Publicitat
La Punteta · 1 d'Abril de 2012. 19:45h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

El suïcidi de TV3

Treballadors de TV3, el dia de la vaga

Com que l'altre dia una camarada del comitè de vaga no tenia ni idea de quants treballadors té la Corpo -espero amb candeletes la demanda judicial- he pensat que seria un bon moment per a recordar-li-ho: Televisió de Catalunya té una plantilla 2.133 treballadors i Catalunya Ràdio de 427, segons el projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2012 (Annex de Personal). A això cal afegir-hi els 47 dels serveis centrals de la la CCMA. En total: 2.607.

Posats a fer, potser cal recordar també que, segons l'esmentada llei, el pressupost de TV3 és enguany de quasi 339 milions d'euros, dels quals 235 els aporta la Generalitat -és a dir, els aportem entre tots- i el de Catalunya Ràdio puja a 44 milions, 25 milions en subvencions.

Pel que fa al conveni només cal recuperar un article del 2010 del director del Diari de Girona, Jordi Xargayó, -un altre a qui no conviden mai a TV3- que explica que "tenen tres pagues extraordinàries (juny, setembre i desembre); mitja paga extraordinària a l’abril; una paga de prop de 500 euros a l’agost per cada fill menor de 18 anys; 35 dies de vacances; i cinc dies de permís de lliure disposició cada any".

També "plans de pensions; assegurances, uns permisos per matrimoni (29 dies), canvi de domicili (2 dies) o per malaltia greu de familiar (3 dies) superiors als marcats per l’Estatut dels Treballadors i un llarguíssim llistat de condicions (salaris, horaris, hores extres, dietes, etcètera) inimaginables en qualsevol empresa". En el benentès, per descomptat, que en època de retallades algunes d'elles poden haver estat congelades.

Quin és el secret per tenir unes condicions laborals tan avantatjoses? Ell mateix ho explicava: "Han aconseguit un extraordinari conveni a base de pressionar, vull dir negociar, cada cop que s’acostaven eleccions.". Des de la posada en marxa de TV3 el 1983 -de la mà del criticat Lluís Prenafeta, per cert, l'únic que se salva de tota la colla de la Fundació Catalunya Oberta- imaginin si n'hi ha hagut d'eleccions.

Fins i tot un altre periodista Xevi Xirgo, -sens dubte amb més pedigree catalanista que jo- recordava en un altre article el passat 27 de març que "la Corpo acumula des del 2007 una pèrdua de 65 milions". Ara espero que al director d'El Punt-Avui no li diguin "manipulador", "poca-vergonya", "patètic", "deshonra de la professió", "penós", "buscabregues", "friki", "mafiós" o "malalt", com alguns m'han dit a mi.

La cosa s'ha diversificat perquè fins ara només em deien botifler, agent del Cesid, infiltrat de la Guàrdia Civil, Javier Tejedor Rius -em vaig invertir els cognoms fa un pila d'anys, no me n'he amagat mai, però no crec que sigui l'hora i el lloc d'explicar intimitats familiars. Ves per on e-notícies és un diari tan plural que fins i tot es pot insultar al director.

Però, no t'ho perdis, aquests 65 milions són A MÉS A MÉS -les majúscules són meves- del dèficit de 1.047 milions que ja va eixugar el tripartit el 2007 i que, per descomptat, també paguem entre tots. Amb aquesta quantitat podríem finançar la meitat del nou Hospital de Sant Joan de Reus que, com deia en un dit a l'ull anterior, semblava la Nasa.

Amb un detall important: del pressupost total de TV3, 122 milions són despeses de personal. No sé si posar-me a fer divisions entre la partida de personal i la plantilla total (2.133). Un dia li vaig preguntar a en Jaume Roures amb quanta gent feia La Sexta i em va deixar glaçat: 100 persones. I en Jordi Basté explica en un llibre ("Ens hem fet grans") que el primer que li va sorprendre en passar de la ràdio pública a la privada va ser l'abundància de mitjans a la primera.

Potser tots els treballadors de TV3 que dijous passat van fer vaga encara no ho saben, però ells mateixos han posat la cadena a la picota. No estic en contra del dret de vaga -tampoc no estic en contra del dret a treballar-, però el més senzill hagués estat fer vaga a TV3 i la resta de canals, mentre el 3/24 no parava d'emetre. El dia que la gent demanava més informació, la televisió pública de Catalunya, la nostra, ens va deixar orfes. Com ja va passar a la vaga del 29-S del 2010.

Per això tots el que el dia anterior es manifestaven a les portes del Parlament a favor d'una televisió pública "i de servei" -de servei?, però si no hi eren- o els qui el 29-M feien rotllanes a Sant Joan Despí han de saber que, a partir d'ara, s'ha acabat el bròquil. Si els sindicats de TV3 van convocar vaga no va ser només contra la reforma laboral, sinó sobretot per fotre Convergència o el PP. Comissions  -crec que són majoritaris a la cadena- va arribar a fer un vídeo en què ni tan sols hi sortia la reforma laboral. Sota l'expressió de reivindicacions professionals, els sindicats acostumen a amagar simples reivindicacions salarials.

Una reforma laboral, ves per on, que no els ha afectat gens ni mica. Encara. I si no que els ho preguntin als seus companys de l'ADN, d'El Punt-Avui, de Público o d'El Periódico. Alguns diaris feien portades contra la reforma laboral, però a l'hora de la veritat no van dubtar en aprofitar-la a fons.
Això no vol dir que a TV3 -i a Catalunya Ràdio- no hi hagi excel·lents professionals -amb la directora al capdavant- que haurien volgut estar al peu del canó el dia d'uns aldarulls que han estat portada a tot el món. Jo mateix en conec un munt que no esmentaré per no posar en perill la seva trajectòria a la casa.

