Oriol Pujol ha comès el primer error tot just estrenat el càrrec de secretari general de CDC. El successor d'Artur Mas a Convergència no pot referir-se a Espanya com un mar d'"aigües podrides" encara que sigui una metàfora. Si el seu pare la va fer servir és perquè era als anys 60, en ple franquisme, i acabava de sortir de la presó.
No vull ni pensar la reacció que tindrà el Partit Popular de Catalunya als propers dies. Aquest dilluns en tindrem un primer tast amb una roda de premsa convocada a les deu del matí de la pròpia Alícia Sánchez-Camacho. De fet, sembla que l'han avançat i tot perquè habitualment són a les onze.
Encara que sigui un congrés de partit -amb estelades i crits d'"independència"- només pots treure pit quan tens una folgada majoria parlamentària al darrera, que no és el cas. Perquè al proper ple del Parlament, CiU tornarà a necessitar els vots del PP. Fins i tot en temes importants com TV3. I amb un detall important: el Rajoy no necessita CiU a Madrid perquè té majoria absoluta.
Però també perquè la independència de Catalunya no s'hauria de fer contra Espanya malgrat que pugui semblar contradictori. Fa tres segles que, ens agradi o no, som espanyols. El pes de la història no es pot esborrar d'un dia per l'altre. I en el darrer baròmetre del CEO -del passat 2 de març- el 42,4% dels catalans se sentia "tant espanyol com català"
L'exvicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, ja recordava en un article d'opinió al diari Ara el 23 de juliol de l'any passat que la meitat dels catalans tenen origen -i sovint lligams familiars- amb Espanya. "El procés cap a l'estat propi fracassarà, per manca de suport social, si és antiespanyol, perquè molta gent no s'hi afegirà en no veure-s'hi representada", va afirmar aleshores. "No es tracta d'anar contra Espanya, sinó de situar-se al marge de la seva tutela per viure millor en tots els àmbits", insistia.
Tinc la sensació que Oriol Pujol, de vegades, s'embala. El maig del 2008, pocs mesos després del seu nomenament com a portaveu del grup parlamentari de CiU el novembre de l'any anterior, ja va comparar el govern Montilla amb "una casa de barrets", una expressió que no havia d'utilitzar el portaveu del principal grup de l'oposició fins i tot encara que ho fos.
L'agost del 2010 també va fer empipar el govern de Múrcia després de dir que "José Montilla pretén convertir Catalunya en una gran Múrcia". I el febrer d'enguany va manifestar, en declaracions a ComRàdio, que la situació de la Generalitat era tan dolenta que "pràcticament no es poden pagar les nòmines", afirmació que es van haver d'afanyar a matisar tant el portaveu del Govern, Francesc Homs, com el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.
Per això, ahir, després del congrés de CDC, el primer que vaig fer en arribar a casar va ser recuperar els "Escrits de presó" de Jordi Pujol en una edició del 1978 (Pòrtic), volum que guardo com una relíquia perquè el llibre -el millor volum de l'expresident memòries a banda- està esgotat des de fa anys (1).
No vaig trobar la polèmica cita en qüestió però em va impactar aquesta: "Els qui fan por -als anticatalans- no són, naturalment, els anàrquics, els subversius o els poca-soltes; els qui els fan por són els homes amb mentarlitat constructiva i amb mentalitat de govern" (Pàg. 194). Espero, per bé del país i del seu partit, que Oriol Pujol sigui d'aquests últims.
(1) A la presentació del segon volum de memòries de Jordi Pujol -el 8 d'octubre del 2009- ja vaig suggerir la conveniència de reeditar "Des dels turons a l'altra banda del riu". Edicions 62 hauria de posar fil a l'agulla.
