Publicitat
La Punteta · 13 de Desembre de 2015. 20:46h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El partit de les classes mitjanes

Si Unió queda fora del Congrés de Diputats el proper 20-D -que espero que no- i Antoni Fernández Teixidó no dóna el pas algú haurà de plantejar-se la reconstrucció de l’espai de centre-dreta a Catalunya. Convergència ja no serveix. S’ha suïcidat.

Al capdavall Catalunya és un país curiós en el que tothom diu que és d’esquerres, però Pujol va governar durant 23 anys. Al darrer baròmetre del CEO (1) tothom se situa entre el centre i l’extrema esquerra. I la gent es confessa abans independentista (30%), socialista (16,5%), progessista (12,6%) o fins i tot apolític (12,6%) que liberal (10,3) o conservador (8,3).

L’únic conservador que conec que no se n’amaga és Valentí Puig. En aquest país encara és més fàcil ser d’esquerres que de dretes. Els experts ho atribueixen al fet que aquí vam passar per la dictadura franquista. I, des de llavors, tot el que sigui de dretes s’equipara a Franco.

Però a Alemanya van tenir la dictadura nazi, que encara va ser pitjor, i governa la CDU. De fet, des de la fi de la II Guerra Mundial hi ha hagut més cancellers demòcrata-cristians que social-demòcrates. En termes futbolístics van 5 a 3 (2).

I a la majoria de països europeus ser de dretes és tan legítim com ser d’esquerres. A Gran Bretanya -una de les democràcies més antigues del món: van tallar el cap a un rei un segle abans que els francesos- és més popular ser conservador que laborista amb els resultats electorals a la mà.

La majoria d’enquestes donaven un empat entre David Cameron i Ed Miliband, però el líder tory va obtenir al final una majoria absoluta de 331 escons. Tant Miliband com el liberal Nick Clegg se’n van haver d’anar a casa. Que és el que sol passar als països avançats quan perds. Allà els polítics acostumen a dimitir.

Ben mirat, els grans polítics han estat més de dretes que d’esquerres. Com és el cas de Winston Churchill i Charles de Gaulle. Que haguessin fet Gran Bretanya i França sense ells en aquells moments tan decisius?. El més a l'esquerra que he trobat era Roosevelt, que era demòcrata. Als EUA això tampoc vol dir que fos trotskista.

Jordi Pujol recordava fa anys en el pròleg d’un llibre del periodista Antoni Coll que dels anomenats cinc pares d’Europa -els fundadors de la Unió Europea (3)- “tres -los de mayor relieve político- fueron no sólo demócatacristianos sino cristianos muy sólidos” (4). Prat de la Riba, l’obra de govern del qual supera amb escreix la d’Artur Mas, era de la Lliga.

Jo crec que és de dretes fins i tot Oriol Junqueras perquè és conegut que és home de missa i ordre, però li fa vergonya dir-ho. El passat 30 de maig va anar a les jornades anuals que organitza el Cercle d’Economia a Sitges i els hi va dir als empresaris allò que volien sentir.

“Tenim -va afirmar- una posició mol moderada i conservadora, tant que coincideix amb la del líder més conservador d’Europa, que es David Cameron”. “Els hi sembla David Cameron conservador?. Doncs la nostra posició es conservadora”, va afegir (5). Els empresaris van sortir encantats.

I al llibre Revoltats, li pregunten com es defineix ideològicament i el president d’Esquerra diu que és fruit de “diverses síntesis” entre “l’humanisme cristià i el republicanisme d’arrel il·lustrada i romàntica”, “entre el liberalisme clàssic i el radicalisme democràtic” (6).

No transcric la resposta sencera perquè s’allarga durant una plana i mitja la qual cosa diu molt també sobre la feblesa del seu lideratge. Però d’això ja en parlarem un altre dia. Els líders han de ser o blanc o negre.

En fi, una de les poques conseqüències positives del procés és que gairebé ha suprimit la frontera ideològica entre dretes i esquerres. Ferran Mascarell, que va ser conseller amb el PSC ha acabat sent conseller amb Convergència en un tema tan sensible com la cultura. La cultura no era d’esquerres?.

