El problema dels top manta és que hem estat massa tolerants. Qui no els hi ha comprat mai unes ullers de sol, un cinturó o una bossa de mà -falses, per descomptat- amb l’excusa que s’han de guanyar la vida. O que més val això que robar?. Però la tolerància, en aquests casos, és un error. Ara s'ha tornat violent.
El que va assar ahir dimarts a Salou ja va passar, de fet, el 13 de juliol del 2012 a la localitat veïna de Cambrils. En aquella ocasió els Mossos van detectar 120 venedors al passeig marítim, però quan van procedir a identificar-los “es van replegar a la sorra de la platja -una tàctica habitual per no ocupar la via pública-, van retrocedir fins a entrar al mar i van començar a caminar dintre de l'aigua en direcció a Salou (...) fins que va arribar un altre grup de venedors armat amb barres de ferro -les negretes són meves- que es van enfrontar amb els agents”. L’operació, llavors, va acabar amb sis mossos ferits, 19 detinguts -que devien sortir al carrer el mateix dia- i 600 articles decomissats (1).
A Barcelona, el 28 d’agost de l’any passat, va passar el mateix: una operació de la Guàrdia Urbana “va acabar, en ple passeig de Gràcia, amb el llançament de pedres als agents per part d’alguns dels 50 manters concentrats a la cruïlla amb Aragó. Els incidents es van saldar, segons fonts municipals, amb un detingut, quatre guàrdies amb lesions lleus i un cotxe del cos sense identificar amb el parabrisa trencat” (2).
En realitat, aquells dies va haver-hi dos enfrontaments violents entre tot manta i la Guàrdia Urbana: una a la Barceloneta i un altra a l’Eixample. Els agents de la comissària de la Guàrdia Urbana de l’estació del Nord es devien quedar de pedra quan una quarantena de subsaharians van anar fins a aquestes dependències “per lliurar una carta de protesta per l’actuació policial en la qual havia resultat ferir un company i, d’altra banda, provar de recuperar el gènere confiscat” (3).
Perquè, el fet és que tampoc són venedors individuals, sinó veritables màfies organitzades. La Guàrdia Urbana de Barcelona va posar en marxa el passat mes de maig -encara amb Joaquim Forn de primer tinent d'alcalde, no com ara- l’Operació Manta: primer van fer un seguiment de venedors ambulants en zones cèntirques com ara el Passeig de Gràcia, Plaça Catalunya, Rambles el Passeig Colom i la zona de les platges.
El seguiment va permetre localitzar un magatzem clandestí al districte de Sant Martí,des d’on sortia el material falsificat destinat a la venda ambulant. Entre 80 i 100 persones acudien en aquest centre per adquirir productes falsificats, que posteriorment es destinaven a la venda ambulant.
Allò semblava El Corte Inglés. Hi havia tot tipus de productes falsificats de primeres marques, des de bosses de mà fins a ulleres, cinturons, roba interior, perfums, calçat esportiu, auriculars, roba de vestir i esportiva, perfums i rellotges, així com també telèfons mòbils.
Però què fan els nostres governants?. Res, no es pot criminalitzar els top manta, pobrets. El conseller Saura ja es va empescar durant el seu mandat al capdavant d’Interior aquella idea brillant de cedir-los una part de l’espai públic en localitats turístiques perquè, clar, no se’ls pot perseguir.
Barcelona -des de l’arribada d’Ada Colau- ha esdevingut el paradís dels top manta. Diria que n’han vingut de l’estranger i tot. Només cal que passeguin per Plaça Catalunya o el túnel que connecta el Metro i els Ferrocarrils de la Generalitat la foto del qual il·lustra aquest article.
No m’estranya: tenim un tinent d’alcalde de Drets, Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, que el primer que va fer ahir és fer un tuit amb aquest missatge: “Lamentable. La persecució policial a Salou contra top manta acaba amb senegalès mort. Tots en som còmplices! (uns més que altres)”. Ell sí que n’és de còmplice. I una regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, que es manifesta amb els top manta i diu que els racistes som nosaltres. La primera acusació que fan quan es vol aplicar les lleis és dir-te que ets un racista.
