El dia del debat d'investidura de Carles Puigdemont, diumenge 10 de gener, tornava cap a casa en l'últim tren després de pencar un munt d'hores i van estar a punt de trencar-me la cara. Hi havia un tio -el de la foto, per cert- que estava encenent un porro dintre del vagó malgrat les protestes de la resta de viatgers. Inclosa una mare que anava amb una criatura de pocs mesos. Quan li vaig cridar l’atenció, les meves ulleres van sortir volant. I encara vaig tenir sort perquè eren dos. La resta de passatgers van intercedir. Vaig posar una denúncia als Mossos. Encara estic esperant que el trobin.
Però si després de sis anys del traspàs de Rodalies la Generaliat no pot garantir ni la seguretat dels usuaris potser que tornin les competències. Com a sofert client de Renfe, en efecte, no he notat cap diferència ni amb Quim Nadal ni amb Lluís Recoder ni amb Santi Vila ni amb Josep Rull. Per esmentar tots els consellers del ram. Bé, sí una: als trens els hi van pintar Rodalies de Catalunya amb lletres ben grosses per marcar paquet.
Sempre que, en públic o en privat, m’he queixat a algun conseller del servei de Rodalies s’excusen en les inversions, el traspàs, Madrid. Bla, bla, bla. Es tan senzill com posar més revisors i més vigilants. Lluís Recoder encara va posar en marxa una aplicació al mòbil per denunciar els actes incívics a Ferrocarrils, però pel que sembla no poden fer el mateix a Rodalies. I Santi Vila, quan el van passar a Cultura, va fer autocrítica: "El Govern ha suspès en el servei de Rodalies" va proclamar després d’haver estat quatre anys de conseller. No m'ho podia creure. Con dos cojones. Si no saben manar, que pleguin.
Potser recordar també altres actes de violència com aquell pobre vigilant privat mort a l’estació de Castelldefls, Rafael García, el 2011; l’agressió a un interventor a l’estació de Gualba fins que el van deixar inconscient per part d'una colla de joves que anaven sense bitllet el febrer d'enguany o aquell altre al que li van arrencar un tros d’orella d’una queixalada l'agost de l'any passat. Aquesta modesta columna és també un homenatge a tots ells.
Perquè viatgar en Rodalies és com un viatge en el temps al Far West entre els que es colen, els que fumen, els que posen els peus damunt el seient i els de la música al mòbil. Renfe ens castigava fa anys amb la simfonia del Nou Món de Dvorak fins que, de tant posar-la malgrat que és una peça magnífica, la van treure després d'una campanya de cartes al director. Però ara s’ha posat de moda la música alta. Com si no existissin els auriculars.
El pitjor, tanmateix, són els que es colen perquè ho fan amb tota impunitat i pobre de tu que et queixis: t’empenten o et diuen de tot. Com si fos el més normal del món. Un dia, darrera meu, es van colar una desena de persones. En aquest cas eren gitanos romanesos, però no es pot dir perquè llavors et diuen racista. Un fins i tot anava amb una bicicleta. La resta amb mòbils. Quan els hi vaig dir que jo pagava em van començar a dir de tot. Sort que anaven en direcció contrària perquè des de l’altra banda de l’andana m'anaven cridant “maricón” i altres subtileses per l’estil. Vaig estar a punt de denunciar-los via llei LGBT.
Per això sorprèn que ara, precisament ara, sis anys després del traspàs més famós de la història, Renfe hagi decidit posar en marxa una campanya de civisme amb missatges a la megafonia per reforçar "la conscienciació del bon ús de les instal·lacions del servei”, segons la nota de premsa.
La idea és predicar la necessitat de "fer un bon ús de les instal·lacions ferroviàries per millorar la convivència durant el viatge, així com de conservar i respectar els espais públics del servei”: l’ús adequat dels seients, la utilització d’auriculars per escoltar música, la prohibició de no fumar a l’interior dels trens, la neteja a les instal·lacions. Serà com predicar en el desert.
N’estic fins al capdamunt de les campanyes de bon rotllo. S’ha de recuperar ja l’autoritat. Les multes. Els revisors. Els vigilants privats. I, sobretot, que pagui tothom. El dia que els que paguem ens posem tots d'acord i deixem de pagar l'empresa s'enfonsa. Tota la resta -campanyes incloses- són collonades. Però el que deia: si una cosa tan senzilla com gestionar mínimament bé Rodalies no ha fet la Generalitat en sis anys afecta a la pròpia credibilitat de la institució.
