Publicitat
La Punteta · 29 de Febrer de 2016. 09:39h.

ANDREW DOWLING

El Procés ha mort. Visca l’independentisme català!

L’independentisme català ve de llarg però ha estat molt marginal fins el 2006/2007. Amb el segon Aznarato (2000-2004), amb el projecte del nou Estatut (2003-2010) i amb l’arribada de la crisis econòmica (2008-), l’independentisme comença a créixer, poc a poc fins el 2011 quan ja té el 24 per cent de suport.

Amb l’arribada de Mariano Rajoy i el Partit Popular al Govern Espanyol el novembre de 2011, l’independentisme comença a canalitzar gairebé tots els greuges catalans. Al mateix temps, l’autonomisme i federalisme cada cop perden més defensors per les raons ben conegudes. A la Diada de setembre de 2012, l’independentisme fa un gran salt, fins i tot tremolant les institucions polítiques. El resultat és també ben conegut: eleccions catalanes a novembre de 2012 i setembre de 2015 amb el “procés participatiu” de novembre 2014 al mig.

Un inmobilisme absolut de l’estat central entre el 2011 i 2015 i tendències recentralitzadores fan que, al final del mandat de Mariano Rajoy, l’independentisme s’ha doblat: el 48 per cent de suport en les eleccions catalans de setembre de 2015. Però es pot dir també que a partir de 2013, comença a aparèixer un fenomen estrany en l’espai polític català: el processisme. El processisme és una manifestació de l’independentisme però no és exactament el mateix. Per a mi, el processisme català té les característiques següents: els catalans tenim raó i per això, (sense suport internacional, amb un estat que negui el dret de l’autodeterminació), l’independentisme de Catalunya està a punt d’obtenir Nou Estat d’Europa (2013), Ara és l’Hora! (2014), i el Vot de Teva Vida (setembre de 2015).

L’independentisme oficial (el processista) fa un gran error garrafal amb la lectura dels resultats electorals de setembre de 2015. Hem guanyat amb el 48 per cent dels vots! I després d’intentar comunicar al món que es pot obtenir la independència catalana, (sense suport internacional, amb un estat que negui el dret de l’autodeterminació), amb el 48 per cent dels vots.

Des de llavors, no hi ha hagut cap líder internacional o cap d’estat que s’ha posat la mà al foc per a Catalunya. Per a mi, aquests mesos des del 27S són la culminació del processisme. La seva culminació i la seva fi.

Des de gener del 2016, comencen a aparèixer aires de realitat, amb Carles Puigdemont i Artur Mas parlant de la necessitat d’obtenir almenys 50 per cert dels vots. També comencen a reconèixer que no hi haurà moviments unilaterals. L’independentisme català ve de llarg i té un llarg camí per davant. El processisme ha fet molt soroll però ha obtingut molt pocs nous. No és impossible obtenir la independència catalana pero és molt difícil. La realitat és sempre dura però almenys és la realitat. El procés ha mort. Visca l’independentisme català!

 

Andrew Dowling

Autor de 'Catalan Independence and the Future of the Spanish State' (Ashgate, 2016).

Publicitat

7 Comentaris

Publicitat
#8 BEJOTA, BCN, 15/03/2016 - 18:51

El president del Cercle d'Economia recomana al Govern aparcar la independència una dècada
Segon Antón Costas la independència de Catalunya hauria de ser una aspiració a llarg termini.

#7 Casper, Bcn, 14/03/2016 - 17:15

¿Y este iluminado de dónde sale?

#6 Joan R., València, 11/03/2016 - 17:24

És surrrealista que un diari com aquest es faça des de Catalunya i no estiga fet des de Madrid, què és on li pertoca fer-se.

#4 Half a Pint en la Costa Brava, y te lo fio largo,subvención mediante, 06/03/2016 - 18:13

Me pregunto como Mathew Tree y otros individuos colaterales al "prusés" han conseguido cierta cuota de predicamento. Si fuere por sus dotes y sapiencia o si vinieren por sus esotéricas poses egipcias, sobre mediante y calita Costa Brava para una "half a pint" bien tirada Duro es el frío y la lluvia.

#3 pers, tortosa, 29/02/2016 - 20:15

Al nacionalismo catalan le da picazon la democracia.Quiere ir hacia la independencia con este remedo que hemos heredado de España.Son instrumentos que no van a ninguna parte.Por eso se sienten tan bien con ellos el PPSOE