Publicitat
La Punteta · 26 de Novembre de 2014. 13:00h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El Robin Hood d'ICV-EUiA

L’altre dia, el diputat d’EUiA David Companyon, que es pensa que és el Robin Hood del segle XXI, va fer un tuit en què preguntava quina importància tenia que, en una notícia sobre violència de gènere, publiquéssim la nacionalitat de l’agressor.

En concret, la del ciutadà gambià que el passat 17 de novembre va matar presumptament la seva parella, de 32 anys, a Sant Pere Pescador (Alt Empordà). El presumpte homicida va fer servir una espasa per clavar diversos cops al coll de la dona.

A mi, sempre que em fan aquest retret, penso més en la víctima que en l’agressor. Perquè la dona en qüestió deixa tres fills de 10, cinc i un any i mig. El germà de la víctima va explicar al TN vespre que hi havia “dues denúncies per maltractament i una ordre d’allunyament”, però això tampoc no va impedir el crim.

L’endemà del tuit de l’il·lustre diputat els Mossos van detenir també una dona equatoriana, en aquest cas a Santa Coloma de Gramenet, per la mort de la seva exparella. I uns dies després, el 22, un home va matar la seva dona a ganivetades. El presumpte homicida, de nacionalitat paraguaiana, va ser detingut en un domicili del carrer d'Aragó de Barcelona. En fi, un novembre tràgic.

Però quan deixarem de mirar cap a una altra banda amb la violència de gènere?. Hi ha cultures i societats en què, malauradament, maltractar la dona és més habitual que en d’altres. Però no es pot dir perquè llavors et surt un Companyon. Això no és racisme, és pura estadística.

No ho dic jo, ho diu -entre d’altres- la Fundació Directa, dedicada a la igualtat de gènere i sospito que de tendència progressista, que el 2009 va analitzar les dades de la violència de gènere a Espanya en un estudi anomenat “Inmigración y violencia de género en España”. Arribava a la conclusió que “la violencia de género afecta de forma mucho más apreciable a la comunidad inmigrante que al conjunto de la ciudadanía española”.

L’estudi revelava que “entre el 1 de enero de 2003 y el 31 de diciembre de 2009, 142 mujeres extranjeras que habían llegado a España en búsqueda de mejores oportunidades para ellas y para sus familias perdieron trágicamente la vida a manos de sus parejas o ex parejas, representando el 30,3% del total de mujeres fallecidas por este motivo”.

“El agresor -afegia- fue extranjero en 139 casos, alcanzando el 29,9% del conjunto. Interesa destacar que, si bien en la mayoría de los casos (el 87%) coincide la nacionalidad del agresor y la de la víctima, 33 españolas perecieron a manos de extranjeros, del mismo modo que igual número de extranjeras fueron, en el período considerado, asesinadas por varones españoles”.

Per descomptat, també hi ha maltractadors catalans de soca-rel, però sortosament, des del franquisme, hem avançat una mica en aquest aspecte. Quaranta anys enrere si el marit apallissava la dona es veia com una cosa gairebé consubstancial del matrimoni. La mateixa mare, o la sogra, li recomanava empassar-s’ho i callar. Potser cal recordar que  les dones no van poder obrir un compte corrent fins el 1976, l’any següent a la mort del dictador.

De fet, El País, que tampoc no és La Razón ni l’ABC, publicava el passat 20 de novembre un reportatge (1) sobre la situació de la dona al Marroc en el qual explicava -a més del fenomen creixent dels casaments de menors per calés: fins i tot nenes de nou anys- que “se calcula que unos seis millones sufren maltrato doméstico”.

“El mal de un creciente machismo recorre Marruecos: Una de cada dos mujeres ha sufrido violencia de género, pero menos del 3% presenta denuncia” explicava. El rotatiu també recordava que "Un trabajo reciente del Foro Económico Mundial sobre mujeres sitúa a Marruecos en la posición 133ª de 142 países".

En fi, si algú té cap dubte que, en algunes societats la dona és considerada inferior a l’home que repesqui les recents paraules del president -president!- de Turquia que acaba de dir, en un fòrum internacional sobre els drets de les dones, que la igualtat entre gèneres va contra natura i que el que han de fer és tenir fills. Almenys tres. A l’hora d’escriure aquest article encara no he sentit cap feminista criticar-ho. 

Amb el tema de la violència de gènere, com deia, hem de deixar de ser políticament correctes si volem agafar el problema per les banyes. Els Mossos van enviar dilluns una nota, per commemorar el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones, en què explicaven que de gener a octubre hi ha hagut un total de 10.995 denúncies per violència masclista. De moment portem 14 homicidis a Catalunya.

També aportaven algunes dades: el 95,5% són majors d’edat i estan a la franja d’edat compresa entre els 26 i 45 anys. Però, com en les millors èpoques del conseller Saura, s’estalviaven dir la nacionalitat dels agressors no sigui cas que ferim alguna susceptibilitat com la de l’il·lustre diputat David Companyon. A casa nostra, la política s’ha convertit en un ascensor social.



(1) El País (Javier Casqueiro): “La mujer regresa al pasado en Marruecos. Aumentan la violencia de género y los matrimonios forzosos de menores”

 

 

 

Segueix-me a twitter

Qui sóc

Més articles

Elogis

 



Publicitat

3 Comentaris

Publicitat
#2 Pere, BCN, 27/11/2014 - 18:50

Les dones que maten el marit (no son poques, al voltant del 15%), és violència feminista?
I els que maten companys de pis? (n'hi ha moltíssims d'aquests casos)

Es bateja amb molta simplicitat com violència masclista, però és més aviat assassins. Sigui la víctima una dona o un home.

#2.1 pepe, andorra, 28/11/2014 - 16:12

Las mujeres q matan a sus parejas no son rentables para las asociaciones feminazis, por eso se silencian esas estadisticas y se persigue a los jueces q se niegan a seguir las consignas de las logias al respecto. Me creere algo cuando vea a estas personas, quejarse delante de una embajada muslim.

#1 Alfons Maristany, Barcelona, 26/11/2014 - 17:34

Es mas importante ser Politicamnete correcto que decir la verdad o buscar la forma de minorar las victimas de la violencia de genero
Que vergüenza