Publicitat
La Punteta · 20 de Maig de 2011. 11:21h.

XAVIER RIUS

Punt de mira

Elogi de Jordi Hereu

Malgrat que acabo de publicar un llibre contra Jordi Hereu, que poden trobar a qualsevol llibreria pel mòdic preu de 12 euros -ja em perdonaran l'autobombo però si haig d'esperar a sortir per TV3 o Barcelona TV vaig llest-, em trec el barret per l'alcaldable del PSC.  

A Jordi Hereu, en efecte, no el votaria mai. En primer lloc perquè no visc a Barcelona. I, en segon lloc, perquè els socialistes porten 32 anys governant la ciutat. Quan van començar no hi havia ni mòbils ni internet, les fotos eren en blanc i negre, la Seat acabava de treure el Ronda i per TVE feien Cañas y barro com va recordar aquest dijous Salvador Cot a Canal Català.

Per això, després de 32 anys, sóc partidari de l'alternança a l'Ajuntament de Barcelona com al seu dia vaig ser partidari de l'alterança al Palau de la Generalitat després dels 23 anys de Pujol. El millor d'un sistema tan imperfecte com la democràcia -preguntin si no als indignats de Plaça Catalunya- és que després d'uns governen els altres.

Que consti, tanmateix, que el PSC ha tingut grans alcaldes -Serra, Maragall, Montilla, Nadal, Corbacho, Tura, etc.- gràcies als quals hi ha hagut una gran transformació de Barcelona i la seva àrea metropolitana. No els hi estarem mai prou agraïts. En vaig ser conscient el dia que el Corte Inglés es va instal·lar a Cornellà.

A més, Hereu encara ha allargat l'agonia en ficar-se en embolics com la consulta de la Diagonal -amb la inestimable col·laboració de Jordi Portabella- o promoure uns Jocs d'Hivern en una ciutat meditèrrània que, a l'estiu, pot arribar a fregar els 40 graus a l'ombra.

Però cal reconèixer que, després de les primàries del PSC, ha remuntat. Si jo fos Xavier Trias signaria ara mateix un resultat de 14 a 12. Si hi hagués una setmana més de campanya el candidat socialista podria donar el tomb i tot. A l'enquesta de La Vanguardia del passat 17 de gener estaven 19 a 10.

El millor que li ha pogut passar a Jordi Hereu és que Montserrat Tura el desafiés en unes primàres, que Montilla no el volgués i que el seu partit l'hagi deixat sol. He vist durant el tram final de la campanya el millor Hereu: un polític endurit i resistent. A prova de disgustos. Amb empenta. Si em permeten: amb pebrots. Com el Barça.

L'únic que em sap greu és que s'hagi apuntat, per interès electoral, a criticar unes retalllades que ha provocat el seu propi partit amb la seva gestió al capdavant del Govern de la Generalitat. Una mica més i Antoni Castells li enfonsa la campanya.

Per això crec que la derrota d'Hereu -i encara hi ha marge per a la sorpresa- serà una dulce derrota com la de Felipe González del 1996. I que, passi el que passi el 22-M, ha demostrat una capacitat de resiliència -imprescindible tant en el món dels negocis com en el de la política- que el farà jugar un paper rellevant en el futur del PSC. Ara més que mai, els socialistes necessiten homes com Jordi Hereu.

Publicitat

2 Comentaris

Publicitat
#4 Anna, BCN, 20/05/2011 - 20:27

veient la campanya del Sr. Hereu i com l'han recolzat als seus, jo també em trec el barret......i de socialista no en tinc res de res!!!! ha demostrat ser molt milloor que molts dels que el volient treure.....

#2 Edu, BCN, 20/05/2011 - 14:09

Tens tota la raó del mon... pero Hereu, !bon vent i barca nova¡.