Em sap greu pels presos i pels seus familiars, però em temo que no sortiran de la presó en molt de temps. I si hi condemnes seran llargues i dures. Més val que anímicament estiguin preparats.
El president Torra ha dit aquest dissabte a Brussel·les que "totes les causes han de ser anul·lades pels fiscals espanyols". Confon la magnèsia amb la gimnàstica. Els fiscals no poden anul·lar una causa judicial. De fet, un cop oberta, no ho poden fer ni els jutges. La justícia té els seus tempos. Ha de seguir el seu curs. Ell -que va fer Dret- ho hauria de saber: és de primer de carrera. ¡Tant criticar la politizació de la justícia per acabar fent el mateix!.
El sobiranisme ha acabat demanant negociacions polítiques per solucionar un procés judicial. La negociació s'havia d'haver fet abans. Abans que el Suprem o l'Audiència Nacional obrissin diligències. Abans de cremar totes les naus.
Ja sé que era complicat, però quan l'expresident Puigdemont diu -també a Brussel.les- que "l'autodeterminació és irrenunciable" et preguntes: llavors què volien negociar?. Era marxem o marxem i després ja negociarem. És evident que hi ha coses que un Estat difícilment negociarà. Ni amb Rajoy ni amb Pedro Sánchez. Més val que s'ho fiquin el cap.
Ara ja no se'n recorden, però els van advertir que no ho fessin. El TC va notificar en cinc ocasions que presumptament estaven cometent un delicte. N'hi ha que -com el propi president Puigdemont- es van fotografiar amb les notificacions com si fossin trofeus de caça. Fins i tot sortien rient a les fotos. Llavors es feien els valents. Fins al final havien proclamat consellers en teoria tebis com Neus Munté o Santi Vila.
Tampoc vull insistir, però el fet que hi hagi set persones tècnicament fugades -encara que la consellera Artadi ho negui a cada roda de premsa- o que tornin a començar amb el procés no ajuda gens. Davant d'això els tribunals sempre poden al·legar "risc de fuga" i "reiteració delictiva", que és el que fan.
El TC, per exemple, acaba de rebutjar la llibertat dels exconsellers Rull i Turull per unanimitat. I amb una catalana entre els seus membres. Em sap greu per Oriol Junqueras i per la resta d'encarcerats: Forn, Turull, Rull, Romeva, Forcadell, Bassa i els Jordis. Sobretot pel vicepresident. Crec que l'han fet servir de tonto útil del procés.
Si Puigdemont hagués convocat eleccions tal i com havien acordat aquella nit a Palau potser ara Junqueras seria president en comptes d'un intern a la presó de Lledoners. I probablement tampoc hi hauria ningú a la presó o a l'estranger. Puigdemont es va acollonir per les reaccions a les xarxes i perquè els estudiants li cridaven "botifler" a la Plaça Sant Jaume.
Valga'm Deú! Quina poca personalitat. Quina poca consistència política i intel·lectual. Aquest home ens ha de dur a la independència? No es poden prendre decisions -sobretot decisions importants- pendent de twitter o de les masses. Si Churchill -ara que els hi agrada tant- hagués estat pendent del què diran en canvi del seu propi olfacte polític els nazis haguessin arribat a Londres.
Si va canviar de parer i es va fer enrere en la convocatòria és perque els Jordis ja havien estat empresonats i els polítics que els havien empès -ells també es van deixar utilitzar, tot s'ha de dir- no se'n podien sortir com si res. El conflicte, vista la darrera roda de premsa del tàndem Torra & Puigdemont, ja només pot empitjorar. Però és molt fàcil demanar la llibertat dels presos quan ets lliure a Brussel·les.
