Publicitat
La Punteta · 26 de Gener de 2015. 12:33h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Els bons okupes

Si el que explica el documental Ciutat Morta és veritat el primer que cal fer és depurar la Guàrdia Urbana. Al capdavall, la sentència del cas Bikini, que ha portat a Ciutat Morta, ja estableix que el fill del cònsol noruec a Trinidad y Tobago, Yuri Sarran Jardine, estudiant d’un màster a Barcelona, va patir maltractaments a les dependències d'aquest cos a la Zona Franca.

En presència de “agentes uniformados y de paisano no identificados” va ser objecte de “puñetazos y varias patadas, así como varios golpes hasta derribarle al suelo, donde continuó recibiendo golpes por parte de los allí presentes sin poder apreciar al causante directo de los mismos”.

“Una vez dejaron levantarse al detenido le continuaron pegando, llegando a hacerlo con un objeto contundente en la cabeza, tras lo cual, este último le apagó un cigarrillo en el hombro izquierdo”. També li van refregar “una fregona” per la cara i van amenaçar de jugar a la ruleta russa. En pla Vietnam.

Com a conseqüència d’aquests fets -continua la sentència del Suprem- va patir “contusiones y erosiones en cara y cabeza, hematoma en párpado y excoriaciones, alargada y redonda en hombro izquierdo” a més de “lesiones psíquicas consistentes en ansiedad y estados de depresión transitoria" amb "estrés postraumático de carácter leve”.

Potser recordar també que els dos darrers superintendents de la Guàrdia Urbana han acabat cessats la qual cosa tampoc ajuda a incrementar la confiança en el cos. L’un, Julián Delgado, a mitjans dels 90 per un presumpte delicte de falsificació. I l’altre, Xavier Vilaró, quan va arribar Xavier Trias a l’alcaldia per uns incidents a la Plaça Espanya que no es van aclarir mai del tot. Encara que, com va publicar un digital, tampoc havia anat de putes.

A Vilaró no sé si li van passar factura. Jo sempre recordaré que el vaig veure, de paisà, en un míting de Jordi Hereu al pavelló de la Mar Bella a les eleccions municipals del 2007. Sempre m’he preguntat què hi feia allà com a convidat il·lustre si no estava de servei perquè el comandament d’un cos de seguretat hauria de ser independent del poder polític.

Però, precisament per això, el que cal fer després de veure Ciutat Morta és llegir també la sentència del Suprem sobre el cas perquè, en l’apartat d’Antecedents, surt el que no surt al documental. D’entrada la permissivitat de l’Ajuntament de Barcelona -estem parlant de començaments del 2006-, amb els okupes.

Per fer la festa, “se había roto el precinto municipal previamente instalado" perquè "esa noche se había organizado en ese edificio una multitudinaria fiesta por personas simpatizantes del denominado movimiento "okupa”. El que no recull la sentència és que els veïns deiven estar fins al capdamunt. L'edifici, a més, era de titularitat municipal!.

Després, que l’Ajuntament hi va enviar quatre guàrdies urbans no per fer fora ningú, sinó per a “prevenir posibles incidente y evitar molesias a los vecinos”. A les 3.30 els propis organitzadors van prohibir l’entrada de més persones “tras haber accedido al citado inmueble un elevado número de sujetos”.

Fins que a les 6,30 “llegó al lugar un grupo integrado por unas 20 ó 30 personas con la intención de acceder a la fiesta y, como le fuera denegada la entrada desde el interior y vieran en el exterior a aquellos referidos agentes, se dirigieron a estos increpándoles por considerarles responsables de esa negativa”.

“Tras unas breves explicaciones prestadas por la patrulla en el sentido de que ellos eran ajenos a la prohibición de entrada al edificio, los agentes indicaron al grupo que se alejara del lugar, haciéndolo así todos los integrantes, no sin antes dirigir diversas imprecaciones e insultos a los agentes policiales”.

Pero “transcurridos unos breves minutos, regresó el referido grupo de personas, con una actitud abiertamente hostil y amenazadora hacia aquellos agentes -fruto del concierto previo que habían llevado a cabo para enfrentarse a las fuerzas del orden- y portando palos, botellas, piedras y otros objetos similares, siendo conscientes todos ellos de que la piedra que portaba Rodrigo Andrés Lanza Huidobro y el resto de dichos objetos serían arrojados violentamente contra la patrulla policial con la intención de menoscabar la autoridad que representaban”.

“En ese momento, el acusado Rodrigo Andrés Lanza Huidobro lanzó contra la patrulla policial una piedra, con el propósito de menoscabar su integridad física, que impactó en la frente del agente de la guardia urbana num. 22.424, provocando ese golpe que perdiera el sentido y que cayera instantáneamente al suelo, desplomado, de espaldas, sufriendo al caer un violento golpe en la cabeza al impactar contra el suelo".

