Tots els que critiquen ara el Rei m'agradaria saber com haguessin actuat el 23-F si s'hagués posat de debò de part dels colpistes. Segurament haguessin fugit cames ajudeu-me fins a Perpinyà. L'esquerra catalana en general -i el sobiranisme en particular- està frustrada perquè Franco va morir al llit.
Ara Solidaritat -ja no saben com fer-ho per sortir als diaris- vol una comissió d'investigació sobre el seu paper el 23-F. Fins i tot el diputat Uriel Bertran vol que el Rei comparegui al Parlament, malgat que sap que això és impossible. L'article 56.3 de la Constitució espanyola estableix clarament que "la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat". M'estalvio encetar ara un debat sobre la reforma de la Constitució perquè no és el moment ni el lloc.
Com que Uriel Bertran és del 76, el 23 de febrer del 1981 devia tenir cinc anys i amb prou feines se'n deu recordar de l'intent de cop d'estat. Jo en tenia disset i vaig estar enganxat a la tele fins que el rei no va sortir per la tele vestit de militar i carregat de medalles. Potser, com diuen, va dubtar fins a l'últim moment, però jo més aviat penso que no tenia controlada la situació. Fins llavors va anar d'un pèl.
Ara ha desaparegut sortosament del llenguatge polític l'expressió soroll de sabres -el mèrit és en bona part de Narcís Serra, les coses com són-, però durant anys va ser habitual. Com que la gent ja no fa la mili, hem oblidat el que arribaven a manar els militars en aquest país. A més, el 23-F va ser l'intent de cop d'estat més conegut, però va haver-hi mitja dotzena d'ensurts, esperonats també per una ETA que podia matar de seixanta a setanta persones a l'any en els moments més fràgils de la Transició.
Per tant, podem entrar en el debat de si era franquista o no, però Fabián Estapé també ho va ser i ningú no li ha retret. Indubtables mèrits professionals i acadèmics a banda, perquè l'insigne economista es va fer del PSUC a la Transició i després se'l va considerar sempre proper a l'esquerra. No endebades el PSC va ser el primer partit en expressar el seu condol.
També sobre la vida privada perquè, de tant en tant, l'enxampaven signant una llei orgànica datada a Madrid mentre era a Suècia, patia misteriosos accidents d'esquí a Suïssa, estava a punt d'ofegar-se al Lago di Garda o matava óssos beguts a Romania. Però tot això només l'incumbeix a ell i a la seva dona, la reina Sofia.
Tampoc no defensaré el rei en excés. Ha tingut relliscades greus, com aquelles de “nunca fue la nuestra lengua de imposición” i que “a nadie se obligó nunca a hablar castellano”. Només li faltava ara el cas Urdangarin per acabar-ho d'adobar o els problemes de salut que aconsellen, al meu parer, la seva abdicació en favor del príncep Felip, perquè amb 44 anys, ja té edat de posar-se a treballar.
Però, malgrat tot, encara prefereixo una monarquia amb el rei Joan Carles que una república presidida per José María Aznar o fins i tot José Bono, per exposar tot el ventall ideològic. Al capdavall, la monarquia espanyola -amb 8,9 milions d'euros- és la més econòmica de totes les monarquies europees. Molt lluny de la britànica -46,6 milions- o fins i tot de l'holandesa (39,6), la noruega (28), la belga (13,7) o la sueca (12).
El sobiranisme ho tindria més fàcil si fos monàrquic en comptes de republicà. Els australians i els canadencs encara tenen la reina Isabel II de cap d'estat i fa anys que han deixat de ser colònies britàniques. Estic segur que el rei -o el príncep Felip- acceptaria una Catalunya independent o un estat associat per tal de mantenir la corona.
El mateix López Tena, defensava en un article a l'Avui el 2010 (Monarquia catalana) "les facilitats que pot oferir a l’establiment i consolidació de l’Estat
català el manteniment de la dinastia borbònica espanyola". Ara volen que comparegui al Parlament. La coherència de Solidaritat. Així no arribaran gaire lluny.
Si t'ha agradat aquest article potser t'agradarà aquest llibre (11,40 euros):
http://www.contralabarcelonaprogre.cat/
També em pots seguir al Twitter:
