De debò que ve del nom d'una plaça? Ho dic per la Plaça i pel carrer d'Espanya de Sitges, que el govern municipal de CiU ha decidit -a proposta de la CUP- rebatejar com plaça del Pou Vedre i carrer de la Bassa. Sí, ja sé que la decisió es va sotmetre fins i tot a una consulta popular. I que són els noms originals.
Però Francesc de Carreras donava aquest dissabte a La Vanguardia (1) unes xifres que posaven els pèls de punta: al final van votar a favor del canvi només 373 persones -mentre que 249 ho van fer en contra- d'un cens de 17.478 persones. L'abstenció, doncs, va ser superior al 96%.
Com amb la consulta passi el mateix ja hem begut oli. D'acord, De Carreras és l'intel·lectual més destacat de Ciutadans, però venint d'un catedràtic de dret constitucional de l'Autònoma segur que les dades van a missa.
La qüestió és: Sitges no té altres problemes?. No ho estarem tapant tot amb el sobiranisme?. Al capdavall, l'última vegada que vaig donar-hi un tomb -de la mà d'una experta com Beli Artigas- havien convertit el patrimoni modernista en un veritable nyap. Em temo que això és responsabilitat de l'anterior equip de govern, però tampoc sé si l'actual ho arreglarà.
La independència no hauria d'anar en contra d'Espanya, sinó a favor de Catalunya. En aquests casos en què el sobiranisme és fa antipàtic paga la pena recordar la conferència que l'exconseller Xavier Vendrell va pronunciar a la biblioteca Jaume Fuster de Gràcia el 28 de gener de 2010 (2). Hi havia un capítol sencer en el que advertia que "la majoria estima Espanya". Jo la guardo com una relíquia.
"Avui, agradi més o menys -afirmava llavors-, la majoria de dones i homes que viuen al nostre país tenen un sentiment d'identificació, d'estima per Espanya. I no només entre les persones nascudes allí o els seus descendents. Tres-cents anys de vinculació, que no tothom ha viscut com a ocupació, han fet la majoria dels nostres connacionals se sentin vinculats, en major o menor mesura, emocionalment a Espanya".
"L'Espanya d'avui -continuava-, dins de les seves limitacions, té projecció internacional, els seus presidents són rebuts pels dels EUA o Rússia, se la convida al club dels més pdoeross i se la reconeix com una democràcia consolidada als països i de la Unió Europa. Ja no fa vergonya ser espanyol. És més, molts d'ells se senten orgullosos".
És veritat que l'Espanya del 2013, comparada amb la del 2010, ha tingut la prima de risc o el cas Bárcenas -i el cas Palau i el cas ERO, perquè tot suma-, però el que deia Xavier Vendrell ara fa tres anys segueix sent vàlid: l'Espanya del segle XXI no és l'Espanya de Franco o la d'Alfons XIII.
I espero que, a hores d'ara, ningú qüestionarà el pedigree sobiranista de Xavier Vendrell. Per si de cas els hi recordaré el currículum perquè va ser diputat al Parlament per ERC (1999-2005), secretari d'oganització i fincances (1999-2005) i conseller de Governació (2006), entre d'altres càrrecs. De fet, va començar com a president comarcal d'Esquerra al Baix Llobregat el 1991.
Anteriorment, havia estat membre de la direcció de l'MDT (1986-1989) i de Catalunya Lliure (1989-1991). No sé si, en cas d'haver estat alcalde de Stiges, hagués fet del nom de la Plaça d'Espanya el tema estrella de l'estiu.
El problema, en el fons, és que també en aquest cas estem venent la pell de l'òs abans de caçar-lo. Espero que a Sitges vagin sobrats de francesos perquè aquest anys són els que han salvat la temporada en molts municipis turístics de la costa. Els espanyols ja ni vénen. No m'estranya.
(1) "La lògica segons Pujol"
(2) "L'esquerra independentista: de l'extraparlamentarisme a l'hegemonia"
Si em busques em trobaràs:
Web personal: http://www.xavierrius.cat/
Elogis: http://www.xavierrius.cat/Elogis_xavier_rius
Insults: http://www.xavierrius.cat/insults
Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies
Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies
