Publicitat
La Punteta · 24 de Febrer de 2011. 13:39h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El sector catalanista del PSC

El sector catalanista del PSC mai ha aixecat el cap perquè la seva imatge pública és Raimon Obiols. Si Raimon Obiols (Barcelona, 1940) és la renovació del PSC anem ben arreglats. Obiols està en política des que jo anava en pantalons curts i m'enfilo cap als cinquanta. Raimon Obiols -com Trias, per cert- és de la generació política de Pujol.

Passarà a la història per les tres patacades electorals consecutives contra Jordi Pujol. La veritat és que -comparat amb Montilla (28) o Reventós (33)- no va fer mal resultat perquè sempre va superar la quarantenta d'escons, però francament tampoc era tan difícil. Les majories absolutes de Pujol s'expliquen també -mèrits a banda- per la feblesa del rival.

Dimats passat vaig assistir a la resurecció del sector catalanista del PSC aixoplugat sota el nom Nou Cicle. Curiós: el sector catalanista del PSC només revifa quan van mal dades. Hi havia un poti-poti: incondicionals com Joan Ignasi Elena, Maria Badia o Jordi del Río. Aspirants a alcaldessa com Pia Bosch o alcaldes que no vol ni Montilla com Hereu. I veterans com Lluís Maria de Puig o Anna Balletbò.

Aquesta mena d'actes acostumen a aplegar també forces exs, alguns dels quals es passen a l'altra bàndol després de ser cessats. En política, el factor químic és sovint més important que l'ideològic. Hi havia per exemple una exconsellera de Cultura (Caterina Mieras), un exregidor a l'Ajuntament de Barcelona (Joan Torres) o un exregidor de l'Hospitalet que fa ara de director del Liceu (Joan Francesc Marco).

En canvi hi havia les absències destacades d'Antoni Castells -tal i com ha deixat les finances de la Generalitat més val que s'amagui-, Quim Nadal -que té aspiracions-, Montserrat Tura i Ernest Maragall. Fins i tot havia l'home de confiança de Montilla, Jordi Menéndez, que s'ha passat al sector catalanista ara que ha perdut -estrepitosament, per cert- les primàries a Sant Cugat i no es pot recol·locar almenys de regidor.

La veritat és que estava ple de gom a gom, però l'endemà em vaig trobar un exministre als passadissos del Parlament i li vaig preguntar a boca de canó: "tu no ets del sector catalanista, oi?" conscient que, en efecte, no ho és. "Mentre hi hagi Obiols al capdavant podeu estar tranquils", vaig afegir. Va fer un somriure de complicitat.

Que consti que Raimon Obiols té segurament molts mèrits intel·lectuals, però jo no els hi sé veure. Ni de paraula ni per escrit. Malgrat que quan era jove el veia de vegades comprant llibres a la Llibreria Mitjans del Vendrell -em trec el barret per una llibreria que arriba al 40 aniversari-. Un polític que compra llibres em mereix molt de respecte. Sobretot si, a més, se'ls llegeix.

De fet, dimarts passat, tenia raó quan deia que l'esquerra a Catalunya només serà capaç de derrotar CiU si planeja una "aliança de l'esquerra" -"una Aliança de la Catalunya de progrés" és el nom oficial-. És el mateix que proposava Carod -un altre gran tèoric i pèssim home de govern- amb la seva Olivera a la catalana. Però després del pas del tripartit pel Govern de Catalunya caldrà molt, molt de temps per esborrar la mala imatge que han deixat les esquerres.

Quan Obiols ja portava una bona estona parlant va dir que "jo ho he dit tot", però abans que l'auditori respirés alleugerit va continuar perquè va confessar que això del micro crea addicció. Va haver-hi un altre moment gloriós, en el que els periodistes pensàvem que finalment ens donaria  titular, quan va dir que "hem estat lliures en les primàries del PSC", però tot seguit es va arronsar i va dir "passivament lliures" que era com no dir res.

Planyo els periodistes que durant el període de Raimon Obiols al capdavant de la primera secretaria del partit (1990-1996) cobrien les rodes de premsa del partit perquè diuen que eren somníferes com un tranxilium. Més que una roda de premsa eren un monòleg interminable.

Tanta mala fama que arrosseguen els capitans del PSC i amb Raimon Obiols han semblat la mare Teresa de Calcuta. Obiols ha estat eurodiputat durant tres legislatures seguides (1999, 2004 i 2009) i quan han fet la renovació de les llistes s'ha limitat a posar-se segon en comptes de primer. L'electorat del PSC, també a les europees, de vegades és a prova de bombes.

El socialisme europeu m'ha caigut als peus des que vaig descobrir que els partits de Ben Ali i de Mubarak pertanyien a la Internacional Socialista. O que l'expresident egipici presidia la Unió Europea per al Mediterrani, amb seu a Barcelona.

A iniciativa pròpia o per encàrrec, quan Agustí Colomines es va empescar allò de la casa gran del catalanisme, Obiols va contraatacar amb la causa comuna. Alguns, com Ferran Mascarell, van anar a les dues. Però tinc la sensació que Obiols -com Portabella- està amortitzat. El sector catalanista del PSC va morir amb Josep Pallach. I d'això (1977) fa una pila d'anys.

Publicitat

3 Comentaris

Publicitat
#3 Francesc, Barcelona, 27/02/2011 - 15:27

Em sembla qu la gent està molt cremada del poder tan immens del PSC a Catalunya, i tan apocat a l'hora de defensar el país.

#2 Francesc, Barcelona, 27/02/2011 - 15:25

Precisament, estic convençut que és ara quan el pallaquisme -es a dir un Partit Socialista Català independent del PSOE- prendrà una gran embranzida, després del paper del PSC a Madrid arran de la votació del preàmbul a l'Estatut i del paper a la Loapa.

#1 Alfredo, Hospitalet, 24/02/2011 - 18:04

Joer con el Corbacho (exministro del Paro).Ese si que es renovación...alcalde,diputación de Barcelona, Ministro del guiness y ahora diputat!!! Ànimo PSC (el Paro Sube con Corbacho) !!!