En les darreres 24 hores, Mas ha gairebé implorat en dues ocasions al PP que deixi fer la consulta i fins i tot li ha recordat que “no és vinculant”: una al Dinar de la Cambra de dijous i l’altra en la reunió del grup parlamentari de CiU a Vilafranca del Penedès l'endemà. Com que en les dues estava present, juro solemnement que no ho he somiat.
A Vilafranca també ha assegurat que havia trobat el grup parlamentari de CiU “ferm, fort, serè i decidit” i s’han fet la foto de rigor a l’escala de la basílica de Santa Maria, amb una estelada penjada a cada torre. Espero que això de "ferm, fort, serè i decidit" sigui fins al final perquè venen mal dades. L'OTAN deia el mateix amb Putin i ara no sabem què fer amb la fruita de Lleida.
Perquè ara que encara són 50 diputats jo em preguntava -mentre fèiem allò que tècnicament s'anomena el mut- quants en quedaran la propera legislatura. Suposo que saben que molts no repetiran i que més val que es comencin a buscar la vida al sector privat. Hi haurà cops de colze per anar a les llistes. Les places de sortida assegurada seran limitadíssimes.
La reunió del grup parlamentari de CiU a l’inici de la temporada és habitual. En anys anteriors la van celebrar a Girona, la Seu d’Urgell i Tortosa per allò d'acostar-se al territori. Però en aquesta ocasió els estrategues de CiU -amb el suport de l’alcalde, Pere Regull- han triat l’antic Palau Reial de Vilafranca.
El lloc, reconvertit en Museu del Vi, porta mals auguris perquè és l’indret on va morir el rei Pere, el Gran, el 10 de novembre del 1285. Alerta amb la data. Anava camí de Salou per embarcar amb la seva flota en direcció a les Illes Balears per combatre el seu germà Jaume II, rei de Mallorca, i fer realitat el seu somni: reunificar la corona que havia dividit el seu pare, Jaume I, el Conqueridor, entre els seus fills.
Primer es va aturar a Olesa de Bonesvalls i després a la seva residència reial de Vilafranca. Ja no es va recuperar. El van enterrar, vestit de monjo com havia demanat, al monestir Santes Creus. A fora hi ha una placa, amb segones intencions, que recorda que va ser gran “per sa gloriosa història militar i per la llibertat política que ell assentà en la terra catalana”.
El cert és que la consulta ha esdevingut un veritable tràngol per a CiU. Només cal veure la cara que fa Mas quan li pregunten sobre el tema. I com repeteix els mateixos arguments: que si la consulta serà legal, que si el Consell de Garanties, que si ens deixin votar. Però com que el temps passa volant, darrerament ha afegit la petició al PP que almenys no recorrin la Llei de Consultes i que, passi el que passi, és nomes "consultiva". Ho juro, tampoc no ho he somiat.
Per això, a hores d’ara, l’única incògnita és saber si el Govern està disposat a saltar-se la legalitat (espanyola) per convocar la consulta i fa tota la pinta que no. En realitat, ja va insinuar la vicepresidenta Ortega que aquestes coses no es fan. "Ningú no pot demanar a cap govern que actuï al marge de la llei”, va dir dilluns a TV3.
Però llavors qui en culparan? Madrid? Tothom sabia, des d’un bon començament, que (1) el PP té majoria absoluta, (2) Rajoy impugnaria la consulta i (3) el Tribunal Constitucional no la deixarà fer. Si al final s’arronsen no n’hi haurà prou en desviar responsabilitats cap a la Moncloa. El més difícil serà gestionar la frustració nacional que es pot generar el 10N. En política més val no plantejar batalles que no pots guanyar. En fi, un embolic.
