No voldria pas desencoratjar al personal, però la destitució del fiscal en cap de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, estava cantada des de la seva polèmica entrevista. Entre d'altres raons perquè la fiscalia és un òrgan jeràrquic i el fiscal general de l'Estat el nomena el Govern.
De fet, només cal repassar la llista de fiscals generals d'ençà de la Transició per adonar-se'n que hi ha algunes perles com Javier Moscoso (1986-1990) que, abans d'arribar al càrrec, havia estat fins i tot ministre de la Presidència amb Felipe González (1982). Moscoso, com d'altres, va veure rellançada la seva carrera política el dia que es va passar de la UCD al PSOE.
També cal destacar Luis Anton Burón Barba (1982-1986), que va ser el fiscal en cap que volia ficar Pujol a la presó per Banca Catalana. Com que jo era llavors molt jove i encara creia en la independència de la justícia -i de la fiscalia- sempre vaig voler creure que van actuar de bona fe, sensació que es va esvair definitivament el dia que Villarejo va fitxar com a càrrec de confiança de Joan Saura.
Una altra perla va ser Eligio Hernández (1992-1994), que en tot l'afer dels GAL va mirar sempre cap a una altra banda. De fet, en una entrevista el 2010 encara recordava que la guerra bruta contra ETA va començar amb Franco i Suárez que, ves per on, va ser l'excusa que donava el PSOE per exculpar Felipe González.
N'he esmentat tres, però el PP en va posar dos que només de sentir el seu nom em poso a tremolar: Juan Ortiz Urculo (1996-1997) i Jesús Cardenal (199-2004). De Torres-Dulce m'estalvio comentaris però, a la vista de el cessament de Rodríguez Sol, ens donarà probablement grans titulars.
Per això la reacció de CiU, d'ERC, de Rafael Ribó -que ho ha vist com "un atemptat a la democràcia- o fins i tot del president Mas -"la llibertat està amenaçada"- em sembla exagerada. Al Síndic de Greuges ja li està bé disparar contra el PP perquè al capdavall va ser líder d'Iniciativa i al Govern tapar durant uns dies altres problemes com els 665.000 aturats a Catalunya, una xifra terrorífica.
Una altra cosa és que la destitució estigui fora de lloc perquè Martín Rodríguez Sol és tan independentista com Pere Navarro, posem per cas. En realitat, plantejava el mateix que plantegen els socialistes: que la pregunta fos "legal". Encara que a Madrid ja l'hagin confós gairebé amb un talp de la CUP.
De fet, l'entrevista que li ha costat el càrrec era digna del cardenal Martínez Sistach -l'home més esmunyedís que he conegut mai- perquè si la llegies atentament tan semblava a favor del dret a decidir com en contra.
Al cap i a la fi també advertia que "no hi ha un marc legal que permeti un referèndum sobre la independència". Però a Madrid, en els temps que corren, han preferit passar-li factura. I això que és dels seus perquè és membre de l'associació conservadora de fiscals.
Probablement Rodríguez Sol va començar a cavar la seva tomba el dia que va acceptar assistir a les cimeres anticorrupció convocades pel president Mas a Palau. No endebades l'únic resultat concret d'ambdues reunions ha estat el seu cessament. És un llàstima. Tinc la sensació que hem perdut un bon fiscal i, sobretot, un fiscal independent.
Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies
Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies
Obres completes: http://www.contralabarcelonaprogre.cat/
