A mi ja em perdonaran, però les ONG estan fent la feina bruta als traficants de persones del Mediterrani. El reportatge de Salvados del passat 16 d’octubre ho mostrava clarament encara que no ho destacaven. Sortia un dels tripulants de l’Astral, el vaixell de rescat de Proactiva Open Arms, i explicava que “los sueltan, los esperan aquí y saben que vendremos”. “Les hacemos la vida más sencilla a los traficantes”, admetia.

Els trucaven pel mòbil, els hi deien el lloc exacte -a poques milles de la costa- i això els permetia reutilitzar la barca i el motor. També fer més operacions al dia. Per això, Jordi Évole preguntava en un moment del programa: “¿ahora qué pasará con estas personas?”. I el seu interlocutor responia: “no nos toca pensar ahora en ésto, estamos aquí para aquí para sacarlos del mar”. “Si yo me preocupo del futuro de esta persona, dejo de hacer esto”, afegia.

Exactament. Les ONGs es renten les mans. Clar, tots voldríem salvar vides, sortir al TN cada dos per tres i ser nomenats català de l’any. Però llavors què fem? Itàlia està desbordada i ha començat a restringir no només l’actuació de les ONG, sinó també a enviar vaixells de guerra a un litoral tan porós com el de Líbia. I una ONG Alemanya ha estat investigada per la seva connivència amb els traficants. No ho dic jo, ni tan sols la ultradreta italiana, ho deia La Vanguardia el passat dia 4.

Per descomptat, no es pot deixar morir ningú al mig del Mediterrani. Però tots els rescatats haruien de ser repatriats immediatament. És una tasca impossible. Per fer-ho necessites, d’entrada, la col·laboració de l’afectat: que et digui de quin país ve. I després d’haver-se jugat el coll travessant mitja Àfrica difícilment ho farà. També la col·laboració de les autoritats del país d’origen. Cosa igualment difícil perquè la majoria són països en guerra o en fallida.

Si Espanya no té de moment el problema d’Itàlia és perquè paga un munt de calés al Marroc -sospito que més exacament a la Corona marroquí- per controlar les seves fronteres. I malgrat això aquest dilluns quasi dues-centes persones han entrat per Ceuta en un sol dia. Ni tan sols han hagut de saltar les tanques. Simplement han entrat corrent. No els han pogut aturar. El primer que han fet és saltar d’alegria. El que dèiem abans: difícilment seran retornats. Passaran uns mesos al CIE de Ceuta, que ja està saturat, i tard o d’hora els traslladaran a un altre de la península. Potser al de la Zona Franca. Després de 60 dies, al carrer. Per llei, ningú no pot estar més de 60 dies en un CIE.

Sense oblidar la pressió constant de Tanquem el CIE, SOS Racisme, TV3, el Síndic de Greuges. Molt bé: però si tanquem el CIE com expulsem llavors un immigrant? En el benentès, a més, que la majoria d’expulsions són per ordre judicial. El vas a buscar a casa -en el cas que tingui domicili conegut- i li demanes amablement si vol ser expulsat? Sense oblidar el cost econòmic: bitllet per a ell i els dos policies que el custodien. Al final, amb sort, el fiques en un avió de Vueling i onze viatgers et munten un pollastre. La companyia ni tan sols s'ha atrevit a emprendre accions contra ells. Em sap greu dir-ho, però Marine Le Pen ja va posar el dit al problema en una entrevista a El Mundo fa temps: si donem educació i sanitat de franc com no volen que no vinguin?

També és criticable el tractament que fa TV3 de tot plegat. Sembla mentida perquè Toni Cruanyes té un llibre, que fins i tot és premi Joan Fuster d'assaig (2012), en el que entre d'altres coses advertia que si no posàvem remei a la immigració massiva creixeria l’extrema dreta a tota Europa. I quan es va reincorporar a la redacció de Sant Joan Despí després d’haver estat donant voltes pel món el primer que van fer va ser un reportatge sobre els nens catalans de religió musulmana que els envien mesos o anys a estudiar l’Alcorà a les mesquites d’Àfrica. Molts perden el curs escolar. És la primera i única vegada que TV3 ha abordat seriosament el tema de la immigració a casa nostra. Surt més a compte retransmetre en directe manifestacions o concerts a favor dels refugiats, embarcar-se amb els de Proactiva Open Arms o fer reportatges des de l'illa grega de Lesbos.

En fi, si l’extrema dreta creix a països amb democràcies molt més avançades que la nostra com Holanda, el Regne Unit, Noruega o Alemanya és precisament perquè els partits tradicionals no han sabut gestionar els problemes generats per la immigració. És molt fàcil ser partidari del volem acollir quan vius a Pedralbes o a Sant Cugat i els teus fills van a la privada o a la concertada: allà no hi ha immigrants.

Però cal anar a ca n’Anglada, a Llefià, a Sant Roc, a Salt per veure in situ els problemes de convivència. I preguntar als pocs autòctons que hi queden perquè no s’han pogut vendre el pis què en pensen de la immigració o simplement d'acollir refugiats. Alguns d’aquests barris han esdevingut veritables guetos islàmics. N’hi ha en el que les patrulles dels Mossos no gosen ni entrar-hi o han de fer amb reforços. Però tot això no surt per TV3.

Podem fer dues coses -podríem, ara em temo que ja és massa tard- agafar el problema per les banyes o deixar fer i ja s’ho trobaran els nostres fills o els nostres néts. Però en aquest cas no s’esgarrifin si les classes obreres o populars, fins i tot les classes mitjanes, es passen en massa als partits ultres com ja ha passat a França: deu milons de vots en unes presidencials! És que potser es pensen que tots són racistes?

Cal començar a acceptar que Europa té un problema i gros. Si no fos així nouvinguts de segona o tercera generació no anirien a fer la guerra a Siría, a Birmingham no haurien detectat escoles públiques que ensenyaven la Xaria i a Copenhague no prohibirien l’arbre de Nadal en un barri perquè és aliè a la seva tradició. Musulmana, per descomptat. Copenhague, antany capital del país dels vikings! A on hem arribat?

A veure si hem de començar a rellegir Gibbon i la seva monumental The decline and fall of the Roman Empire -jo vaig pel primer volum- per intentar esbrinar si la crisi de refugiats és un repte similar al que es va enfrontar l’Imperi Romà a les seves acaballes. Personalment ja no descarto res. A l’esmentat programa de Salvados deien que només el 2015 havien arribat 800.000 refugiats a Europa. Pot Europa acollir tothom? Fins i tot Bill Gates creu que no.