Hi ha formacions entestades a convertir el Parlament en un galliner. El darrer estirabot l'ha pronunciat el diputat de Solidaritat, Uriel Bertran, que li ha dit "inculta i ignorant" a la delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna, durant el ple d'aquest dimecres. Hi ha coses que un diputat no pot dir i menys en seu parlamentària. Fins i tot en el cas que la delegada del govern ho fos.
Tena i Bertran competeixen sovint -juntament amb el diputat de Ciutadans Jordi Cañas- a veure qui li diu més grossa. El primer ja va acusar en una ple anterior al Govern del PP de de fer "un genocidi del català", als diputats del PP de Catalunya de ser "genocides anitcadatalans" i al propi president de la Generalitat, Artur Mas, d'encapçalar un govern que practica "el cinisme i la mentida". El cas d'Alfons López Tena és encara més inexplicable perquè és un dels diputats més ben preparats de tot l'hemicicle.
Sense exculpar al PP de la seva greu responsabiltat en la situació del català al País Valencià i a les Illes -on ha deixat de ser requisit fins i tot per a la funció pública-, l'únic genocidi del segle XX va ser l'holocaust. A aquest podríem afegir d'altres com l'armeni o la gran fam a Ucraïna durant els anys 30 -a càrrec d'Stalin, per cert- però poca broma en banalizar el mal. Segur que el català està millor ara, almenys a Catalunya, que en temps de Franco. En això hi estaria d'acord fins i tot Josep Benet.
Per això estic segur que es pot defensar les pròpies idees i criticar les del rival, fins i tot amb vehemència, sense haver de faltar al respecte. Com és, per exemple, el cas de Toni Strubell. No sé si és l'ADN, la formació britànica o la Creu de Sant Jordi, però comparat amb els seus companys d'escó és un veritable gentleman.
Solidaritat juga permanentment a l'estirabot, a marcar paquet, al titular fàcil. Potser també en tenim la culpa els periodistes que, fins ara, els hi hem rigut les gràcies o hem picat amb les seves declaracions. Però no sé si se n'adonen del mal que estan fent a la imatge de Catalunya en general i a la del sobiranisme en particular. Cada vegada que obren la boca, baixa la cotització de la causa independentista. Són com la prima de risc.
La seva credibilitat disminueix dia rere dia i, probablement, és ja l'única manera que tenen de sortir als diaris. Si el discurs de Ciutadans és sovint monotemàtic amb la llengua, el de Solidaritat encara és pitjor amb l'Espanya ens roba. Són capaços d'aprofitar una moció sobre l'ensenyament per intentar colar el CAT a les matícules només per fer la guitza a CiU.
Per què? Perquè Solidaritat s'enfronta a una convocatòria dintre de dos anys -o menys- sense Joan Laporta de cap de cartell. Laporta ha deixat de ser també una marca electoral, però l'èxit de SI a les darreres eleccions al Parlament és mèrit seu. La gent no va votar Tena ni Uriel ni Strubell, la gent va votar Laporta.
Ja ho vaig escriure en un article anterior -perdonin l'autocita, però la cosa ha empitjorat des d'aleshores-: Solidaritat no és només un projecte polític, sinó que va ser també una sortida professional per a alguns dels seus dirigents. López Tena va saltar de Convergència a SI perquè al seu partit no el van posar ni de candidat a eurodiputat, -la grossa li va tocar a Ramon Tremosa, que almenys no diu estirabots- i tampoc a les llistes al Parlament. Això també explica els atacs al seu expartit. Al final, la política sempre acaba sent química.
Mentre que Uriel havia de quedar relegat -després de fer tant de soroll amb Esquerra Independentista- al catorzè lloc per Barcelona quan ell volia anar sisè. Ves per on ERC va treure precisament sis escons per aquesta circumscripció a les darreres eleccions. M'estalvio també d'explicar ara i aquí les seves reunions amb David Madí quan encara era diputat d'Esquerra.
El mateix Toni Strubell va passar de quart de Reagrupament per Girona a cap de llista de SI sense ni tan sols avisar els seus companys, com ens va confessar un dia Ruth Carandell en roda de premsa. Ja s'havia consumat el transvasament i encara no tenien notificació oficial. No sé si perquè se li havien acabat les classes d'anglès a la Universitat de Deusto. I si no és així espero que em desmenteixi ara mateix. Però va tenir vista perquè va sortir ell i no pas Joan Carretero.
Però el sobiranisme no pot ser aquesta fugida endavant. Qui hauria de donar un toc a Uriel & Tena -pel Parlament ja se'ls coneix com els Dalton- no hauria de ser la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, que ja la va espifiar sortint disfressada de fada a la contraportada d'un diari, sinó els propis militants de SI.
Si Solidaritat fos un partit amb cara i ulls algun valent els hauria de dir al proper consell nacional que prou d'espectacles a la cambra catalana. No és que no treballin, treballen i molt, però els perd la fal·lera pel micro. És l'anomenat efecte Nebrera, que pel que sembla s'encomana: a la llavors diputada del PP li va passar el mateix. Quan es va presentar de cap de cartell -amb Alternativa de Govern- va treure 2.186 vots a tot Catalunya: el 0,07%.
Em sap greu pels afiliats, simpatitzants i votants de SI. La gent de bona fe, els sobiranistes de cor, els pencaires que van creure en ells. Potser estic equivocat, però em temo que si continuen igual van cap al suïcidi electoral.
Un llibre sense pèls a la llengua:
Crítiques i ressenyes:
http://www.contralabarcelonaprogre.cat/
També em pots seguir al Twitter:
