Publicitat
La Punteta · 15 d'Abril de 2012. 20:10h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Elogi de Vidal-Quadras

Vidal-Quadras amb Carina Mejías

Divendres passat vaig anar a la presentació del llibre del Vidal-Quadras en un hotel de Barcelona (1) i va ser una putada, perquè m'ho vaig passar pipa. Tant que l'endemà vaig anar a comprar-lo ("Ahora cambio de rumbo", Planeta, 143 planes, 12,90 euros) malgrat que el meu llibreter de confiança va posar uns ulls com unes taronges.

Hi ha dos polítics que respecto intel·lectualment, malgrat que no hi combregui políticament. L'un és Aleix Vidal-Quadras, perquè és catedràtic de física nuclear en excedència. I l'altre és Josep Borrell, enginyer aeronàutic. Com que vaig estudiar una carrera tan fluixa com periodisme -a la meva època la van batejar com ciències de la informació- aquestes coses impressionen, malgrat que ni un ni l'altre hagin exercit mai de catalans.

Em sap greu reconèixer-ho, però no és fàcil trobar currículums com aquests en l'actual ple del Parlament. I això que en són 135. Fins i tot m'explicava un dia Anna Balletbò que, en un castell anglès, es va trobar una foto de Vidal-Quadras penjada a la paret per les seves aportacions a la ciència. Potser la universitat catalana -que va tan escassa de savis- va perdre un gran acadèmic.

L'acte va ser gairebé en la intimitat, perquè no hi havia cap dirigent de l'actual PPC, malgrat que va ser-ne president del 1991 al 1996. Jo m'esperava trobar almenys l'Armand Querol, però tampoc no hi era, ara que l'han nomenat vicepresident de la Corpo. Ja se sap que, al PP, fan servir els presidents de la seva filial a Catalunya com a un kleenex. Tot i que sembla que Camacho està entossudida a desmentir la tendència. Ves per on Pujol va cometre un error quan va demanar el seu cap a Aznar: el va apartar de la política catalana, però el va convertir en un màrtir.

Però, malgrat el tremps transcorregut, Vidal-Quadras va demostrar que continua tant mordaç com sempre. A aquest home li proven els aires de Brussel·les. Va haver-hi frases que sortien disparades com fletxes. Només començar va advertir que estava segur que Mariano Rajoy havia llegit el llibre -va per la segona edició- "porque en el congreso de Sevilla se me excluyó de la dirección, en la que llevaba veinte años". De fet, aquesta dada personal encara surt a la solapa. I a Javier Arenas li va etzibar que "cuando te convocan en Canal Sur, vas: era una encerrona, pero yo nunca renuncié a ir a TV3, me excitaban las encerronas". L'audiència, esclar, es va posar a riure.

En realitat, la seva intervenció va ser com un lliçó concentrada de Maquiavel perquè va donar alguns consells, com que les reformes s'han de fer ràpidament ("lo gordo hay que hacerlo enseguida") i evitar els errors de comunicació com li ha passat al PP, però també a CiU: del retard per les eleccions andaluses i el show de les nòmines de desembre per posar dos exemples. "Hay que explicarlo en television y en prime time", va afirmar en un ampli coneixement dels mecanismes de la comunicació política.

Sempre he pensat que Mas no va aprofitar del tot els 100 primers dies i ara ho està pagant. És veritat que no tenia majoria absoluta, però llavors tenia l'oposició en estat de xoc i la premsa, fins i tot la més crítica, descol·locada. Com explicava un dia Luis Garicano -va sonar de ministre d'Economia i ara Rajoy l'ha inclòs en la comissió per a la reforma universitària- en una Contra que cal guardar: el bisturí, "a saco". "Roosevelt erigió el new deal en tres meses con 15 leyes", va posar com a exemple, com ja he citat en alguna una altra ocasió.

No cal dir que Aleix Vidal-Quadras va qüestionar també l'Estat de les Autonomies, però ara el qüestiona tothom: des d'Esperanza Aguirre a Duran i Lleida, passant per Artur Mas. Però que consti que els catalans no vam inventar el café para todos. El café para todos va ser inventat per aigualir les aspiracions dels catalans. Que és diferent.