"Instante -continua- en el que el también acusado Alex Cisternas Améstica, con idéntica intención de alcanzar a los agentes, lanzó asimismo una piedra que impactó sobre el mismo agente cuando ya se hallaba tumbado en la calzada, sin que conste que le causara lesión alguna”.

“Mientras esto sucedía, el acusado Juan Daniel Pintos Garrido, que había observado lo sucedido y que se encontraba al lado de esos otros dos acusados, alentaba al grupo a continuar con la agresión, con expresiones del tipo "perro, cabrón, nos lo hemos cargado”.

Perquè el documental no és un documental és una pel·lícula de bons i dolents. No deixa de ser curiós també que dues de les personalitats entrevistades siguin el diputat de la CUP David Fernández, el que més he fet per l’emissó del documental per TV3, i l’advocat Jaume Assens, de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats. Potser haurien d’haver aclarit també que l’advocat en qüestió és portaveu de Guayem, responable de drets humans a Podemos i membre de Procés Constituent. Amb un perfil  polític tan marcat no es pot ser neutral.

Jo el recordaré sempre perquè va ser el defensor que va aconseguir la sentència absolutòria dels processats pel setge al Parlament. Sempre he pensat que, més enllà del dret a la legítima defensa, si hagués estat a dintre del Parlament -com hi vaig estar jo vuit hores-, hagués canviat la seva opinió sobre el moviment dels indignats. Perquè allò no va ser una protesta ni una manifestació allò va ser una vergonya. I si no que li preguntin a Josep Maria Llop, el diputat invident de CiU, al que van empaitar fins un portal, entre d’altres. "Sou convergents i us matarem", li cridaven.

Si la justícia s’ha equivocat cal investigar a fons, depurar responsabilitats, prendre decisions i no amagar el cap sota l’ala. Però el que tampoc pot ser és que surti un encaputxat dient que coneix qui va tirar el test -la sentència del Suprem descarta que fos un test- perquè si ho sap la seva obligació és denunciar-ho. Més amb el dany causat a un guardia urbà que va quedar tetraplègic i a unes persones, inclosa Patrícia Heras, que haurien pagat pel que no van fer. Sembla un testimoni més exculpatori que no pas incriminatori.

I, en aquest cas, el que tampoc pot ser és que l'eventual confessió quedés en no res. Com deia l’advocat gironí Carles Monguilod aquest diumenge a El Punt-Avui -l’únic al que se li ha pogut llegir alguna cosa assenyada juntament amb Esther Giménez-Salinas i Xavier Deulonder: “el que més em sorprèn (i em deixa perplex a la vegada) és que siguin els mateixos suposats innocents del documental (i algun dels seus advocats) els que diguin públicament (jo ho vaig sentir a TV3) que estan estudiant la manera que aquest immoral ciutadà pugui donar la cara i declarar per autoinculpar-se sense córrer el risc de ser condemnat, i que per això estan estudiant si hauria prescrit la seva barrabassada".

"Ho entenc bé? -continuava l'advocat- ¿M’estan dient que el volen protegir perquè la seva confessió no li suposi cap responsabilitat penal? Si això és així resultarà que, paradoxalment, les mateixes víctimes del silenci d’aquest execrable covard són a la vegada els seus protectors”.

El cas Ciutat Morta ha fet un mal irreparable: una instrucció amb els peus -els serveis de neteja van destruir proves!-, versions contradictòries -test o pedra?- i un suïcidi de probablement una innocent durant un permís penitenciari ha generat dubtes raonables.

Però el pitjor de tot és que, amb el fenomen okupa, hem reculat fins a 2006 quan hi havia una tinent d’alcalde que es declarava "antisistema". O fins i tot abans. Amb quina esma demanarem ara un jutge a Mossos o Guàrdia Urbana el desallotjament d’un edifici okupat? Can Vies i Ciutat Morta són dues victòries a favor del moviment okupa.

Només faltava que, al documental, sortissin antropòlegs elevant a la categoria d’herois els okupes. “Els okupes no són dissidents, son brutícia”, deia Manuel Delgado en una metàfora de com, en la seva opinó, tracta la societat aquests pobres xicots. Tot el documental és, en efecte, a favor del moviment okupa. De fet, fins i tot es va emetre en un cinema okupat.

Deu ser com aquest edifici de Sant Antoni de Calonge que ha estat okupat, de la nit al dia, per una quarantena de persones -un d’ells fins i tot regenta un bar- per desesperació dels veïns que sí que paguen hipoteca.

