Publicitat
La Punteta · 1 d'Abril de 2015. 11:43h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El país que deixarà Artur Mas

CiU ha entrat en un estat de nervis que gairebé frega el pànic: ara se n’adonen que s’han ficat -ens han ficat- en un cul de sac del qual hi ha difícil sortida. Jo ho dic sempre: en política més val no plantejar batalles que no pots guanyar. Fer-ho és un suïcidi.

Dimarts passat vaig tenir un paio -que a twitter diu que és conseller del govern canadenc, si que estan malament al Canadà- que em va estar taladrant tot el dia per una informació. Des d’abans de la roda de premsa del conseller Homs fins a les deu del vespre.

En total devien ser més d’una vintena de tuits i una desena de missatges directes. Una obsessió digna d’Andreas Lubitz. El més divertit és que públicament m'acusava de “desinformar” i després, per missatge privat, et demanava disculpes. En pla ciclotímic. "Malgrat la discrepància, rebi salutacions cordials", acabava. Vaig acabar bloquejant-lo. La psiquiatria no és la meva especialitat.

Tot per dir que que MES-Moviment d’Esquerres es desmarcaven del full de ruta signat dilluns passat per CiU i Esquerra. La veritat és que la nostra interpretació era similar a la d’altres mitjans com La Vanguardia o fins i tot El Punt-Avui perquè no van signar el document en qüestió. A El Punt titulaven per “dubtes”.

Però ho vaig entendre tot quan vaig descobrir que era articulista d’un digital que, el passat dia 27, titulava: “Mas viatja als EUA per explicar el procés i promoure la cooperació entre els dos països”. Com si al president l’haguessin de rebre a la Casa Blanca en comptes de donar una conferència a la Universitat de Columbia organitzada per Xavier Sala i Martín. Hem perdut el món de vista.

L’articulista en qüestió, a twitter, repartia a tort i a dret. Tots els que no estaven a favor de la independència -Miquel Iceta o ICV, entre d’altres- eren heretges. Fins i tot rebia Duran. I això que encara són socis. I als de Construïm els equipava als de Vox. En fi, un patriota de pedra picada.

Però els fets són tossuts: el full de ruta del passat 13 de març el signaven CDC-Reagrupament, ERC, EUiA i MES-Moviment d’Esquerres -a més de l’ANC, Òmnium i l’AMI- i el de dilluns passat Josep Rull per CDC, Rut Carandell per Reagrupament i Marta Rovira per Esquerra.

El procés ha entrat en una fase en la que, a cada bugada, perd un llençol. No cal dir que si MES, al consell polític que celebrarà el proper dia 17, decideix apuntar-s’hi ens en farem ressò. Com, d’altra banda, és el previsible que passi. Al capdavall és un formació que va amb coalició amb Esquerra a les municipals i tenen un diputat a Brussel·les.

Però tampoc és per tirar coets. Què és MES? De moment una escissió del PSC -l’altra és Avancem- amb un sol diputat al Parlament i encara perquè Marina Geli -a diferència de Joan Ignasi Elena-, no ha volgut renunciar a l’escó.

Són els nervis. Per les enquestes, perquè això ja fa olor de patacada, per tot plegat. Però, en aquests casos, Convergència actua com si mai tingués la culpa de res. La culpa sempre és de Madrid, d’Esquerra o de la resta de la humanitat.

Francesc-Marc Álvaro, en la seva columna de dilluns a La Vanguardia ja tornava amb la cantarella de la llista única. Suposo que aprofitant la relliscada d’Alfred Bosch el cap de setmana: “Als despatxos de l’Estat on es dirigeix la campanya de Catalunya -suposo que es referia als del CNI- donen una importància molt gran al fet que CiU i ERC no arribessin a un acord per fer una llista transversal, cívica i suprapartidista”.

Però tothom sap, ells també, que la llista conjunta és l’única possibilitat de salvar Mas -i de retruc Convergència- perquè, si perd, se n’haurà d’anar a casa. Jo crec que fins i tot si guanya perquè un home que és capaç de perdre la meitat de diputats en cinc anys com pronostiquen les enquestes mereix un monument. Almenys dels seus adversaris.

La llista conjunta serveix, a més, per camuflar uns sigles que estan cremades. Convergència ara, a la xarxa, es fan dir convergents. No m’estranya, és l’únic partit d’Europa occidental el president fundador del qual i el secretari general -pare i fill, d’altra banda- han dimitit en un període de deu dies. A més tenen la seu embargada i altres casos com ITV o el de Lloret en l'horitzó judicial.

