Publicitat
La Punteta · 17 de Desembre de 2014. 18:06h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Eleccions anticipades, ja

Només els països políticament inestables convoquen eleccions anticipades. Com Grècia, que hi semblen abocats per alegria de Syriza i desesperació de Brussel·les. O Israel, on Benjamín Netanyahu ha fet el mateix fart que dos ministres intentessin fer-li el llit. Un dels problemes d’Israel és la llei electoral.

Jo, d’entrada, estic en contra de les eleccions anticipades. Alemanya va celebrar-ne cinc entre el 1928 i el 1933 i el resultat va ser l’ascens al poder d’Adolf Hitler. A les eleccions de maig del 1928 el NSDAP no va passar de dotze escons. Però a les de setembre del 1930 ja van ser 107, 230 a les de juliol del 32, 196 a les del novembre del mateix any i, finalment, 288 a les del 33 quan ja tot estava tot dat i beneït.

A Catalunya, sortosament, no tenim il·luminats, però no he aconseguit saber quantes convocatòries electorals tindrem en el cas de seguir el full de ruta del president Mas. El líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, calculava en la seva carta setmanal del passat 28 de novembre que en set anys, del 2010 al 2017, “hi haurà cinc convocatòries electorals i un referèndum”.

Mentre que Mariano Rajoy elevava la xifra a nou durant la seva visita a Barcelona l’endemà: “Elecciones catalanes en el 2010, en el 2012, un simulacro de consulta en el 2014 y ahora nuevas elecciones en el 2015 y en el 2016.... Entre medias también dos elecciones municipales – en el 2011 y en el 2015– y generales en el 2011 y en el 2015”.

A aquest pas, la gent acabarà del procés fins al capdamunt. Potser recordar que el referèndum de l'Estatut del 2006 va sortir endavant amb el 74% dels vots, però l'abstenció (50,6%) va ser superior a la participació (49,4%) després de quatre anys de debats. Això sí, el president de la Generalitat, llavors Pasqual Maragall, va brindar pel resultat al Pati dels Tarongers. Clar que també va celebrar amb cava la moció de censura que va presentar el 2001 contra Pujol i només va servir per reforçar Mas.

Per això, el pimer que va embolicar la troca va ser el propi Artur Mas. A la conferència del Fòrum va dir que “només avançaré les eleccions si són per fer la consulta. Si es volen eleccions per canviar el Govern o per modificar la representació de cadascú en el Parlament, no hi haurà avançament”.

Quan vaig sentir aquestes paraules em vaig quedar de pedra. Dolors Camats, que em seguia a twitter, n’és testimoni. Les eleccions, en democràcia, és convoquen per canviar el Govern o modificar la representació parlamentària. Independentment de si després serveixen per alguan cosa més o no.
Unes eleccions municipals van servir el 1931 per fer caure la monarquia.

Per això, d'ençà d’aquell 25 de novembre, estem en precampanya electoral. De fet, a la sessió de control, el president ha tornat a deixar clar que “el que farà avançar eleccions o no no és si tindrem Pressupostos o no”. En el fons, ha volgut posar Esquerra entre l’espasa i la paret: “Les eleccions es poden avançar si a través d’aquí es fa el referèndum que tenim pendent”. Només faltava canviar la paraula referèndum per la de llista conjunta i s’entenia tot.

I, òbviament, la convocatòria electoral és una competència exclusiva del president. Però un país no avança si està pendent d'una data. En el moment actual, l’últim que necessita la política catalana és un estira-i-arronsa permanent entre CiU i Esquerra.

De fet, en els països avançats, si no es poden aprovar els Pressupostos, s’avancen les eleccions. Com ha passat a Suècia, per exemple. O al Japó, on el primer ministre Shinzo Abe acaba d’arrassar després d’anunciar reformes!. El que vol la gent és sentir-se governada. Sobretot ben governada.

I fins i tot en el cas que el president aconsegueixi tirar endavant els Pressuposots o els prorrogui governar serà un calvari. La patacada se l’enduran els alcaldes de CiU a les eleccions municipals previstes pel 24 de maig. Ells patiran la garrotada si el president no les convoca abans.
 
Perquè tothom sap que Mas vol una llista conjunta per camuflar les sigles de CiU -sobretot després del cas Pujol- o esperar un hipotètic canvi de truita a Madrid després de les eleccions del 2015 que li permeti negociar una sortida amb el PP, el PSOE o Podemos. Però llavors que el president no digui que només el mou l’interès del país.
 
I malgrat que la situació de CiU es desesperada tot és susceptible d’empitjorar. Encara recordo que José Montilla va aguantar al màxim la convocatòria de les eleccions al Parlament del 2010 -al final van ser el 28 novembre- amb resultats catastròfics per al segu partit: no només van perdre la presidència de la Generalitat sinó que van caure de 37 a 28 escons.

Un dirigent socialista em confessava aquest dimecres que tenien sondejos segons els quals, si hagués convocat el mes de maig, potser haguessin tret entre 37 i 40 diputats. En fin, era només una enquesta però en sis mesos van perdre nou diputats. A CiU li pot passar el mateix. Pensi-s’ho, president.
Eleccions, ja

 

Xavier Rius és director del digital català e-notícies


Segueix-me a twitter

Qui sóc

Més articles

Elogis

Insults

Publicitat

8 Comentaris

Publicitat
#11 Manolo, Barcelona, 19/12/2014 - 02:22

DE VERDAD SR RIUS DE QUE EN CATALUNYA NO TENEMOS ILUMINADOS?

Me sorprende que Vd lo diga o que no haya sido capaz de observarlo

Nuestro Gran Timonel y las alfereces monjas representan al prototipo más alejado del famoso seny del que hacíamos gala hasta ahora los catalanes

#10 BEJOTA, bcn, 18/12/2014 - 20:23

Busca mantenir la mobilització.

Forcadell reconeix "desànim" entre l'independentisme:
"No permetrem que ningú es desinfli. Si esteu cansats, descanseu; si esteu nerviosos,
preneu tila".

#9 Kropotkin, Vic, 18/12/2014 - 19:08

Pues yo casi prefiero que este ridiculo mundial siga... Asi no quedara piedra sobre piedra en el independentismo estelado... Jua, jua, jua,...

#8 Jordi P., Girona, 18/12/2014 - 12:07

Rius, fa gràcia quan afirmes que a Catalunya no tenim il.luminats.

#7 Fran, Vilassar de dalt, 17/12/2014 - 19:45

Mas "La Guineu" pot convocar quan vulgui les eleccions autonòmiques que son ... per lo que son, per escollir la composició del Parlament ... legalment ni son ni seran mai per fer un referèndum.

A qui vol enganyar ?