En el fons, l'únic que ha tingut prou pebrots ha estat el tècnic de Catalunya Ràdio, Xavier Vall, un molt bon tècnic segons algun comentari, que em va plantar cara. A aquest home l'haurien de fer director tècnic o cap de programes de l'emissora, com a mínim. Deu ser dels pocs que deu saber què s'ha de fer amb Catalunya Ràdio.

Per això al nou consell de govern de la CCMA -i sobretot al nou director de TV3 i de Catalunya Ràdio- se li ha girat feina, perquè tothom sap -fins i tot la plantilla de TV3- que un ERO és inevitable. Després de quasi 30 anys en antena, la plantilla està envellida, desmotivada i, en algun cas, desenfeinada.

Televisió de Catalunya haurà de fer tard o d'hora l'Expedient de Regulació d'Ocupació que van fer a TVE el 2007. Sempre em pregunto el mateix: si de Sant Cugat en van fer fora 600 persones -que continuen cobrant 3.000 euros al mes com a mínim- i segueixen en antena què feien abans tota aquesta gent?

No estic a favor de la privatització de TV3, ni molt menys. Però amb l'excusa del català, l'espai comunicacional i tota la pesca, TV3 ha estat intocable fins ara. S'ha acabat. No podem demanar esforços a mestres, mossos, metges i bombers si la plantilla de Televisió de Catalunya viu en un altre món.

Ho dic sempre: la llengua catalana necessita mitjans de comunicació en català, però sobretot mitjans de comunicació en català i amb audiència. Aquí cada partit ha tingut el seu espai mediàtic -Catalunya Ràdio era de CiU, la Com dels socialistes i Ràdio 4 del PP- segons governaven uns o altres a Catalunya o a Madrid. Però una cosa és la llibertat d'informació i d'expressió i l'altra que cada alcalde vulgui tenir la seva emissora -fins i tot la seva televisió local- per treure el caparronet de tant en tant. La majoria de partits han confós l'espai de comunicació català amb el seu propi espai de comunicació.

El passat 22 de desembre, durant el lliurament del Premis Nacionals de Comunicació, Mas va dir unes paraules que, a primer vista, podien ser malinterpretades, però que en el fons tenia raó. El president va demanar als mitjans de comunicació que ajudin a "aixecar el país". “En aquest moment -va afirmar-, la vostra feina no és només fer preguntes incòmodes, sinó ser també part de la solució. I això vol dir ajudar a que hi hagi un canvi de mentalitat al nostre país”.

Sóc el primer a criticar el Govern si cal. I mai he confós el govern amb el país, com han fet sovint algunes forces polítiques. Però TV3 ha d'estar més que mai al servei del país, però sobretot del periodisme. I, per descompat, ha de continuar lluitant pel lideratge, però això no vol dir carta blanca ni barra lliure.


PD / Sort que no em faran mai director de TV3. Entraria a sac.

 

 

El llibre que no sortirà mai a TV3 (11,90 euros):

Contra la Barcelona progre

Crítiques i ressenyes:

http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

També em pots seguir al Twitter:

@xriusenoticies

Publicitat

31 Comentaris

Publicitat
#24 ramon, barcelona-c, 08/04/2012 - 00:12

Excel.lent síntesi de la realitat de TV3 i Cat radio desde un punt de vista económic i de privilegis i no ha volgut burxar en el tema polític . Fa molts anys ambdues entitats estàn plenes de gent de l'esquerreta amb una acció informativa parcial i fins i tot deconstructiva de la realitat ,vergonyós

#21 Robert, bcn, 04/04/2012 - 17:11

Doncs té raó, senyor Rius. Sóc independentista i crec en una TV nacional pública potent, de servei públic, amb qualitat i que treballi per a aquest "espai comunicacional català" com a alternativa del marc espanyol hegemònic. Però... privilegis galàctics, funcionaris ociosos i xantatges, NO!!!

#20 CAno, Barbera, 04/04/2012 - 05:13

Tot lo que voste diu... no está contrastat. vos divageu amb rabia i folìa cap un dels mitjans que mès be traballen ireconegut internacionalment, els seus traballadors son autèntics professionals.
Vos nomes actueu amb meyns preu Cap els profesionals.

#20.1 Gerard, Barna, 05/04/2012 - 02:56

N'hi ha que sí, n'hi ha d'altres que no tant i alguns altres senzillament paren la mà i gaudeixen del cafè etern.

#20.2 ramon, barcelona-c, 08/04/2012 - 00:17

En que se sustenta el que sembla l'únic argument " informació no contrastada " no recordo haber llegit en lloc una informació desmotant l'exposició del sr Rius , per cert molt fluix en el seu atac a aquest redactors responsables dels Telenoticies.Encara que sigui "nostra" se l'ha pot criticar.

#19 Clara Roig Equey, Barcelona, 03/04/2012 - 22:55

Un article d'une qualité exceptionelle ! Mes félicitations.

#18 Miquel, pineda de mar, 03/04/2012 - 17:43

Bon comenari Sr. Rius. La veritat és que jo moltes vegades l'he associat als insults que vosté recorda i sovint penso que és vosté massa demagògic però li haig d'agrair profundament el comentari d'avui i, especialment, l'esforç de documentació del mateix. Moltes gràcies.