Publicitat
La Punteta · 13 de Juliol de 2015. 17:08h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El submarí de Convergència

Rigol i De Gispert, a l'acte de diumenge

Suposo que, a hores d’ara, tohom sap que els crítics d’Unió acabaran a Convergència. No perquè ho digui Ramon Espadaler -l'ha endevinada segur-, sinó perquè és llei de vida. Fundar un partit és el pas intermedi per acabar en un altre. Per poder negociar almenys de tu a tu amb un de més gran.

Si Mas no aconsegueix fer la famosa llista unitària -dubto que ERC i la CUP piquin per moltes cimeres que es facin a Palau-, farà una candidatura amb consellers del Govern, dirigents de CDC, independents, mediàtics i … Demòcrates de Catalunya. Llavors sempre podrà dir que és una llista de país. O, com a minim, una coalició.

De retruc, farà la guitza a Duran. Vistes les al·lusions de Toni Castellà a l’habitació del Palace s’ha guanyat, per mèrits propis, participar en el míting final de Convergència. Segur que la parroquia convergent embogiria. Llàstima que no es va atrevir mai a dir-ho quan era membre de la direcció d’UDC.

Trobo que les crítiques s’han de fer quan estàs a dintre, no quan ja has marxat. Llavors és molt fàcil fer-se el valent. Tant se val, les hostilitats entre els dos antics socis de federació tot just han començat. Els divorcis no acaben mai bé. Tampoc en política.

No voldria pas, amb aquesta reflexió, que els militants de Demòcrates de Catalunya s’emprenyssin. Hi ha gent de bona fe a tot arreu. Però hi ha un munt d’exemples -recents i llunyans- en la política catalana que avalen les meves paraules.

Max Canher també va crear un partit, Acció Catalana, abans d’acabar a Esquerra a mitjans dels 90 després de deixar Convergència. Si ara aixequés el cap -traspassà el 2013- no entendria res perquè quan es va donar de baixa de CDC va dir, segons la Viquipèdia, una frase com aquesta: “He estat utilitzat com a boc expiatori per la defensa del dret de Catalunya a l'autodeterminació”.

Aquest país té mala consciència amb Max Canher. És un personatge malaguanyat perquè, quan el van nomenar conseller, l’esquerra -que no havia paït la derrota contra Pujol- el crucificà. Agustí Pons, parlo de memòria, ho explica bé a les seves memòries Temps indòcils (2007).

El propi govern de CiU també devia tenir remordiments perquè li van organitzar un homenatge i el 2013 li van donar la Medalla d’Or de la Generalitat a títol pòstum, que es quan no s’han de donar les medalles.

El fins ara tinent d’alcalde d’Habitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona, Antoni Vives, ens en podria fer cinc cèntims un dia perquè, com a secretari general d’Acció Catalana, és l’únic home que conec que ha estat a la direcció d’Esquerra i la de CDC. El transvasament no ha servit, tanmateix, perquè convergents i republicans superin els recels mutus.

Un altre cas similar és el de Catalunya 2003, l’entitat que va fundar Pere Esteve després de marxar de Convergència i entrar en l’òrbita d’ERC. En aquest país està prohibit criticar els morts, però la veritat és que a Esteve -que havia estat secretari general de CDC- gairebé no el va seguir ningú llevat Isabel Novell, Isabel Galobardes i alguns altres fidels.

L’esmentada plataforma, segons la Viquipèda, va ser pesidida per Miquel Strubell -crec que, dels Strubell, l’intel·ligent és l’altre: va ser diputat al Parlament i no li vaig sentir mai un estirabot-, però va acabar sent la via per integrar-se en Esquerra.

Amb el tripartit va ser nomenat conseller de Comerç, Turisme i Consum fins que la malaltia el va apartar primera de la política i després de la vida. La veritat és que un home cartesià com ell -era enginyer industrial de professió- hagués pogut fer molta feina enmig d’aquell desgavell. Només superat pel desgavell actual.

En fi, hi ha més exemples perquè tota la colla d’escissions del PSC -NetCat, Moviment d’Esquerres, Avancem- s’han afanyat a buscar l’aixopluc d’Esquerra al Parlament Europeu o a les municipals. Tothom sap, ells també, que sols tenien poques o nul·les opcions.

Fins i tot Toni Comín, que diuen que fa de gurú de Junqueras -ara ho entenc tot- ha fundat l'associació Socialisme, Catalunya i Llibertat. Com que diuen que només són ell i l’Elvira Duran no arriba a la categoria de partit. Però per a les fotos va la mar de bé.

El que no sé és si a Artur Mas li sortirà a compte incloure tres exdirigents d’Unió a la llista de Convergència: Joan Rigol, Núria de Gispert i Toni Castellà. Quants vots obtindria, per separat, Demòcrates de Catalunya?. Amb entre 30-32 diputats segons l'última enquesta hi haurà garrotades per anar les llistes.

En el benentès, a més, que tres candidats provinents d’UDC desplaçaran, a l’hora de fer la candidatura, tres aspirants de Convergència. Posem per cas Lluís Guinó, Àlex Moga o Xavier Cima, per exemple. No els hi vull cap mal, eh?: Però, a la llista del president passarà com al Barça: es valorarà més el fitxatge extern que el jugador del planter.

 

 

 

Twitter

Web personal

Més articles

Elogis

Insults

Publicitat

2 Comentaris

Publicitat
#4 carlitus, barcelona, 13/07/2015 - 20:40

Tots plegats, patètics. I amb aquesta colla hem de crear i gestionar un Estat. Està clar que en un país on la gent sembla que considera Fernández el polític millor valorat, aquests són tots uns Bismarck. Catalunya triomfant.

#2 Carlos Gomez, Bcn, 13/07/2015 - 19:14

Una mes de ratolins i formatget.
Dolça Catalunya, patria del seu cor.