Un dels mites de l’actual procés sobiranista és que és un procés que va de baix a dalt. Però la prova definitiva que, en aquest país, la societat civil va a toc de xiulet és l’afirmació que va fer Mas després de la reunió amb Rajoy quan va anunciar que la mobilització a la propera Diada serà “espectacular”. Com que la roda de premsa va ser tan fluixa, és el més important que va dir
Perquè tots sabem que l’anomenada societat civil és una prolongació dels partits. Els partits han quedat tan desprestigiats que han creat els seus propis organismes independents -més enllà de les seves pròpies fundacions- per intentar influir en la societat.
Tots sabem, per exemple, que l’ANC és la societat civil d’Esquerra. Això no vol dir que tots els dirigents de l’ANC siguin membres d’ERC, per descomptat. Però els seus objectius pel que fa al procés sobiranista coincideixen. Al capdavall la seva cara més visible, Carme Forcadell, va ser regidora d’Esquerra per Sabadell fins que el sector Puigcercós va passar comptes.
Pel que fa Òmnium es més propera a Palau encara que Muriel Casals, la seva presidenta, hagués passat pel PSUC i després per ICV. A l’actual junta directiva trobaran periodistes propers a la federació o a Esquerra, alts càrrecs de la Generalitat, fins i tot militants de CDC que han estat assessors de Presidència. El dia que li vaig preguntar què feia com assessor em va contestar que una tesi sobre Pujol.
Òmnium, en efecte es transversal: hi ha gent de CiU, d’ERC, fins i tot d'ICV. Però a mitjans del 2000 una font em va enviar els comptes de l’entitat i vaig quedar de pedra: crec recordar que només el 3% dels ingressos venien llavors de les quotes de socis i, la resta, eren subvencions. I molta conya amb la societat civil, però a les darrereres eleccions del passat 28 de juny van votar 3.400 d’un total de 41.000.
És com el famós Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que fa de Parlament bis. Quants vots, en unes eleccions obtindria el Cercle Català de Negocis posem per cas? Ells que no han pogut ni entrar a la direcció de la Cambra o a Pimec. O l'Ens de Comunicació Associativa? O la Intersindical-CSC? O el Moviment Laic i Progressista per citar algunes de les entitats que en són membres.
Per què no incloure-hi, per exemple, l’Associació de Veïns de Carmel o el club de petanca de la Guineuta?. Se’n recorden de la Plataforma pel Dret a Decidir? Fa uns anys va ser la capdavantera del moviment sobiranista. Ara ha desaparegut del mapa. No sé si per picabaralles internes o perquè els partits l’han deixat morir.
Val a dir que la societat civil espanyolista és el mateix. Encara recordo que, a la manifestació de la Hispanitat del 12 d’octubre del 2012 a Plaça Catalunya -la primera demostració de força de l’unionisme a Catalunya-, el servei d’ordre era el servei d’ordre de la seu del PP al carrer Urgell.
I Societat Civil Catalana té gent sòlida intel·lectualment al capdavant com l’historiador Joaquim Coll, Josep Maria Bosch, Susana Beltrán o Sonia Sierra. Però el president de la CCMA, Brauli Duart, va revelar en la seva darrera compareixença parlamentària que l'entitat té “72 socis fundadors i 350 col·laboradors”. Amb 350 col·laborador es pot pagar una plana de publicitat a El Periódico?.
D’acord, com va dir Mas a la seva darrera roda de premsa de dimarts passat, no són “quatre i el cabo”. Però la Diada del 2012 tampoc hagués estat un èxit si CiU i TV3 no hi haguessin posat tota la carn a la graella.
I sense desmerèixer la capacitat d’organització i mobilització de l’ANC -la Via Catalana va ser un èxit- amb les 50.000 persones que eren a la plaça de braus de Tarragona el passat 5 d’abril no s’aconsegueixen ni un diputat al Parlament. Com se sap, per assolir dos o tres diputats a la cambra catalana calen entre 80.000 i 100.000 vots -depèn de l’abstenció- tots per la circumscripció de Barcelona
Per això, jo sempre dic que, en una democràcia, la força es mesura en vots. Les properes eleccions al Parlament confirmaran o desmentiran la força del procés sobiranista. Ara per ara les enquestes només preveuen l'ascens d'Esquerra i de la CUP, però també de Ciutadans. I, després del cas Pujol, el futur mapa polític català és una incògnita més que mai. Esperem que Catalunya no sigui ingovernable.
