde va a parar! Pujol teorizó mucho menos sobre la superioridad racial catalana que Prat de la Riba, aunque robó más.

#1.1 Josep, Lleida, 28/05/2013 - 14:47

Maria Jesús quantes vegades t'ho haurem d'explicar: que els espanyols sigueu inferiors cultural i intel.lectualment per regla general no ens converteix als catalans en supremacistes, els catalans no som cap raça, simplement us converteix espanyols en analfabets,un poble canyi, incult i lladre.