I que consti també que Zapatero va convertir el segon Estatut en un café para todos 2, amb els resultats ja coneguts: ded de l'Estatut andalús a la clàusula Camps. Als catalans sempre ens fan servir d'infanteria; després ens cauen les hòsties de tot arreu.

Recordo un 30 minuts de TV3 en què Joaquín Leguina, el primer president de la Comunidad de Madrid, explicava com es van inventar la bandera. L'estelada també va ser inventada al començament del segle XX prenent com a model la bandera cubana. Però almenys portem 100 anys d'avantatge.

Si Aleix Vidal-Quadas o Albert Rivera fossin sobiranistes en comptes d'unionistes convençudíssims, el sobiranisme aniria millor. Malauradament, a casa nostra, hi ha més aviat la tendència al foc d'encenalls, al marcar paquet, a l'estripada permanent. I així no anirem enlloc.

Si jo fos el primer president d'una Catalunya independent fitxaria Vidal-Quadras d'assessor. Encara que fos en contra de les seves pròpies conviccions. O el nomenaria Secretari d'Estat d'Universitats. Però sense competències, per descomptat, en matèria de llengua.

A les acaballes de l'acte, una fan lli va preguntar com és que no fundava un nou partit. Vidal-Quadras va al·legar que, llevat UPyD, en un sistema com el nostre és molt difícil posar en marxa un nova formació des del no res. Es deixava Ciutadans i Solidaritat que, a Catalunya, van aconseguir representació al Parlament gràcies a internet i les xarxes socials. Però creuem els dits perquè no s'ho repensi o Anglada no li faci una oferta per anar de número dos.

 

 

 

Un llibre sense pèls a la llengua:

Contra la Barcelona progre

Crítiques i ressenyes:

http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

També em pots seguir al Twitter:

@xriusenoticies



(1) La presentació bona és la del llibre de Manuel Trallero, Música Celestial, aquest dimecres, 19.30 a l'FNAC de la Diagonal. No se la perdin. L'única pega és el presentador.

Publicitat

14 Comentaris

Publicitat
#8 viriato, manlleu, 18/04/2012 - 00:13

Se irá usted dando cuenta que la nobleza y el contacto con la tradición(la realidad) han ido quedando del bando "españolista".

Los nacionalistas son víctimas del haber sido víctimas y vivir en un mundo de victimismo. Total: gran pobreza de pensamiento.

Como le ocurre ya a su amigo Sostres.

#7 pedro, barcelona, 18/04/2012 - 00:01

Vidal-Cuadras habla de la Nación Española; y eso os desmonta la "paradeta". Tiene que ser fascista sí o sí.

Os asusta su superioridad intelectual.Tranquilos es moral; acostumbrados a lo del Parlament...

No irá con Anglada y usted lo sabe. ¿Lo ve?, ya intenta usted justificar el ser inferior.

#6 Josep, Lleida, 17/04/2012 - 10:59

Si alejo vidal quadras fos negre seria el membre nº1 del KKK, quan autoodi cap al país on va nèixer. De que serveix ser físic nuclear si ets un genocida en potència i un malalt anticatalà? I que dir del freak del alberto rivera, ni per fregar els wàters del parlament serviria. Lamentable article

#5 Ciudadano Sinmitos, Barcelona, 16/04/2012 - 23:50

Admiro a Vidal-Quadras y coincido con bastantes de sus ideas. Pero pienso que ha hecho cosas raras, tal vez por su maquiavelismo: en 1993 defendió y votó en el Parlament a Els Segadors como himno de Catalunya. Imperdonable.
Els Segadors y Terra Lliure
ciudadanosinmitos.blogspot.com

#4 Xipolleig, Barcelona, 16/04/2012 - 22:21

La dignitat i el sr.Vidal-Quadras representen dos termes antitètics. Aquest descendent d'esclavistes, fracassat del món de la ciència, es va abraçar al món de la infàmia i de l'odi de la política anticatalana del PP, tal vegada per satisfer el seu ego incommensurable,quan no el volien a Unió.