Però, sobretot, la llista única serveix per dissimular la manca d’obra de govern perquè si votes pensant en la independència no cal preguntar-se què han fet o han deixat de fer. En aquests dos darrers anys, llevat el procés, amb prou feines han fet res. Llavors què vols vendre en una campanya electoral?. Per això Mas, en els seus discursos, sempre apel·la a l’èpica.

Vostès se n’adonen el país que deixarà Convergència? Aquest no era el govern dels millors? Els que havien d’endreçar el país després del desgavell del tripartit?. El passat 24 de març, dos dies abans que dirigís la segona simfonia de Mahler al Palau, li vaig enviar un sms a Luis Conde, l’amo de l’empresa de caçatalents Seeliger y Conde, per dir-li que, a la propera legislatura, per trobar president de la Generalitat haurem de posar un anunci a La Vanguardia o contractar la seva consultora.

Qui es voldrà fer càrrec d’un govern que tindrà 60.000 milions de deute?. Amb nyaps com Barcelona World, Aigües Ter-Llobregat o Spanair?. I això que el conseller d’Economia va passar per Harvard. Sort que era un govern business friendly que si no. Amb uns pressupostos en els que, cada exercici, hi ha un forat de 2.000 milions d'euros.

I el que és pitjor: havent-se venut tot el patrimoni de la Generalitat per anar de lloguer. Cosa que no faria cap iaia de Catalunya. Pan para hoy hambre para mañana. Ningú es ven el pis per anar de lloguer en plena crisi immobiliària. Això sí: tot ho han fet en nom de Catalunya.

Per això tots els opinadors de Convergència ja ens estan venent el discurs que, en fi, pagava la pena intentar-ho. L’altra dia llegia un col·laborador de la Fundació Catalunya Oberta, que acabava dient: “passi el que passi, estaré content: com a mínim s’havia d’intentar”.

I l'esmentat Francesc-Marc Álvaro, el 2 de març, també s’apuntava a exculpar Mas: “Mai les accions polítiques responen de manera exacta i mecànica a dissenys elaborats per experts”. “Siguem adults. Per molts fulls de ruta que s’escriguin i es pactin, el desenllaç del conflicte entre una part central de la societat catalana i els poders de l’Estat no el sap ningú”, afegia.

Collonut, ens fotrem un pa com unes hòsties, però els adults són ells. Al final, tota aquesta colla mediàtica haurà fet un mal immens al país, però sobretot a Artur Mas, que se’ls ha cregut a ulls clucs. Artur, te la fotaran.

El problema de debò és que els catalans no podem anar de derrota en derrota fins a la derrota final. Se’ns està acabant el temps de la història. I aquests que diuen que s’estimen tant Catalunya deixaran un país trinxat. Anímicament exhaust.

Darrerament em tortura una pregunta: vivim millor o pitjor que quan Artur Mas va guanyar ara fa cinc anys?. Tant que prometia.

 

Xavier Rius és director d'e-notícies

 

Segueix-me a twitter

Web personal

Tots els articles

Elogis

Insults

Publicitat

63 Comentaris

Publicitat
#32 Pepón, Bcn (España), 07/04/2015 - 10:15

El Govern dels Millors no sólo ha conseguido igualar al tripartito en incompetencia sino que incluso lo han superado, y no era fácil, no...

#31 Pablo, Madrid, 06/04/2015 - 22:23

Excelente artículo.

#30 UNA MICA DE SENY, Barcelona, 05/04/2015 - 10:33

Gracias Sr Rius per posar una mica de seny i lum,
en un proces, que esta portant a Catalunya
cap a contes de fades o cap al drama

Gracies per el seu article

#29 siRius, Barcelona, 04/04/2015 - 16:25

Senyor Rius Catalunya va creixer mes que Madrid aquest any....

#28 HO PAGAREM TOTS, Barcelona, 04/04/2015 - 08:57

En realitat Mas no governa
Mas es a les mans de ERC
SENSE ERC, MAS NO ES RES

Ens deixará INCERTESA, CONFRONTACIO
DIVISIO, VICTIMISME, INTOLERANCIA
que pagarem el poble

I esperem amb una mica de SENY
no arribar al DRAMA

#28.1 Mas ?s un trilero, vic, 05/04/2015 - 22:10

Creure q Mas és a mans d'ERC... s' ha de ser molt burro, burro per dir una hilipollada tan grossa.
Tio/a, fes servir el cap per pensar, encara q només sigui una mica. Babaus!