Publicitat
La Punteta · 27 d'Octubre de 2014. 12:22h.

XAVIER DEULONDER

Eleccions plebiscitàries

Segons ho ha declarat el líder del PSC Miquel Iceta en una entrevista a Catalunya Ràdio, a l’Alemanya de 1933 —l’any que Hitler va arribar al poder— s’hi van celebrar unes eleccions plebiscitàries, cosa, segons ell, del tot lògica perquè aquest és el tipus de comicis que acostumen a organitzar els dictadors.

A causa de la inestabilitat política motivada, en gran part, per la crisi econòmica, a Alemanya es van celebrar quatre eleccions legislatives durant els setze mesos que transcorregueren entre juliol de 1932 i novembre de 1933; les tres primeres —les de juliol de 1932, novembre de 1932 i març de 1933— foren pluripartidistes, tot i que les de març de 1933, realitzades quan ja feia dos mesos que Hitler era canceller, es van desenvolupar en unes anòmales condicions de violència i de coacció perpetrades pels nazis contra els altres partits. Fins ara, no havia sentit dir mai a ningú que cap d’aquestes eleccions haguessin estat plebiscitàries, i potser és llàstima que no ho fossin perquè com que la victòria que hi obtingueren els nazis fou, només, per majoria simple, llavors s’hauria hagut de considerar que Hitler hauria perdut el plebiscit perquè la majoria dels electors es pronunciaren contra el nazisme. Certament, entre 1930 i 1933, Hitler va passar de ser pràcticament un desconegut a esdevenir una primera figura de la vida política nacional a conseqüència dels èxits electorals del partit nazi, però, el seu ascens al poder es degué, en gran part, al fet que es guanyà la confiança del mariscal Hindenburg, president de la República Alemanya, el qual, segons la Constitució, tenia dret a nomenar canceller sense comptar amb el parlament; a més, el president Hindenburg promulgà tot un seguit de decrets que, concedint-li poders extraordinaris, convertiren Hitler en l’amo d’Alemanya al cap de pocs mesos d’haver estat nomenat canceller. Sobre les eleccions de novembre de 1933, només cal dir que foren un simulacre on només hi pogueren concórrer el partit nazi i candidats independents que li donaven suport, tal com va passar en les eleccions de març de 1936 i d’abril de 1938, les darreres que es convocaren abans de l’esclat de la II Guerra Mundial.

D’altra banda, per a mi el millor exemple que hi ha d’eleccions plebiscitàries foren les municipals espanyoles d’abril de 1931; després d’haver posat fi  a la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), Alfons XIII volia tornar al sistema constitucional de 1923 —pretenia, doncs, realitzar una transició democràtica— la qual cosa implicava que el govern havia de convocar eleccions; evidentment, entre els cercles del poder polític, a tothom li semblava inconcebible un referèndum sobre monarquia o república, però, tanmateix, es preveia que les eleccions que es convoquessin adquiririen aquest caire plebiscitari, malgrat la voluntat del govern; per això, els va semblar millor convocar no pas unes eleccions a corts sinó, només, unes eleccions municipals, que se celebraren el diumenge 12 d’abril. La resta de la història ja la coneixem; la notícia que a les principals ciutats espanyoles havien guanyat les candidatures republicanes va fer que, el 14 d’abril, es proclamés la II República, i, per tant, el rei hagués de marxar a l’exili.

El govern espanyol s’ha passat els dos darrers anys negant la possibilitat de convocar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, i, a més, per la via legislativa, ha impugnat la consulta convocada per la Generalitat perquè els ciutadans de Catalunya decidissin quin havia de ser el futur del país. Davant d’això, l’única opció que queda és seguir el model de 1931 i convocar unes eleccions autonòmiques, amb la intenció que es converteixin en un plebiscit sobre la independència, de la mateixa manera que les municipals del 12 d’abril van esdevenir un referèndum sobre monarquia o república. D’altra banda, espero haver demostrat que un règim dictatorial, com ho fou el del III Reich, no convoca pas eleccions plebiscitàries, sinó que, simplement, o bé no en celebra o si ho fa només permet que hi concorrin els partits oficials.

Per cert, vistos els escassos coneixements d’història que té el senyor Iceta, com se li pot acudir parlar-ne?

Publicitat
Publicitat

5 Comentaris

Publicitat
#4 valencia, valencia, 31/10/2014 - 19:43

ha sido por lo judicial con leyes votados por todos los españoles (incluidos catalanes) .Me parece un intento de manipulacion que usted intenta colar en su largo articulo, lo cual me hace pensar en la veracidad del resto del articulo

#3 valencia, valencia, 31/10/2014 - 19:40

Señor Xavier yo, mal que me pese, no se tanto de historia como usted. lo de plebiscitarias en alemania de hitler no se lo podre revocar pero si lo de que el gobierno español ha inpugnado el referendum por la via legislativa (puede decirme con que ley?) ha sido por la judicial

#2 Salvador Molins Escudé, Berga, 28/10/2014 - 02:17

"A la taula de sant Bernat qui no hi és no hi és comptat"
50 1 és el principi de la democràcia, l'abstenció és responsabilitat de qui s'abstet. Si no t'interessa el que es planteja el teu Poble és que tant et fa una cosa com l'altra.
Dret a participar amb responsabilitat i igualtat d'oportunitat

#1 BEJOTA, BCN, 27/10/2014 - 19:38

ELECCIONS EUROPEES. Els 1.401.421 vots que van aconseguir ERC, CiU i ICV en són pocs en relació amb els 5.317.789 catalans cridats a les urnes. Tot just un 26% del cos electoral. "De cara a Europa, això no és força suficient", apunta. "Encara han d'aparèixer un milió de vots independentistes més",

#1.1 BEJOTA, BCN, 27/10/2014 - 19:39

JA HAGUT DE PLEBISCITARIES AHIR MATEIX (MES DE MAIG).QUE PENSAN QUE CANVIAREM DE PARER ?