Publicitat
La Punteta · 10 de Desembre de 2011. 15:44h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El país de Fèlix Millet

Però en quin país vivim? El primer que ha fet el nou director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, gairebé dos mesos després d'arribar al càrrec, ha estat signar una declaració institucional contra la corrupció amb el mateix Govern al que, en teoria, haurà d'investigar en cas de corrupció institucional.

Em recorda el seu predecessor, David Martínez Madero: una de les últimes coses que va fer va ser signar un acord amb el CEO per fer un sondeig sobre la corrupció a Catalunya.  Com si la corrupció es combatés a base de sondejos.

Era una enquesta subtil -a la que es va prestar de bon grat el Centre d'Estudis d'Opinió: pagant Sant Pere canta- per arribar a la conclusió que quasi el 70% dels catalans considerava que no es dedicaven prous recursos a la "lluita contra la corrupció". La conclusió subliminal era, doncs, que calia una Oficina Antifrau.

L'útima pregunta per llogar-hi cadires: "considera molt, bastant, poc o gens positiva l’existència d’aquest organisme independent dedicat a la prevenció i investigació de la corrupció?". El 72% hi estava a favor, per descomptat. No vull ni pensar el què ens va costar l'enquesta perquè la mostra era de 2.000 persones. Pel que fa la independència ja en parlarem un altre dia perquè n'hi ha per sucar-hi pa.

En una època d'incertesa sobre el futur del propi organisme -CiU sempre s'hi va mostrar reticent, almenys fins arribar al Govern- era una manera de justificar la seva existència. Però si no saben com gastar els calés que avisin: a TV3 acaben de retallar el seu pressupost un 13%.

Si el nou director, Daniel de Alfonso, vol investigar la corrupció perquè no comença pel cas Palau, per exemple?. No pot perquè sortosament per ell està sub iudice, però potser recordar que de les primeres coses que va fer el nou Govern va ser canviar els criteris de la Generalitat sobre l'afer després de nomenar la dona d'un diputat de CiU a Madrid nova directora del gabinet jurídic central.

Si de debò volen lluitar contra la corrupció a Catalunya hi ha feina per parar un carro, però dos mesos després del seu nomenament -amb el vist-i-plau del PP i a proposta del Govern- ni tan sols ha gosat dir-li al director d'anàlisi, Carles Quílez, que ho ha de deixar. Almenys una temporada. I ho dic amb tota la presumpció d'innocència que calgui.

Quílez va posar una demanda a Catalunya Ràdio -i de retruc a e-notícies-, per informar que està imputat amb tan mala fortuna que va acabar realment imputat. Com que demanava 120.000 euros -el jutge li ha concedit finalment 3.000 per banda- tinc la sospita que no era una demanda, sinó un pensió de jubiliació per si l'acaben fent fora de l'OAC.

Perquè, a més, està un lloc clau: el director d'anàlisi és la persona que filtra i evalua els presumptes casos de corrupció que ha d'investigar l'organisme. Deu estar temptat de ficar-me a la llista negra. Ho dic per avançat per si mai se li passa pel cap donar-nos un ensurt. 

Com deia Oscar Wilde: "I can resist everything except temptation". La cita es tan bona -L'Aixertell, una marca de cava, la va utilitzar un Nadal com a eslogan publicitari- que és una de les recollides al memorial que l'autor irlandès té en un parc de Dublin, just davant de la seva antiga casa. De moment, no rebem ni les convocatòries. I això que vaig trucar expressament a la cap de premsa perquè ens posés al mailing.

Una de les coses més importants que va dir Duran en la darrera campanya electoral era allò de la necessitat de un "renaixament ètic" tot i que ho digui el líder d'un partit que va resultar esquitxat pel cas Treball. Però l'ètica individual -un bé escàs en els temps que corren- no depèn de declaracions, ni de lleis, ni oficines antifrau, sinó de cadascú.

He començat expressament aquest article amb la pregunta: però en quin país vivim?. La resposta és ben senzilla: en un país on Fèlix Millet està al carrer després d'estafar presuptament 30 milions d'euros i l'Oficina Antifrau es dedica a promoure declaracions d'intencions.

 

 

Si t'ha agradat aquest article potser t'agradarà aquest llibre (12 euros):

http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

També em pots seguir a twitter:

@xriusenoticies

Publicitat

6 Comentaris

Publicitat
#5 Cristina, Barcelona, 13/12/2011 - 20:13

Per una vegada a la vida, estic d'acord amb tu. Només t'has deixat d'esmentar que a banda dels 30 kilos que va robar en Millet hi ha al darrera un pressumpte finançament il.legal del partit que ara és al govern, CiU

#5.1 guillem, bcn, 14/12/2011 - 12:59

Per precisar, diguem CDC, no CiU, que Unió ja ha tingut els seus moments de glòria (cas Treball, cas Turisme...). De tota manera, crec que CDC va tornar aquests calers.

#4 Màrius, Barcelona, 11/12/2011 - 18:08

Totalment d'acord. I per que no investiga altres fundacions com la Miró? Fundació que es financia amb diners publics i que acaba de crear un càrrec a mida amb sou de director general per al fill d'un il·lustre convergent: Villatoro. Fins quan hem d'aguantar això? Quina poca vergonya!

#4.1 Margarida, Igualada, 15/12/2011 - 08:58

Totes les fundacions que "prosperen" jo tenia entés que justament eren per treure diners a "tothom" per qué se'n beneficiessin uns quants.

Conec fundacions de bona fe, i només fan la piu-piu...

No ho veus així?

#3 Gerard, Barna, 11/12/2011 - 02:12

Caram, estic desconcertat. Res a afegir. Esperem que la línia sigueixi sent aquesta i no quedi en una excepcio nadalenca aprofitant el partit a l'estil Urdangarin (em refereixo a l'estil comunicatiu i no a cap altra cosa, esclar).

#2 pepe, andorra, 11/12/2011 - 00:36

Eso es un expolio, lo de millet, y no las mentiras de los ultras catalanistas.