Per això, ara estaria bé que els autors del documental, o uns altres, fessin un reportatge l’agent de la Guàrdia Urbana Juan José Salas perquè darrera d’un número, el 22.424 en aquest cas, hi ha sempre una persona encara que vagi d’uniforme. Llavors tenia només 39 anys, estava casa amb la María Rosa i era pare de quatre fills menors d’edat.

Va patir “contusión frontal bilateral, traumatismo craneoencefálico grave, hematoma subdural pemporopolar, focos de hemorragia subaracnoidea tentorial traumática, fractura occipital, fractura de peñasco derecho y signo de hipertensión endocraneal, que motivaron su ingreso hospitalario y diversas actuaciones médicas, tras las cuales, su estado es de mínima respuesta con afectación de las funciones superiores, con anartria (ausencia de articulación de sonidos), disfagia (dificultad de deglución), tetraparesia de predominio izquierdo con espasticidad (parálisis incompleta de las cuatro extremidades), úlcera por presión a nivel sacro (solución de continuidad de la piel con pérdida de sustancia debido a un proceso necrótico de escasa o nula tendencia a la cicatrización, en la zona mas baja de la espalda) e incontinencia de esfínteres (emisión involuntaria de orina y heces)”.

En resum: "Dicho conjunto secuelar -continua la setència del Suprem- es equiparable al 'estado vegatitivo persistente', quedándole además como secuela un perjuicio estético calificado como importantísimo; estableciéndose una previsión de gran invalidez, es decir, de dependencia de terceras personas para todas las actividades de la vida diaria así como dependencia de silla de ruedas para los desplazamientos”.

Juan José Salas i els seus fills Ricardo, Laura, Beatriz i Roberto -nascuts respectivament el 1993, 1995, 1998 i el 2000- es mereixen també una mica d'interès de l'opinió pública.

Perquè el documental en qüestió -a la versió a Yotube comença amb un explíct Fuck the System- critica la violència del sistema, però la primera violència és la dels okupes.  En una societat normal,  el respecte a la propietat privada hauria de ser sagrat. Ja n’hi ha prou de mitificar el moviment okupa.


Xavier Rius és director d'e-notícies

 

Segueix-me a twitter

Web personal 

Més articles

Elogis

Insults

Publicitat

41 Comentaris

Publicitat
#20 Aleix, Bcn, 29/01/2015 - 08:24

És inútil desprestigiar una persona com Jaume Assens dient que és d'un partit en concret, els torturats del cas Ciutat Morta tampoc eren de cap partit. Tots els jutges i fiscals són del PP o de més a la dreta i no dius que això suposi cap conflicte d'interessos per jutjar els acusats.

#19 Xavier, Vic, 27/01/2015 - 14:56

El que sembla quedar clar es que a la G.U. hi ha certs elements mafiosos, com a Mossos - passejat per la sala bikini i no hi tinguis una topada- unit a la tendència a malfiar-nos de la gent per la seva vestimenta.
Segurament que les càmeres a les comissaries, a totes, seria la millor vacuna.

#18 Xavier, Vic, 27/01/2015 - 14:51

Xavier,
t'oblides de dir que el forense sempre diu que les lesions son incompatibles amb el llançament de ma humana.
Igualment no dius que els organitzadors de la festa no tenen res a veure amb okupes, si no més aviat amb camells protegits per certs agents de la guardia urbana.

#17 pepe, andorra capital jerusalen, 27/01/2015 - 14:17

¿Y a los okupas judíos q hace 70 años que okupan Palestina y otros Territorios Ocupados de Oriente Medio, q pasa, Señor Rius, nunca les va a dedicar un articulo?.

#17.1 rachid pepetroll, gaza, 28/01/2015 - 01:04

Para que. Si tu no dejas de dar la brasa. Y si dejaran de ocupar territorios? Tu de que vivirias? Clar que si hubiese sido al reves, no serian ocupados sino exterminados.

#17.3 Casper, Bcn, 28/01/2015 - 17:28

Que no, Rachid Pepetroll, que el problema no es de que viviría el Pepe de Andorra si los judíos dejárais de invadir territorios. El problema es, como muy bien planteas tu, de qué viviríais vosotros.

#16 Torquemada, Castilla imperial, 27/01/2015 - 13:52

Pels reaccionaris que escrivim i llegim aquesta revista digital no te cap importància que al 4-f es condemnessin uns innocents. El que importa és castigar aquest col-lectiu pel simple fet de ser-ho. Això és el que compta. La resta són punyetes.

#16.1 bravo padillla y maldonado, castilla comunera, 28/01/2015 - 01:09

Q xisposillo el proyecto de persona este. Q te leas la sentencia y los hechos probados. Y paga el alquiler como hacen las petsonas honradas q no quieren vivir del cuento sino de su trabajo. Q no has visto una nomina en tu vida.