Publicitat
La Punteta · 17 de Març de 2015. 19:57h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El mite de la llista unitària

La pressió de l’entorn mediàtic de CiU a favor de la llista unitària augmenta a mesura que la federació baixa a les enquestes. Sobretot després del darrer baròmetre del CEO de divendres passat. Aquell que diu que CiU i ERC no sumen i que els partidaris de l’Estat independent estem, després de dos anys de procés sobiranista, quatre punts per sota dels que hi estan en contra. Així no hi arribarem mai.

Tot i que les dues dades més rellevants són les que no van destacar a TV3. Hem entrat en una fase del procés que l’important no és el que surt al Telenotíces, sinó el que no surt. La primera, que els que no independentistes superen als partidaris de la independència per dotze punts (54,4% a 42,4%). I d’aquests, per cert, només el 24,1% ho són “de tota la vida” mentre que el 18,3% se n’ha tornat “en els últims anys”.

La segona, que els tres primers problemes dels catalans són l’atur (64,2%), la insatisfacció amb la política (44,9%) i el funcionament de l’economia (31,7%). Les relacions Catalunya-Espanya -on suposo podríem incloure el procés- surt en quart lloc amb un 19,3% i el finançament -que va desencadenar-ho tot- dotzè amb només un 2,8%.

Pero això no impedia Francesc-Marc Álvaro culpar, per variar, a Esquerra en el seu article a La Vanguardia (“Coses sabudes”) d’aquest dilluns. “A la llum de l’última enquesta del CEO -afirmava-, el no rotund d’ERC a la llista unitària i transversal proposada pel president adquireix una magnitud més preocupant. Deu ser per això que, ara, alguns dirigents republicans, en privat, admeten que potser van equivocar-se”.

Fins i tot la meva admirada Pilar Rahola -perdona, Pilar- insistia l’endemà (“Globus desinflat”) quan afirmava que el rebuig d’Esquerra a la llista única és “l’error més greu de la seva història, i si no, temps al temps”. I que consti que em sap molt de greu posar-la al mateix sac que l’Álvaro. La Pilar i jo fa més de vint anys que ens coneixem.

Val a dir que tampoc són originals. Josep Rull ja va fer servir el mateix argument el passat dia 6 durant una entrevista a Catalunya Ràdio. “El procés no s’hauria refredat amb una llista unitària”, va dir llavors el coordinador general de CDC. Sembla que Convergència no té mai la culpa de res.

Però el millor que ha fet Esquerra en els últims mesos -tampoc ha fet tantes coses, d’altra banda- és no caure en el parany. De vegades penso que Oriol Junqueras és massa bon jan per dedicar-se a la política perquè tota la resta -la pregunta, la consulta, el darrer full de ruta- són gols de CiU. Junqueras devia ser dels que no jugava a futbol a l’escola.

Perquè tothom sap que la llista unitària és, en el fons, una manera de camuflar les sigles de Convergència i, de retruc, dissimular l’escassa obra de govern en els últims dos anys. Si Mas es presenta amb les sigles de CiU i perd davant Junqueras se n’haurà d’anar a casa com Montilla el 2010. Llavors quedarà el procés empantanegat, el partit sense successor i el país exhaust.

CDC és l’únic partit de tota Europa que ha vist dimitir el seu secretari general, Oriol Pujol, i el president fundador, Jordi Pujol, en deu dies. L’un el 15 de juliol. L’altre, el 25. La dimissió del fins llavors número dos deixa, d'altra banda, la formació sense una successió clara en cas de derrota de Mas. En aquest cas, les ganivetades poden ser dignes dels idus de març. El conseller Vila va treure fins i tot un llibre per postular-se.

La prova definitiva que, amb les sigles de CDC, no van e lloc és que, a la web, ara es diuen Convergents, no Convergència. I que han substituït la rialla de CiU que els va portar a guanyar folgadament les eleccions del 2010 amb 62 diputats per un emfàtic Sí!, que sóna a treure pit. A mi, espero que no s’enfadi l’autor, em recorda aquell llibre de Salvador Sostres, Sóc convergent i què? (2007), publicat en plena travessa del desert quan només ell i un servidor els hi feiem cas.

O l'anunciada refundació, una operació de màrqueting com qualsevol altra. Això de la nova Convergència s’assembla a El nou PSC que es va empescar José Zaragoza al congrés del PSC del 2011 per aturar la sagnia de vots socialistes. Cosa que, vistos els resultats, no sé si han aconseguit del tot.

Sospito que la refundació de CDC és el que va declarar l’esmentat Josep Rull en el darrer consell nacional del partit: “no ens definirem com a independentistes, nosaltres som nacionalistes catalans” després de dos anys de fer bullir l’olla amb el procés. O, encara millor, el que va dir la nova comissionada de la Transparència, Núria Bassols, sobre que els imputats poden anar a les llistes electorals. Opinió que coincideix, per cert, amb la de Felipe González. No m'estranya, tenen també altres casos de presumpta corrupció com Palau, ITV, Crespo o Pretòria.

La llista unitària no cola.

 

 

 

Xavier Rius és director d'e-notícies

 

Segueix-me a twitter

Web personal 

Més articles

Elogis

Insults

Publicitat

9 Comentaris

Publicitat
#9 Titot, El Masroig, 19/03/2015 - 19:23

Darrerament, no sé si serà per culpa de la redistribuCiÚ de les subvenCiUns, però aquest perd oli (indenpendentista) molt més ràpid que no pas els 2.500 comissionistes de CCOO de TV3 perden les plumes.

#8 BEJOTA, BCN, 19/03/2015 - 14:40

Joana Ortega, ofereix les dades definitives de la consulta independentista del 9Ngencat.cat
Hi va votar un 37%.
La Generalitat xifra la participació final en la consulta en el 37% del cens, i el suport a la independència en el 30% .

#7 Luis Rey, Bilbao , 19/03/2015 - 09:18

Todavía no he visto en ningún lado argumentos a favor de la lista unitaria que no sean afirmaciones gratuitas.

#6 Ciudadano Sinmitos, Barcelona, 18/03/2015 - 20:47

Pues es una pena que no cuele la lista unitaria. ¡Sería un mejunje de coña! Yo guardaría una papeleta con esa lista como recuerdo divertido y para hacer cachondeo histórico.

#5 Carlos Gomez, Bcn, 18/03/2015 - 16:06

Ante la falta de culpables conocidos, la culpa es del chachacha, mientras el amigo Homs no se invente otro.
El chachacha tanto sirve para un roto como para un descosido.
Homs, como la madre, solo hay uno.
Afortunadamente.