La coordinadora del PDECAT, Marta Pascal, ha afirmat aquest dimarts que volen presentar "batalla" enfront els populismes de dreta i d'esquerra. També que a l’antiga Convergència hi cap tothom: “els independentistes, sobiranistes i indecisos”. Com als vells temps.
Fan tard. Han perdut la seva identitat. No són carn ni peix. No se sap ben bé que sòn. Com que durant 23 anys els hi van estar dient que eren la dreta catalana ara volen competir amb Colau o la CUP. No hi ha res pitjor en política que anar pel món acomplexat.
Encara recordo que, el 27 de juliol de l’any passat, van donar suport a la ILP del cànnabis. Va ser molt emocionant: tots els diputats dempeus aplaudint. Però ho feien només un any després que el llavors conseller d’Interior, Ramon Espadaler, enviés els Mossos a tancar els clubs de cànnabis. Sí, Espadaler era d’Unió. Però no actuava per lliure, sinó amb el vist-i-plau de tot el Govern presidit llavors per Artur Mas.
És com el tema dels refugiats. S’hi pot estar a favor o en contra. Fins i tot a favor per raons humanitàries -estic esperant amb candaletes saber quants refugiats acolliran a Sant Cugat o a la Garriga-, però sense cap mena de matís que els diferenciï d’Ada Colau o de la CUP?
I el mateix amb la pobresa energètica. Aquí ha estat el president Puigdemont el que ha presidit cimeres a Palau i ha fet costat a l’alcaldessa de Barcelona. Però a l’hora de la veritat un tribunal que depèn de la pròpia Generalitat ha paralitzat el concurs del consistori.
M’estalvio altres detalls com l’embolic del canvi de nom, fer una direcció nova de trinca en el que renoven tothom llevat el president o aprovar uns Estatuts que després han d’infringir perquè quatre membres continuïn al comitè executiu.
El problema és que, en el fons, tothom sap que la creació del PDECAT era una operació de màrqueting perquè Mas pogués continuar al capdavant. Ja ho va dir ell: donava un pas al costat, no pas enrere. I ara no descarta tornar a presentar-se en cas de sentència absolutòria o d’independència. Aquesta darrera més difícil encara que l’absolució.
L’altre dia, als passadissos del Parlament, em deia un diputat del PDECAT que el pitjor que els hi passat ha estat perdre les seves referències ideològiques. Els marcs mentals. Però si hi ha un responsable de tot plegat té noms i cognoms: Artur Mas i Gavarró. Per això, quan fan un discurs al consell nacional del partit, sempre em pregunto el mateix: però què aplaudeixen?.
Ànims, les eleccions són a tocar. I aquest cop, pel que sembla, sense el paraigües d'Esquerra.
PD/ Si t'ha agradat aquest article potser t'agradarà aquest llibre: https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe
