Una de les coses que més em rebenta del procés és el complex de superioritat que ha generat: els catalans som l’hòstia. Val a dir que, almenys fins ara, hi havia motius per estar orgullós de ser català: vam fer una revolució industrial amb una sabata i una espardenya i, malgrat tots els esculls, fa mil anys que som aquí. Tossudament
Hem aportat a la cultura universal Ramon Llull, Antoni Gaudí i Salvador Dalí, entre d’altres. Encara que aquest últim està mal vist perquè, a diferència de Picasso, era franquista. Madrid té una plaça dedicada a Margaret Thatcher, però Barcelona ha estat incapaç de dedicar una plaça al geni de Figueres. En canvi en tenim una a un senyor ara desacreditat com Karl Marx.
Som, a més, un dels pobles més solidaris del món. Suposo que hi ha un missatge subliminal: El que és estrany és que sent un poble tan solidari no siguem independents i estiguem sotmesos encara al jou d’Espanya. Per descomptat, injust.
Va començar, per exemple, el conseller d’Interior, Jordi Jané, el dia que va desaparèixer aquell nen de tres anys a la localitat de Camós, al Pla de l'Estany, en una data tan sensible com la nit de cap d’any. La recerca va mobilitzar 500 persones entre Bombers, Mossos d’Esquadra, Agrupacions de Defensa Forestal, Creu Roja i nombrosos voluntaris que es van sumar a la recerca.
En total hi van participar més de 20 dotacions terrestres de bombers, dos helicòpters, el Grup Caní de Recerca, les unitats subaquàtiques i de muntanya del Grup d’Actuacions Especials (Grae) del cos, i unitats de muntanya, subsòl, investigació i seguretat ciutadana dels Mossos.
Quan finalment el nen va aparèixer sa i estalvi -a 1,5 quilòmetres de la casa rural de can Serrallonga- el conseller va aprofitar per fer campanya i dir que Catalunya és “un gran país”. Però, sobretot, que l’operació posava de manifest “un cop més que som un país solidari".
Amb l’homenatge a les víctimes de Germanwings -Lufthansa va canviar el nom de la companyia: ara es diu Eurowings; nosaltres vam mantenir el d'Spanair- el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fet una injecció d'autoestima similar. En aquest cas ha declarat solemnement que “la tristesa que ens acompanyarà sempre”, però que “en les pitjors hores d’una societat, en les pitjors tragèdies, surt el millor que té un país”.
“Ho vam veure de manera orgullosa en la catàstrofe de fa un any, ho hem vist aquests dies tristament amb l’accident de Freginals, i ho estem veient aquestes hores com a conseqüència dels terribles atemptats de Brussel·les”, ha afegit. En la seva opinió, “la bondat humana s’imposa a la maldat i a la catàstrofe". El que deia: és una injustícia que encara no siguem indepes. Al final ho aconseguirem.
