Publicitat
La Punteta · 23 de Gener de 2014. 21:44h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Els errors de comunicació del Barça

Albert Montagut, a la dreta, en una foto d'arxiu

El passat 19 de novembre vaig fer un article en què afirmava: "Em sap greu pel Sandro. El fitxatge d'Albert Montagut és una bomba de rellotgeria. Tic-tac, tic-tac. Recordin la data del fitxatge: 19 de novembre del 2013. Tard o d'hora explotarà".

Doncs ja ha explotat. Amb prou feines han passat dos mesos. Mai no havia encertat tant un pronòstic. No cal dir que el nou director de comunicació del FC Barcelona no té la culpa de com han anat les coses a nivell judicial, però sí que el club ha comès -en matèria de comunicació- alguns errors flagrants, sobretot els darrers dies.

De fet, Sandro Rosell no dimiteix per la imputació judicial -encara no està ni imputat-, sinó també pels errors comesos en aquesta matèria. No es pot presumir de transparència i després que El Mundo publiqui en portada, amb tots els ets i uts, les comissions pagades per Neymar.

Fins i tot un defensor del reconeixement esportiu de Catalunya a nivell internacional com el periodista Xavi Torres, a la tertúlia prèvia al canal Esport 3, expressava el seu respecte pels "companys" d'aquest diari, que van revelar el rerefons del contracte del jugador brasiler.

La informació, malauradament, anava a missa perquè l'havia facilitat el propi club al jutjat de l'Audiència Nacional que investiga el cas. Tots els mitjans catalans s'hi han apuntat -d'El Periódico a Rac1- encara que alguns, com La Vanguardia, amb més tebior que altres.

Però el gran error ha estat demanar al jutge que et citi a declarar i l'endemà que el club demani traslladar la causa a Barcelona perquè senyal que, en el fons, el que vols és canviar de jutge. I no deixa de ser curiós que Montagut tingués responsabilitats professionals en dos dels mitjans que han estat més vehements amb l'afer com l'esmentat El Mundo o El Periódico.

En els temps turbulents que corren el Barça necessita un nou Ricard Maxenchs. No algú que, quan el van fitxar estava flotant en el mercat laboral després d'haver tancat l'ADN, la seva darrera fita professional. D'altra banda, la seva experiència en el tracte amb mitjans es remunta a fa més de vint anys quan va passar fugaçment per una oficina de premsa vinculada a Barcelona 92.

Curiosament ell mateix es contradiu perquè a les seves memòries ("Fe de Errores", 2009) explica que això de treballar a l'altra banda de la barrera "cal fer-ho per poc temps i no repetir l'experiència més que una sola vegada si el mercat laboral t'ho permet" (pàg. 260). Ves per on en porta dues.

Llegint el llibre -tampoc no és que sigui Josep Pla escrivint- vaig quedar parat quan explica, sense embuts, el dia que va copiar un fax confidencial del Ministeri de l'Interior sobre l'atemptat d'ETA a Saragossa -onze víctimes mortals- i l'endemà el va publicar íntegre a El País sense cap remordiment (pàgs. 184 i 185). Que vagin amb compte a can Barça amb els papers, doncs. Pensava que això de copiar només es feia a l'escola.

Per descomptat la instrucció judicial no és culpa seva, però ha deixat massa factures pendents en la seva trajectòria professional. Parlo per experiència pròpia. Per ser director de comunicació del Barça cal alguna cosa més que voler tenir accés a Messi o Neymar per demanar-los-hi un autògraf. Conec almenys un parell de professionals que encaixarien perfectament en el perfil. No es pot anar trepitjant ulls de poll.

Tant se val: Sandro Rosell se'n va per la porta gran. En un país que no dimiteix ningú el president del FC Barcelona se'n va abans d'hora. Al Parlament hi ha de facto -Jordi Cañas encara no ho està- quatre imputats i no n'ha dimitit cap. Gràcies, president.

 

Versión en castellano:

 

El pasado 19 de noviembre hice un artículo en el que afirmaba: "Lo siento por Sandro. El fichaje de Albert Montagut es una bomba de relojería. Tic -tac, tic -tac. Recuerden la fecha del fichaje: 19 de noviembre de 2013. Tarde o temprano explotará".

Pues ya ha explotado. Apenas han pasado dos meses. Nunca había acertado tanto un pronóstico. No hace falta decir que el nuevo director de comunicación del FC Barcelona no tiene la culpa de cómo han ido las cosas a nivel judicial, pero sí que el club ha cometido - en materia de comunicación- algunos errores flagrantes, sobre todo durante los últimos días.

De hecho, Sandro Rosell no dimite por la imputación judicial -aunque no está ni imputado -, sino también por los errores cometidos en esta materia. No se puede presumir de transparencia y después que El Mundo publique en portada, con todos los pormenores, las comisiones pagadas por Neymar.

Incluso un defensor del reconocimiento deportivo de Cataluña a nivel internacional como el periodista Xavi Torres, en la tertulia previa al canal Esport 3, expresaba su respeto por "compañeros" de este diario, que revelaron el trasfondo del contrato del jugador brasileño.

La información, desgraciadamente, iba a misa porque la había facilitado el propio club en el juzgado de la Audiencia Nacional que investiga el caso. Todos los medios catalanes se han apuntado -desde El Periódico a Rac1- aunque algunos, como La Vanguardia, con más tibieza que otros.

Pero el gran error ha sido pedir al juez que te cite a declarar y al día siguiente que el club pida trasladar la causa a Barcelona porque señal que, en el fondo, lo que quieres es cambiar de juez. Y no deja de ser curioso que Montagut tuviera responsabilidades profesionales en dos de los medios que han sido más vehementes con el asunto como el mencionado El Mundo o El Periódico.

En los tiempos turbulentos que corren el Barça necesita un nuevo Ricard Maxenchs. No alguien que cuando lo ficharon estaba flotando en el mercado laboral tras haber cerrado el ADN, su última hazaña profesional. Por otra parte, su experiencia en el trato con los medios se remonta a  más de veinte años cuando pasó fugazmente por una oficina de prensa vinculada a los Juegos.

Curiosamente él mismo se contradice porque en sus memorias ("Fe de Errores", 2009) explica que esto de trabajar en el otro lado de la barrera "hay que hacerlo por poco tiempo y no repetir la experiencia más que una sola vez si el mercado laboral lo permite" (pág. 260). Mira por donde lleva dos.

Leyendo el libro me quedé también de piedra cuando explica, sin rodeos, el día que copió un fax confidencial del Ministerio del Interior sobre el atentado de ETA en Zaragoza -once víctimas mortales- y al día siguiente lo publicó íntegro en El País sin ningún remordimiento (págs. 184 y 185). Que tengan cuidado en el Barça con los papeles, pues. Pensaba que eso de copiar sólo se hacía en la escuela.

Por supuesto la instrucción judicial no es su culpa, pero ha dejado demasiadas facturas pendientes en su trayectoria profesional. Hablo por experiencia propia. Para ser director de comunicación del Barça hace falta algo más que querer tener acceso a Messi o Neymar para pedirles un autógrafo. Conozco al menos un par de profesionales que encajarían perfectamente en el perfil. No se puede ir por la vida pisando a la gente.

No importa: Sandro Rosell se va por la puerta grande. En un país en el que no dimite nadie el presidente del FC Barcelona se va antes de tiempo. En el Parlament hay de facto cuatro imputados y no ha dimitido ninguno. Gracias, presidente.

 

Web personal

Darrers articles

Amb una estelada a Intereconomía

Elogis

Insults

Twitter

Facebook

Publicitat

10 Comentaris

Publicitat
#9 Alex, Barcelona, 25/01/2014 - 14:21

excel·lent article Sr. Rius, i la foto que ho encapçala encara més .La presència del "guerrero del antifas" al costat de l´esmentat Montagut, fenomenal !... que dirien a la zona blava.

#8 Hugo Pladevall, Sant Feliu de Codines, 24/01/2014 - 19:57

Veig que és impossible que el Sr. Rius faci un article sense parlar d'ell mateix.

#8.1 Xavier Rius, Martorell, 24/01/2014 - 20:23

Vostè es sado, gràcies per llegir-me

#7 Víctor, Barcelona, 24/01/2014 - 19:00

Usted tampoco es Cervantes: la señal siempre tiene que ser de algo.

#6 Guill, bcn, 24/01/2014 - 14:49

M'agradava més el titol 'El malastruc'

#5 DaniD, Barcelona (Tabarnia), 24/01/2014 - 14:40

Núñez imputat, Laporta imputat, Rosell imputat... què cal tenir per ser president del Barça?

Amb una Lliga Catalana, Messi fitxaria pel R. Madrid (no cal dir marques de roba) i Neymar pel M. United (no cal dir marques de roba). Però tinc entès que Oleguer Presas tornaria a jugar al Barça de titular