Publicitat
La Punteta · 10 de Juny de 2012. 22:15h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El nou Edgar Hoover?

Daniel de Alfonso

Fins ara demanava només el cessament del director d'anàlisi de l'Oficina Antifrau, Carles Quílez, però a partir d'ara cal demanar també la del seu director, Daniel de Alfonso. I de manera immediata. Sobretot després de l'entrevista que ha concedit aquest diumenge a El Periódico amb un to impropi d'un alt càrrec de la Generalitat: "L'Oficina Antifrau és víctima d'un atac, però jo no em quedaré quiet". Perdoni? No sé sis els partits se n'adonen de la gravetat d'aquestes declaracions que, en un país normal, li haurien de costar el càrrec.

Si el director volia fer una operació d'imatge de l'organisme -els dos periodistes ni tan sols van pensar a preguntar-li per l'afer Quílez i em consta que són bons periodistes- ha ficat la pota fins al fons. Jo sóc el director de l'OAC i el primer que faig aquest dilluns en arribar al despatx és cessar la cap de premsa, Lourdes Parramón, per no haver-me advertit dels perills d'una entrevista com aquesta. Daniel de Alfonso -m'esperava més d'una persona amb tan llarga trajectòria judicial- afirma que "no penso permetre'n el tancament". Però qui s'ha pensat que és? J. Edgar Hoover? L'Oficina depèn del Parlament i el Parlament és la representació de la sobirania popular.

Qüestionar el Parlament d'aquesta manera només ho feien els indignats el famós dia del setge. I sé el que dic: jo hi era. La veritat és que només amb aquesta actitud ha donat prou motius als partidaris que la tanquin, entre els qual m'hi incloc, ara més que mai.

Ves per on l'entrevista es produeix la mateixa setmana en què l'Audència Provincial de Barcelona ha exculpat un alt càrrec, l'esmentat Carles Quílez, per haver rebut una Yamaha T-Max 500 d'un imputat en una casa judicial vint dies abans de la seva presa de possessió. L'Audiència considera que no hi ha una infracció "penal", però sí que fa un retret "des del punt de vista moral". L'alt càrrec assegura que la va pagar amb posterioritat, però no hi ha factura. I, amb franquesa, tant se val a hores d'ara si va ser un "regal" o va ser un "favor". El mal ja està fet.

De Alfonso veu ara "enemics" per tot arreu -em recorda el Síndic de Greuges, que també confon les crítiques amb un atac a Catalunya- i adverteix en to amenaçador que "no em penso quedar quiet ni penso permetre'n el tancament". Fins i tot parla sense embuts que "jo també tinc cartes. Deuen ser millors o pitjors, però rebo cartes en aquesta mà".

Però De Alfonso (Madrid, 1964) encara comet un error pitjor en assegurar que "després ho barregem amb si tens cognoms catalans o no". Aquest frase és impròpia d'una persona que porta 17 anys destinat a Catalunya (quatre al jutjat penal número 20 de Barcelona i la resta a les seccions desena i setena de l’Audiència de Barcelona).

Mai, a Catalunya, no s'ha discriminat ningú per raons de llengua o de cognom i insinuar el contrari és fer el joc a tots aquells que ho diuen. Això és un cop baix, baixíssim, per part d'un alt càrrec de la Generalitat que nomena el Parlament a proposta del Govern.

Al contrari, Alfonso ha fet carrera a la Generalitat sense ni tans sols parlar un català correcte com vaig veure un dia que vaig entrevistar-lo, a peu dret, als passadissos del Parlament. Jo no sóc primmirat en temes de llengua, però si als funcionaris els exigim el nivell C per ingressar a la funció pública, potser també que els hi comencem a demanar als alts càrrecs.

Hi ha una munt de persones que han fet carrera, a Catalunya, sense ni tan sols parlar català, molts d'ells de la carrera judicial com és el cas dels dos exfiscals en cap Jiménez Villarejo i José María Mena. Em vénen també al cap altres exemples com el catedràtic de Dret administraiu Manuel Ballbé o el també catedràtic, aquest d'Economia, Antón Costas, que han arribat al màxim en les seves respectives carreres professionals sense haver parlat mai català.

Si Daniel de Alfonso veu fantasmes o atacs contra l'Oficina Antifrau que demani comparèixer immediatament davant el Parlament per donar explicacions en comptes de fer-ho en un mitjà de comunicació amb una notable manca de respecte envers els diputats que l'han escollit. Sóc molt crític amb una altra institució, el Síndic de Greuges, però Rafael Ribó no va dubtar ni un minut en fer-ho quan va aparèixer una informació sobre els seus viatges. Bravo, síndic.

L'Oficina Antifrau hauria de ser notícia per les investigacions que ha tancat amb èxit. No per entrevistes com aquesta ni per la imputació d'alts càrrecs ni per la militància política d'alguns dels seus membres més destacats. Malauradament en la seva memòria de l'any passat hi ha moltes més planes dedicades a "prevenció" o a "col·laboració institucional" que no pas a "investigació".

Algú em pot esmentar un cas tancat de l'Oficina Antifrau? Potser sí que, per fer d'intermediari, no cal un organisme com aquest: al cap i a la fi quan conclou un expedient el lliura a la fiscalia o al jutjat de guàrdia. Per això no cal una institució de més de 60 persones amb un pressupost superior als cinc milions d'euros. I això, senyor director, no s'ho prengui com un "atac", és només una crítica.

I si Daniel de Alfonso vol parlar amb els mitjans que convoqui també una roda de premsa en comptes de pactar entrevistes innòcues. Al capdavall, des de la seva elecció no ha comparegut mai davant els mitjans per explicar almenys el seu programa de treball. D'això fa gairebé un any perquè va ser nomenat el juliol de l'any passat. I només ha donat dues entrevistes -a la facultat en dèiem publirreportatges- en les quals ningú no ha pensat ni tan sols a preguntar com és que Carles Quílez continuava al càrrec.

En fi, no sé si pensar malament. Al final deu ser veritat allò de l'endogàmia de la premsa. Si algú vol saber més coses de l'Oficina Antifrau recomano aquest vídeo , encara que sigui meu. I si el director de tan benemèrit organisme vol donar una altra entrevista, em té a la seva completa disposició. Això sí: a e-notícies, les preguntes les faig jo. Al Síndic de Greuges, ja ho saben.

Publicitat
Publicitat

2 Comentaris

Publicitat
#2 pepe, andorra, 11/06/2012 - 19:19

discriminado por hispano parlante o madrileño no, pero a todos los q no cumplian los dogmas ultracatalanistas, eran untados con disimulo para q se largaran, al menos y me consta, en el ayto. de Barcelona. Preferían funcionarios q hablaran en catalán a buenos funcionarios. Aunque siempre sutilmente.

#1 Parsifal, Bcn, 11/06/2012 - 09:25

El motard amb moto pressumptament regalada Carlos Quilez encara no vol dimitir per dignitat democràtica? Goita com s'aferren a la poltrona, la menjadora, la menjadora. I aquests són els que han de investigar fraus i corrupcions? I el xiringuito aquest ens costa 5 millons d' euros? #novullpagar això!