Per això l’última baixada de pantalons ha estat la d’aquest dimarts a Salou. El servei ferroviari va estar interromput gairebé deu hores -m'imagino la gent Sants suant la cansalada- fins que els Mossos, gràcies a un “mediador”, van convèncer els top manta que, si us plau, abadonessin la seva actitud. Els 13 detinguts, van quedar en llibertat.
És veritat que l'operació va acabar amb un ciutada senegalès mort. Per descomptat, si hi ha hagut homicidi o mala praxis policial s’ha d’investigar a fons. Malauradament tampoc seria la primera vegada amb la Policia de la Generalitat. Però a mi em costa de creure que els Mossos facin com la Gestapo, que llançaven els detinguts pel balcó.
Qui empaitarà ara els top manta si saben que tenen impunitat? Que n'hi ha prou amb muntar un sidral? En atreure, d'altra banda, l'atenció dels mitjans de comunicació i acusar tothom de racisme?. Pedonin la pregunta, però tenen papers o no tenen papers perquè si no en tenen potser que els hi apliquin la llei, no?. Jo, que tinc un amic que és òptic, només faig pensar en ells: qui els hi comprarà ulleres de sol en plena temporada si els top manta les venen sense IVA i La Vanguardia gairebé les regala per 2,99 euros.
Conec el nou conseller d’Interior, Jordi Jané, des de fa anys perquè va començar d’assessor jurídic del grup parlamentari català a Madrid -llavors encara Minoria Catalana- a finals dels 80. Després va ser diputat al Congrés durant quatre legislatures fins que Mas l’ha fet conseller.
És un bon tio. Per això ja em va fer patir el dia de la seva estrena en roda de premsa de Consell Executiu el passat 7 de juliol perquè, en plena onada de calor, només feia que advertir als piròmans. En aquest país crec que els únics piròmans que han enxamant han estat els d’Horta de Sant Joan i encara perquè es van fer un selfie.
I el 31, quan explicava el balanç de sinistralitat viària del primer semestre, va fer el número aquell amb el mòbil que almenys li va permetre sortir pel TN. Però entre un bon tio i un destraler segurament podríem trobar un paio intermedi que almenys apliqués la llei. Tenim, cosa que ja sabíem, un govern que no governa.
Però saben quin és el problema de debò? Que la política d’immigració d’un país és massa important per deixar-la en mans d'Àngel Colom, les ONG i fins i tot els mitjans de comunicació, que llevat alguna excepció -com e-notícies- només fan que transmere una imatge bonista del fenomen migratori. La Vanguardia dedicava ahir tres planes del seu suplement d'estiu al testimoni de 20 immigrants que explicaven quin era el seu lloc preferit a la ciutat. Al periodista ni tan sols se li va ocórrer preguntar com van arribar: si legalment o per la porta del darrera.
Al debat dels precandidats republicans, totohm se li va tirar al damunt, però Donald Trump va dir una veritat com una casa: “I think the big problem this country has is being politically correct". En traducció lliure: la correcció política ha fet molt de mal. També a Catalunya. Aquí tenim un Parlament que ha demanat -fins i tot amb els vots d'Unió, però d'això ja en parlarem un altre dia- tancar els CIE. Si tanquem els CIE com expulsem un immigrant quan un jutge decideix que cal expulsar-lo? L’anem a buscar a casa seva i li preguntem, amablement, si vol ser expulsat?.
(1) El Periódico (Esther Celma): "Sis mossos ferits en una batuda contra el 'top manta' a Cambrils", 14 de juliol del 2012
(2) El Periódico: "50 manters llancen pedres a la policia en ple passeig de Gràcia", 29 d’agost del 2014
(3) La Vanguardia (Enrique Figueredo): "Tres enfrontamens en dos dies entre manters i guàrdies urbans", 30 d'agost del 2014