En aquest cas recordo el que va dir Ramon de España en un dels seus llibres: ”nunca olvidaré aquel almuerzo con Ferran Mascarell en el que, hablando del enemigo, me dijo: 'Es que yo con los convergentes no puedo ir ni a la esquina'" (7). Més recentment, el que ha dirigit la política de comunicació de la UGT durant els últims anys, Miquel Ángel Escobar, s’ha passat també a l’enemic. Ara vol ser senador de Democràcia i Llibertat.

Per això cal recuperar l’espai de centre-dreta a Catalunya. Perquè si no les classes mitjanes d’aquest país a qui hem de votar? Em refereixo als que ens llevem d’hora cada matí, som autònoms, paguem impostos i no ens colem ni al Metro ni a Rodalies. Sense manies, sense complexos i sense vergonya. S'ha acabat la tonteria.



(1) Tercera onada, 13 de novembre del 2015

(2) Konrad Adenauer (1949–1963), Ludwig Erhard (1963–1966), Kurt Georg Kiesinger (1966–1969), Helmut Kohl (1982–1998) i Angela Merkel des del 2005. Els social-demòcrates van ser Willy Brandt (1969–1974) Helmut Schmidt (1974–1982) i Gerhard Schröder (1998–2005)

(3) Antoni Coll: Los cinco padres de Europa”, Ed. Milenio, Lleida 2008

(4) Konrad Adenauer, Jean Monnet, Robert Schuman, Alcide de Gasperi i Paul-Henri Spaak

(5) El País (Lluís Pellicer): “Junqueras a la patronal: ‘La corrupción sí genera incertidumbre’”. “Los moderados os debéis sentir cómodos con ERC”, afirma, 31 de maig del 2015

(6) Saül Gordillo: "Revoltats. Oriol Junqueras i Justo Molinero", Ara Llibres, Barcelona 2015, pàg. 121

(7) “El manicomio catalán”, La esfera de los libros, Madrid 2013, pàg 239

 


Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

Publicitat

32 Comentaris

Publicitat
#22 Vergonya aliena sento, Barcelona, 20/12/2015 - 04:00

El que jo trobo a faltar a Catalunya es una esquerra clássica; laica, que fomenti la meritocracia, que defensi que un vot tingui el mateix valor a BCN ciutat que a Matadepera, que sigui antineolliberal, i sobretot allunyada del feminisme sexista, del independentisme i del lobby pro-inmigració.

#21 Pepón, Bcn (España), 16/12/2015 - 09:47

Si eres de centro o de derechas y catalanista no puedes votar a ningún partido. Lo mismo pasa si eres de izquierda y no nacionalista. Lo de CDC y ERC es de chiste; igual que los Podem, Psc, Icv...

#20 Oriol2, BCN, 15/12/2015 - 16:58

La majoria de cancellers alemanys han sigut de la CDU, però si algú proposés, aquí, d'instituir serveis socials comparables als d'Alemanya (p. ex. la Universitat pràcticament gratuïta i el subsidi d'atur indefinit) probablement li diries demagog i comunista.

#19 El problema és Espanya, encara esta per civilitzar, Barcelona, 15/12/2015 - 15:42

Parlar de dretes i esquerres clàssiques en ple segle XXI és no haver entés res. El problema de l'estat espanyol és que la dreta no és comparable a l'europea, aquí es una versió light del nacionalcatolicisme franquista, res a veure amb les dretes més liberals i democràtiques dels països civilitzats

#19.1 Mantras, que ya no cuela y huelen a viejuno, 15/12/2015 - 16:39

Deja de leer el Ara y Vilaweb y culturízate algo. Hasta Carrillo ha desligado al PP del Franquismo. Está bien soltar lo del franquismo pero ya huele a mediocre a millas vista. Soltar consignas y aludir a Franco es no tener mucho en la sesera, El problema es que liberales son los de C's y no hay más.

#18 avinguda joffre, bcn, 15/12/2015 - 14:50

voste i el seu digital perden el seure amb en Duran; es incomprensible. Ha perdut lectors, com LV desde que han pres aquest cami. qui els paga?

#18.1 J. Tejedor, Foment del Treball, 15/12/2015 - 15:20

Doncs em paguen els mateixos que paguen el Duran. Està clar, no?

#18.2 a, girona, 15/12/2015 - 15:57

#18

Jofre y Teixidor #18.1

Pels independentistes la llibertat d'exprexió no existeix, osti tu !! com els nacis!!