Em sembla que no ho ha criticat ni Pilar Rahola i això que no se li n'escapa una. Però la frase de Mònica Terribas durant l'acte institucional de la Diada em va semblar fora de lloc. Quan va dir allò de "des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta de deixar de ser catalans? No. Es tracta de deixar de ser imbècils".
Sí, ja sé que és una frase del gran Joan Sales. I també que TV3 té pendent una sèrie sobre Incerta Glòria des de temps immemorial. Però hi ha coses que una exdirectora de TV3 no pot dir. I menys en un acte institucional amb tres presidents de la Generalitat davant.
Ja ho vaig dir l'altre dia al Twitter: si Mònica Terribas vol fer política que encapçali una candidatura sobiranista. Segur Guardiola i ella arrasarien. Potser fins i tot jo la votaria perquè has de votar pensant en el bé del país, no per simpatia o antipatia personal.
Però dimarts passat, al Parc de la Ciutadella, li va faltar allò que els italians anomenen finezza. Tan important en una figura pública. Entre les formes de Mònica Terribas i les de Miquel Calçada el mateix dia o d'Eduard Voltas el passat mes de març no hi ha color. I estic segur que, ni a un ni a l'altre, se'ls pot acusar de botiflers.
No ens en sortirem si tractem els espanyols com imbècils. O els catalans, tant se val. La independència no hauria de ser anar contra Espanya, sinó a favor de Catalunya. I, ara per ara, aquest pensament encara és minoritari en l'independentisme. Espanya, ens agradi o no, és una cosa molt sòlida.
A més, si Mònica Terribas pensa això, no vull ni pensar quina TV3 feia quan era directora de Televisió de Catalunya. Malauradament, ja vaig deixar de creure en la seva independència professional just el dia que Esquerra la va fer directora de TV3. I el que va fer després amb l'Àgora m'ho va acabar de confirmar. No ens autoenganyem, a Terribas la va posar Esquerra com ara CiU ha posat els seus. A la tele i a la ràdio.
De fet, durant el seu mandat, la programació de Televisió de Catalunya semblava la contraportada de l'Ara perquè tots els que hi sortien feien un programa a la graella malgrat els 2.133 treballadors de la cadena. I no sé si pensar malament si, amb aquesta plantilla, calia tanta productora. Només faltava que, acabat el seu mandat, el mateix diari la fitxés com a consellera delegada.
Televisió de Catalunya ha estat una peça clau de la catalanització del país. Entre d'altres raons perquè, en matèria audiovisual, les cadenes en castellà a Catalunya encara són majoritàries entre TVE, Telecinco i Antena 3. Sense oblidar concursos i programes escombraria perquè això de la TDT ha estat una autèntica enganyifa. Jo no vull que TV3 sigui com TVE. Ni tan sols al revés.
Perquè Televisió de Catalunya no ha d'estar al servei del país -o d'un determinat concepte del país-, sinó del periodisme, que és una manera d'estar al servei del país. Parlo com a periodista, no com a ciutadà; però no podem convertir TV3 en una mena No-do encara que sigui sobiranista.
Perquè siguem francs: la manifestació independentista de la Diada, sense el decidit suport de la cadena, hagués punxat. I algunes cròniques de companys de la cadena durant la manifestació semblaven més fetes des de Vietnam que no pas del Passeig de Gràcia. Fins i tot a mi em feien vergonya.
Pel que he vist fins ara -i porten només uns mesos al capdavant de la Corpo-, la politització de TV3 amb CiU pot ser encara superior que amb el tripartit. I ens en queixàvem. Això, com els toros, promet grans tardes de glòria.
Llibre:
Crítiques i ressenyes:
http://www.contralabarcelonaprogre.cat/
Twitter:
